«Un test de sang podria determinar quines persones són portadores d’aneurismes cerebrals»

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Hospital Dr. Josep Trueta han iniciat un estudi de recerca per avaluar el risc de ruptura dels aneurismes cerebrals. El projecte anomenat ANEUGIR, està encapçalat pel neuròleg i neurointervencionista del Servei de Neurologia de l’Hospital Trueta, Mikel Terceño, alhora investigador del grup de Patologia Cerebrovascular de l’IDIBGI. L’estudi és finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En què consisteix el projecte ANEUGIR i com s’espera que contribueixi a l’avaluació del risc de ruptura dels aneurismes cerebrals?

Txe Arana: «No volia viure amb una bomba de rellotgeria al cap»

ANEUGIR és un estudi observacional desenvolupat íntegrament a Girona, que se centra en l’estudi dels aneurismes cerebrals i el seu risc de ruptura, identificant els anomenats com «aneurismes inestables», que són la causa més freqüent de l’hemorràgia subaracnoidal (HSA), el subtipus d’ictus que afecta gent més jove (mitjana de 56 anys) i amb pitjor evolució. Durant un període 24 mesos estudiarem un total de 160 persones, dividides en 3 grups diferents: 80 pacients portadores d’un aneurisma cerebral no trencat, 40 pacients amb un aneurisma cerebral trencat i 40 subjectes sans, sense aneurisma cerebral. A totes aquestes persones se’ls hi fa una ressonància magnètica (RM) 3 Teslas amb contrast, una analítica de sang i una visita mèdica que es tornen a repetir al cap de 24 mesos. Amb la RM busquem estudiar la paret de l’aneurisma cerebral i avaluar el seu estat mitjançant l’administració d’un contrast intravenós (normalment a través del braç). En l’analítica de sang, busquem biomarcadors proteics que es relacionin amb la presència d’un aneurisma, el seu risc de ruptura i/o creixement i l’evolució després de la ruptura.

Com es forma un aneurisma cerebral i quins són els possibles riscos associats quan es produeix una ruptura?

Un aneurisma cerebral és una dilatació en forma de sac que afecta una part de l’artèria cerebral. Existeixen factors genètics i ambientals com són la hipertensió arterial i el tabaquisme, entre d’altres, que s’associen a la creació i ruptura de l’aneurisma. També hi ha patologies com les vasculitis o la poliquistosi renal que habitualment provoquen la formació d’aneurismes cerebrals.

L’estudi ANEUGIR preveu la participació d’altres hospitals com els de Figueres, Palamós i Santa Caterina per avançar en el diagnòstic precoç

Si un aneurisma cerebral es trenca, el contingut de l’artèria (sang) surt a l’exterior del vas i afecta l’estructura cerebral del voltant, provoquen un dany neurològic (HSA) que pot comportar evolucions molt diferents, des d’un mal de cap explosiu i molt fort, fins a seqüeles neurològiques o la mort en el pitjor dels casos.

Quina diferència hi ha entre un ictus i un aneurisma, un aneurisma pot provocar un ictus?

Efectivament, la ruptura d’un aneurisma cerebral provoca un subtipus d’ictus anomenat hemorràgia subaracnoidal. Per aquest motiu, quan un pacient acudeix a Urgències i es diagnostica d’una HSA, es realitza un estudi complet mitjançant angioTC i angiografia cerebral per determinar la presència d’un aneurisma cerebral que seria la causa d’aquests ictus i requeriria tractament urgent, pel risc d’una segona ruptura en les primeres 48 hores que pot ser fatal. En canvi, una persona que tingui un aneurisma sense haver-se trencat, no serà un pacient que puguem dir que ha tingut un ictus, tot i que tindrà un factor de risc per tenir-lo si no es posa remei.

Quina és la importància de poder predir el risc de creixement i trencament dels aneurismes cerebrals, i com afectaria les persones que els pateixen?

Un cop diagnosticat la presència d’un aneurisma cerebral en una persona sana, i per tant sense símptomes, el fet d’identificar que l’aneurisma és inestable, ajuda a seleccionar aquests pacients com candidats a tractament de l’aneurisma, que evitaria, per tant, el trencament de l’aneurisma i les possibles seqüeles derivades.

"Existeixen factors genètics i ambientals que s'associen a la creació i ruptura d'un aneurisma"

Quins avantatges aporten les tècniques de ressonància magnètica i l’anàlisi de sang en aquest projecte, en comparació amb altres mètodes de diagnòstic com el TAC o l’angiografia cerebral?

Totes dues proves són tècniques no invasives, sense l’ús de radiacions ionitzants, i per tant sense risc per la salut del pacient. Un cop diagnosticat l’aneurisma, la realització d’una angiografia cerebral és imprescindible per estudiar la millor manera de realitzar un tractament definitiu d’aquest, tancant el sac aneurismàtic i impedint d’aquesta manera la circulació de sang en el seu interior.

Com ha estat la resposta fins ara en la crida a participar en l’estudi i quins criteris han de complir les persones interessades per unir-se?

