Figueres és la segona ciutat catalana on més ha baixat l’atur en el darrer any

Des de fa molts anys, el relat dominant al voltant de la situació socioeconòmica de Figueres està farcit de pessimisme. És cert que aquesta visió té importants punts on sostenir-se. Però, deixada enrere l’aturada provocada per la pandèmia, la reactivació econòmica a la capital de l’Alt Empordà també té arguments per bastir discursos més positius. Per exemple, la sostinguda tendència a la millora de les dades d’ocupació. Entre les vint-i-cinc poblacions amb més habitants de Catalunya – dels 1.636.193 de Barcelona als 47.088 de Figueres–, només Lleida ha reduït més la seva taxa d’atur registrat en els últims dotze mesos.

Figueres va tancar l’agost amb 2.455 persones apuntades a l’atur, un 10,24% menys dels que figuraven a les llistes el darrer dia de l’agost del 2022. Una baixada percentual en la taxa d’atur registrat que, entre les ciutats de més de 47.000 habitants, només millora Lleida (-11,12%). Per comparar, en els mateixos dotze mesos, a Tarragona, la baixada de l’atur registrat ha estat d’un 6,03%, a Girona d’un 5,93%, a Granollers d’un 3,79% i a Vic d’un mínim 0,25%, mentre que a Barcelona ha pujat un 0,63%. Unes xifres d’atur a Figueres que comencen a quedar lluny d’aquelles que hi havia fa només tres anys, en plena pandèmia (17,15%, l’agost del 2020, en unes xifres maquillades per l’efecte dels ERTO). O, encara més, si es compara amb les dades d’atur que hi havia a la capital de l’Alt Empordà una dècada enrere amb l’atur voltant el vint per cent a la ciutat (19,69%, l’agost del 2014). Aquell any, l’estiu acabava amb 4.057 veïns de Figueres a l’atur, 1.602 més que les 2.455 de les que hi havia el darrer 31 d’agost.

A Figueres hi ha 2.455 persones apuntades a les llistes de l’atur, mentre que una dècada enrere se superava les 4.000

"El meu objectiu és contribuir que Figueres sigui una ciutat en la qual es visqui bé i que la gent es guanyi bé la vida", va deixar, com a titular principal, Jordi Masquef el dia 20 de juny passat en el seu discurs en la presa de possessió com a alcalde. Les dades demostrarien que la segona part de la frase – "que la gent es guanyi bé la vida"– està una mica més a prop que fa un any. La qualitat d’aquesta ocupació – valor afegit de les feines, salaris, temporalitat, dependència del sector serveis... – serà la clau d’aquesta definició de "guanyar-se bé la vida". Però, d’entrada, tenir feina és millor que no tenir-ne, i la sortida de més de dos centenars de veïns de Figueres de les llistes de l’atur és una bona notícia.

«Vull que Figueres sigui una ciutat on es visqui bé i la gent es guanyi bé la vida»

En qualsevol cas, la baixada de més d’un 10% en la taxa d’atur registrat no pot ser atribuïda, exclusivament, a l’arribada del govern de Jordi Masquef a l’Ajuntament de Figueres. Perquè la major part dels últims dotze mesos, Figueres ha estat dirigida pel govern quadripartit que encapçalava la republicana Agnès Lladó. I anant més enllà del darrer any, Figueres està instal·lada en una llarga tendència de millora de les seves xifres d’atur des de, com a mínim, el final de la pandèmia.

Una taxa que, tot i la progressiva millora, encara es troba en el 10,75%. Aquí, Figueres, no surt tan ben parada en la comparativa amb la resta de les vint-i-cinc ciutats més grans de Catalunya. N’hi ha fins a catorze amb xifres d’atur més baixes. Començant per Sant Cugat, amb només un 5,75%, però també d’altres com Barcelona (8,01%), Girona (9,16%) o Vic (9,82%).

En el mateix període, a Girona, la baixada ha estat d’un 5,93%, a Granollers d’un 3,79% i a Vic d’un mínim 0,25%

A Figueres, doncs, encara queda molta feina per fer. Tanta o més de la que ja s’ha estat fent els últims anys. En una entrevista en aquesta edició del Setmanari de l’Alt Empordà, el regidor de l’anterior equip de govern i alt càrrec del Servei Català d’Ocupació (SOC), Jesús Quiroga, reflexiona sobre la importància de diversificar l’economia de la ciutat més enllà del pes que tenen i continuaran mantenint sectors com el comerç, la restauració o el turisme. Malgrat la seva importància, Figueres no s’aguanta amb el comerç de tota la vida. Per això, entre moltes altres coses, vam obrir la línia logística, que no la tenim a Figueres, però sí que hi ha a l’àrea urbana. A Amazon sol ja hi ha mil quatre-centes persones treballant-hi, detalla Quiroga. En aquesta línia, l’exregidor d’Esquerra Republicana destaca el camí obert amb "l’aposta formativa amb cicles de logística a l’institut Cendrassos, d’energies renovables al Monturiol i tota la feina feta amb la Fundació dels Oficis que és un referent a Catalunya".

Les 25 ciutats més poblades

Amb 47.088 veïns empadronats legalment, segons les darreres dades de l’Idescat corresponents a finals de l’any passat, Figueres és la vint-i-cinquena població de Catalunya amb més habitants. Està situada just per darrere de Vic (47.545) i per davant de Gavà, Esplugues o Igualada. Entre les vint-i-cinc primeres ciutats catalanes, hi ha enormes diferències en l’àmbit socioeconòmic – no és el mateix Santa Coloma de Gramenet que Sant Cugat, amb només un 5% d’atur; ni és igual una gran ciutat com Barcelona que Figueres –, però la dinàmica de recuperació d’ocupació de la capital de l’Alt Empordà en el darrer any només està per sota de la de Lleida.

