El curs arrenca a l'Alt Empordà amb una nova escola i centres en barracons des de fa més d’una dècada

El professorat diu que no té temps suficient per organitzar el nou curs que comença amb tardes lectives i convocatòria de vaga

Vilamalla va celebrar dissabte passat una jornada de portes obertes, coincidint amb la festa.

Vilamalla va celebrar dissabte passat una jornada de portes obertes, coincidint amb la festa. / Eduard Martí

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Els alumnes d’Educació Infantil, Primària i ESO tornen a les aules avui, dimecres, mentre que els estudiants de Batxillerat i Formació Professional ho faran el 12 de setembre. El nou curs arrenca amb les tardes lectives i convocatòria de vaga el dia 6 de setembre amb les queixes sobre la taula del professorat perquè considera que no tenen temps suficient per organitzar el nou curs. Pel que fa a les mancances a les escoles, Catalunya compta des de fa una dècada amb gairebé un miler de barracons, una realitat en què també es troben estancats diversos centres de l’Alt Empordà. D'altra banda, Vilamalla estrena nova escola.

Els principals centres per dimensions es concentren a Figueres, Castelló d’Empúries i Roses. Els dos primers tenen alumnes en barracons, com també Vilafant. A Figueres comencen un curs més amb el CEIP Carme Guasch de Figueres en mòduls (des de 1996) i també l’institut de Vilafant, dues de les principals reivindicacions. Però també estan pendents altres com l’escola i l'institut d’Empuriabrava.

Problemàtica enquistada

El CEIP Carme Guasch, però, s’ha convertit en un dels centres pendents des de fa més anys de resoldre la precarietat de les instal·lacions, malgrat que s’hagin anat adequant perquè els alumnes puguin treballar com a la resta dels centres. Molts dels qui s’han escolaritzat en aquest centre ho han fet durant tota primària en els barracons que eren provisionals.

Des de 1996 els mòduls de l’escola van servir per a crear l’Institut Olivar Gran. El 2006-2007 va néixer el Carme Guasch amb aquests mòduls provisionals. Així doncs, el centre porta 16 anys en uns barracons, que tenen 27 anys de vida. Durant la campanya electoral la comunitat educativa va emetre un comunicat contundent per exigir a totes les candidatures que parlessin amb «claredat, sinceritat i transparència» per trobar una solució «urgent» a la problemàtica. Els candidats van visitar el centre i es van comprometre a fer-ho realitat. Hi ha partides aprovades en el pressupost de la Generalitat i de l’Ajuntament, i el POUM inclou els canvis per tal de poder construir l’escola en la seva ubicació actual.

Fa uns dies es van fer unes pintades al centre que el govern de Jordi Masquef (Junts) ja ha netejat. L’actual alcalde es va comprometre durant la trobada a l’escola on el director Albert Oliveras els va mostrar les deficiències, a treballar perquè sigui com més aviat millor una realitat el nou centre.

A Vilafant també reivindiquen un nou centre, en aquest cas per l’institut. «És una pena pels nostres alumnes, familiars i professors aquesta situació de precarietat», expressa la directora, Cristina Mallol. Va començar a funcionar el 2008-2009 amb dues línies i hi ha més de cinc-cents alumnes en 12 mòduls. El Parlament va aprovar l’any passat una proposta de Ciutadans (Cs) per incloure en els pressupostos de la Generalitat una partida per a la construcció de l’institut de Vilafant, actualment en barracons. La proposta va ser aprovada a la Comissió d’Educació per unanimitat. Mallol apunta que el Departament d’Educació va donar el vistiplau, i ara el projecte ha arribat a Infraestructures de Catalunya. «A partir d’aquí, haurem de veure com evoluciona el procés». En les setmanes vinents, l’AMPA iniciarà noves accions reivindicatives.

Un altre de les poblacions pendents d’una construcció definitiva per a un centre escolar és per Castelló d’Empúries per a l’escola i institut d’Empuriabrava. També treballen perquè Educació construeixi un centre escola-institut. Són en total uns tres-cents alumnes.

Inauguració a Vilamalla

Pel que fa a Vilamalla, amb la inauguració del nou edifici «han quedat enrere les dificultats per encabir l’alumnat que s’havia col·locat en mòduls i les deficiències de l’antic edifici», explica la directora, Vero Romero. Dissabte passat es va fer una jornada de portes obertes per donar a conèixer la nova escola i tots els serveis que ofereix, «entre ells el de cuina, que era un dels més demandats», recalca Romero. Ara l’Ajuntament ha fet una inversió per poder-la equipar.

Amb 68 municipis, molt d’ells petits, la comarca té una àmplia xarxa d’escoles, moltes rurals i amb pocs alumnes. Palau de Santa Eulàlia reobria l’escola fa tres anys amb set alumnes i l’any següent ja n’eren quinze. Les xifres d’alumnes creixen a moltes poblacions. Però també la inquietud per la protecció de les escoles rurals s’ha convertit en una causa central per a molts pobles.

A Cistella aquest any, l’escola perd els tres alumnes que tenia d’infantil, la qual cosa deixa uns deu estudiants en total per a tot el centre. Aquesta situació ha suscitat la preocupació del poble. L’Escola Mossèn Josep Maria Albert de Cistella forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) Empordà, que agrupa escoles a Vilanant, Garrigàs i Pont de Molins. Aquest any Pont de Molins té previst iniciar l’ampliació de l’escola CEIP Tramuntana i incorporar els cursos P1 i P2 a l’escola, segons explica l’alcalde Pere Borràs.

Moment de la jornada de portes obertes a l'escola de Vilamalla per la Festa de Sant Gil.

Moment de la jornada de portes obertes a l'escola de Vilamalla per la Festa de Sant Gil. / Eduard Martí

[object Object]

La reconversió del Pous i Pagès en institut-escola és una de les novetats del nou curs escolar. La notícia era ben rebuda des de l’equip de Govern figuerenc. Segons deia la regidora d’Educació, Anna Morillas, «la reconversió del Pous i Pagès en institut-escola és una mesura que pren el Departament d’Educació per intentar reduir l’absentisme i l’abandonament escolar prematur de l’alumnat d’aquesta escola, provinent majoritàriament del barri de Sant Joan».

La nova responsable municipal d’aquesta àrea deixa clar que «l’Ajuntament de Figueres donarà suport a qualsevol iniciativa que prengui el Departament d’Educació que vagi en aquest sentit», ja que damunt la taula hi ha, des de fa anys, «la reducció de l’absentisme i de l’abandonament escolar prematur en el conjunt de centres de la ciutat», la qual cosa fa que les mesures que es prenen en aquest sentit siguin «un objectiu comú de les dues administracions». Des de l’escola acullen aquest nou repte amb il·lusió i amb la convicció que aquesta mesura pot ajudar que una part del seu alumnat no quedi fora del sistema educatiu de manera prematura».

La voluntat del Departament és la d’impulsar aquests centres que són institut-escola, ja que s’ha vist que disminueixen molt l’absentisme escolar i afavoreixen la inclusió. En aquesta línia a Figueres l’Escola Amistat fa més de sis anys que intenta allargar l’escolarització fins a 4t d’ESO. La comunitat Escola Amistat de Figueres va realitzar diferents accions i concentracions per a reclamar ser escolainstitut al departament d’Educació de la Generalitat per ajudar a millorar l’educació a Figueres. En la darrera de les concentracions, el 2021, mestres, famílies i alumnes sota la pancarta L’Amistat vol futur, vol escola - institut expressaven en un manifest que «tots i totes sabem que si els indicadors educatius d’una ciutat milloren, això implica una millora de la situació social a la ciutat»