L'aeroclub d'Ordis rep els ibis que aprenen a migrar amb ultralleuger travessant Europa

L’aeroclub d’Ordis ha rebut el grup de viatgers més sorprenent que hi ha aterrat mai. Va ser divendres passat, quan dos aparells ultralleugers amb els seus corresponents pilots i dues biòlogues a bord van arribar a la seva pista. I no venien soles. Tot darrere també van aterrar trenta-cinc exemplars d’una au excepcional, en perill d’extinció, l’Ibis eremita (Geronticus eremita), objectiu d’un projecte Life de recuperació a Europa amb implicació del Zoo-botànic de Jerez.

«Pel nostre aeroclub ha passat gent de tot el món, però mai havíem acollit un vol d’aus que travessés Europa com ho fan aquestes», reconeixia Joan Casals, propietari i director de la instal·lació. També els va anar a rebre l’ornitòleg i president de l’Apnae, Jordi Sargatal, fascinat per aquesta proesa que ha portat els exemplars d’ibis en un llarg viatge per etapes que va començar fa dues setmanes a Àustria i que ha d’acabar al sud d’Espanya. Aquestes aus han estat criades a mà en diferents zoos europeus. A l’estiu se’ls ensenya a seguir als seus pares adoptius pels cels d’Europa per a prendre a recuperar la seva ruta migratòria. Els exemplars arribats a l’Empordà estaven acompanyats per un equip de quinze persones, entre les quals hi ha les dues mares, dues biòlogues que conviuen amb els ocells les vint-i-quatre hores del dia i que els guien durant la seva migració. «Un cop feta aquesta, els ibis hauran après el camí de retorn i per tornar-hi l’any vinent ells sols», expliquen els membres de l’equip que dirigeix el doctor Johannes Fritz.

L’ibis eremita té un cos gran, plomatge negre, cap pelat de color vermell i un pic molt llarg. Era nadiu d’Europa fins que la caça i altres incidències el van portar a l’extinció.

Aquest 2023, el grup d’ibis juvenils estan sent guiats per primer cop des de Baden-Württemberg a través de 2.300 quilòmetres cap a Andalusia per a ser alliberats en l’hàbitat de la població existent. El projecte el va iniciar el 2001 el grup de científics Waldrappteam, que ja ha dut a terme quinze migracions d’aquesta mena. A Espanya, el projecte Eremita és liderat conjuntament pel Zoo-botànic de Jerez i la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia.

Sargatal: «Una meravella sorgida als anys noranta»

L’ornitòleg figuerenc Jordi Sargatal va viure amb molta emoció el pas dels ibis eremites per l’Empordà. No és d’estranyar, ja que ell va ser un dels principals instigadors del projecte de recuperació. L’any 1990, ell i el biòleg Deli Saavedra van rebre un ajut de la Fundació Atis per estudiar l’estat de la població d’ibis al nord d’Àfrica. «A Europa estava extingit i vam constatar que al Marroc només hi havia 19 parelles al sud d’Agadir i en quedaven tres o quatre a Turquia. En els zoos, en canvi, hi havia més de dos mil exemplars i crien bé en captivitat». Van arribar a proposar a Pasqual Maragall que aquest ocell, que sembla una flama, fos un dels símbols dels Jocs del 92. Amb el temps van convèncer un responsable alemany de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) de la necessitat de recuperar l’espècie, un projecte en el qual es van implicar plenament el director del Zoo de Jerez d’aleshores, Manolo Barcell i l’impulsor de la salvaguarda de Doñana, José Antonio Valverde. Per a Sargatal «el vol migrador dels Ibis és una meravella sorgida als anys noranta de la voluntat de recuperar allò perdut».