Figueres i la capital del Segrià són les dues ciutats catalanes de més de 47.000 habitants on el percentatge de descens interanual de la població ha arribat a les xifres: -10,24% i -11,12% respectivament. A la resta, el descens ha estat molt menys pronunciat. Així, la tercera ciutat on més ha baixat l’atur registrat, Castelldefels, s’ha quedat per sota del set per cent (-6,86%) i la quarta, Tarragona, és l’única que també supera el sis per cent (-6,03). Tota la resta, amb l’excepció de Barcelona i Sant Cugat, on les llistes de l’atur han pujat, van des de -5,99% de Mataró al -0,25% de Vic passant per Reus (-5,98%), Girona (-5,93%), Rubí (-5,39%), Manresa (-5,07%), Viladecans (-4,96%), Cerdanyola del Vallès (-4,74%), Cornellà (-4,68%), Mollet (-4,60%), el Prat de Llobregat (-4,42%), Sabadell (-3,85%), Granollers (-3,79%), Sant Boi de Llobregat (-3,34%), Santa Coloma de Gramenet (-2,49%), Vilanova i la Geltrú (-2,35%), Terrassa (-2,22%), Badalona (-1,91%) i l’Hospitalet de Llobregat (-1,48%).

En el mateix període, a Girona, la baixada ha estat d’un 5,93%, a Granollers d’un 3,79% i a Vic d’un mínim 0,25%

La darrera posició de Sant Cugat en aquesta mena de rànquing pot cridar l’atenció perquè, com és sabut, la població barcelonina és de les que té la renda per càpita més alta de Catalunya. Però, en canvi, Sant Cugat és la ciutat amb menys atur registrat de les vint-i-cinc amb més població. En altres paraules, Sant Cugat sortia d’una situació molt millor que Figueres i, per tant, tenia molt menys marge de millora. Fent la comparació, en el darrer any, a Sant Cugat, l’atur ha crescut un 1,80%, però la taxa continua sent de "només" un 5,75%. Mentre que a Figueres ha baixat un -10,24% i encara Figueres no és, ni de bon tros, l’única ciutat catalana amb un percentatge d’atur per sobre del deu per cent. Al capdamunt de la llista hi ha Manresa que, amb els seus poc més de 77.000 habitants, té més d’un tretze per cent d’atur (13,02%). Entre les xifres de la capital del Bages i les de l’Alt Empordà, hi ha les de Santa Coloma de Gramenet (12,04%), Terrassa (11,63%), Badalona (11,63%), Mataró (11,61%), Reus (11,61%), Vilanova i la Geltrú (11,25%), Rubí (11,01%), Sabadell (10,98%) i Mollet (10,78%). Mentre que, encara per sobre del deu cent, es troben Tarragona (10,39%), Granollers (10,25%) i Lleida (10,24%).

Amb poc més de 5.000 aturats, l’atur al conjunt de la comarca està en els seu nivells més baixos des de la crisi financera

Ja per sota hi ha Vic (9,82%), Cornellà (9,58%), Sant Boi de Llobregat (9,55%), Hospitalet de Llobregat (9,39%), el Prat de Llobregat (9,30%), Girona (9,16%), Viladecans (8,95%), Cerdanyola del Vallès (8,10%), Barcelona (8,01%), Castelldefels (7,06%) i Sant Cugat del Vallès (5,75%).

Per pura massa poblacional, l’evolució de Figueres té un pes molt destacat en les dades mitjanes de l’Alt Empordà. Així, el 10,45% d’atur registrat de la capital està clarament per sobre del conjunt de la comarca (7,34%) sent Figueres el tercer municipi, dels 68, amb una taxa més alta. I els altres dos no són comparables, perquè en ser pobles petits amb pocs aturats que entrin o surtin de les llistes els seus percentatges fan grans salts cap amunt o cap a baix. En aquest cas, són la Vajol amb un 18% d’atur amb tan sols 8 veïns apuntats a les llistes de demandants de feina i Sant Miquel de Fluvià un 14,5% amb 52 aturats.

Mirant municipis de la comarca amb més població, el percentatge d’atur de Figueres continua per sobre del de Castelló d’Empúries (7,80%), la Jonquera (7,38%), Vilafant (6,91%), Roses (6,02%), l’Escala (6,02) o Llançà (5,95%).

5.379 aturats a l’Alt Empordà

En conjunt, el 7,34% d’atur registrat a l’Alt Empordà ha trencat una ratxa de cinc mesos consecutius en els quals la xifra d’aturats disminuïa a la comarca. En un mes s’ha passat dels 5.299 als 5.379 aturats a la comarca. Una petita pujada que no ha pogut evitar la baixada interanual de més del 10%. El mes del 2023 amb la xifra d’aturats més alta de la comarca va ser el febrer amb 6.349 persones. Després va començar la ratxa de cinc mesos consecutius fins que el final de la temporada turística ha portat aquest lleuger repunt fins als 5.379 aturats. En qualsevol manera, aquestes xifres al voltant dels 5.000 aturats són les millors dades d’ocupació que hi ha hagut a la comarca des de la crisi financera del 2008. Per exemple, entre el 2011 i el 2015, l’Alt Empordà solia tancar els anys amb mitjanes mensuals properes als 11.000 inscrits a les llistes de l’atur. El doble de persones sense feina que, almenys de manera oficial, hi ha actualment a la comarca.