La resposta que hem tingut ha estat aclaparadora i massiva. Ens han arribat més de 300 sol·licituds de persones interessades a participar en l’estudi ANEUGIR, amb diferents motius, algunes d’elles per antecedents familiars d’aneurisma cerebral. Des del nostre grup volem aprofitar l’ocasió per agrair aquesta resposta de la ciutadania, ja que la col.laboració és clau per avançar en la recerca de noves teràpies amb l’objectiu de millorar la salut de les persones. Lamentem no poder incloure a totes les persones que ens han transmès el seu interès a participar. Malauradament, només tenim pressupost per incloure 160 pacients en aquesta fase de l’estudi. Hem buscat persones entre 40 i 75 anys, sanes, sense antecedents d’ictus previs. Com que majoritàriament aquesta malaltia afecta dones, pacients fumadors i/o amb hipertensió arterial, ens centrarem en la cerca de persones amb aquests factors de risc, perquè aquest grup de control, s’assembli el màxim possible al grup de pacients inclosos amb HSA.

"A l'estudi ANEUGIR participen 160 persones, sanes, sense antecedents d'ictus previs"

Quin impacte podria tenir l’èxit d’aquest estudi en el futur tractament i diagnòstic dels aneurismes cerebrals?

Identificar biomarcadors sanguinis i/o radiològics que es correlacionin amb l’aneurisma inestable, ajudaria a seleccionar millor els pacients candidats a tractament preventiu de l’aneurisma. A més a més, busquem biomarcadors sanguinis que puguin associar a la presència d’un aneurisma cerebral, d’aquesta manera, podríem comptar amb un test sanguini de fàcil realització, que pugui determinar quines persones són portadores d’aneurismes cerebral, fet especialment interessant, en familiars de pacients que hagin patit la ruptura d’un aneurisma cerebral. Això evitaria la realització de proves d’imatge que a vegades són invasives o que no són de ràpid accés en el sistema públic de salut.

Quina és la relació entre l’IDIBGI, l’Hospital Dr. Josep Trueta i altres institucions en aquest projecte i en la recerca biomèdica en general?

IDIBGI és la institució a través de la qual es realitza la recerca en Medicina a Girona. El nostre grup de Patologia Cerebrovascular lidera nombrosos estudis de recerca i la sinergia IDIBGI-Trueta és fonamental. Els pacients que acudeixen al Trueta per les seves diferents patologies, sovint es poden beneficiar de la seva participació en estudis i assajos clínics, que milloren el coneixement mèdic en diferents àmbits. ANEUGIR és un estudi finançat per l’Insititut Carlos III (ISCIII) i compta amb un pressupost per desenvolupar l’estudi fins a l’any 2025. Per l’estudi ANEUGIR, a més a més, estem en tràmits per poder incloure altres hospitals com són els de Figueres, Palamós i Santa Caterina, en la inclusió de pacients des dels serveis d’Urgències amb la col·laboració dels equips de Neurologia de cada hospital.

"Un cop analitzada tota la informació generada, s'anirà en busca de tractaments innovadors preventius"

Quin és el següent pas després d’aquest estudi? Teniu al cap altres investigacions o projectes relacionats amb aneurismes cerebrals?

Un cop acabat aquest estudi, es farà una gran anàlisi de tota la valuosa informació generada i això implicarà nous estudis derivats en el futur que puguin generar evidència per realitzar tractaments innovadors en els aneurismes cerebrals, i que ajudin a les teràpies actuals en un millor diagnòstic i evolució dels pacients amb aneurismes cerebrals.

De quina manera ha evolucionat la tècnica de trenta anys enrere a ara, abans els casos no eren detectats com ara.

En els últims anys el tractament dels aneurismes cerebrals ha evolucionat de manera exponencial, especialment en el tractament endovascular. Amb aquesta tècnica ara som capaços d’oferir diferents tractaments amb dispositius intrasaculars, de coll de l’aneurisma o stents que permeten embolitzar (tancar) l’aneurisma d’una forma més segura i eficaç, amb tancaments complert a 5 anys. Ara la majoria dels pacients poden marxar a casa al cap de 48 hores de rebre el tractament, amb únicament una petita punció a l’engonal que és a través de la qual realitzem el cateterisme. Gràcies a les proves que fan actualment, com són les ressonàncies o TCs, es poden detectar aneurismes asimptomàtics i això ens permet actuar amb el temps suficient per tractar l’aneurisma abans que pugui créixer o trencar-se, evitant d’aquesta manera que la pacient pugui patir l’ictus.

"En els últims anys el tractament dels aneurismes cerebrals ha evolucionat de manera exponencial"

Tenim dades actuals de quina és la incidència d’aquesta patologia a la Regió Sanitària de Girona?

Malauradament no existeixen registres oficials d’aneurismes trencats. Les dades reals seran a partir de 2024 que és quan hi ha la intenció de començar el registre de HSA a Catalunya. De fet, és un problema fer el diagnòstic precoç, ja que el símptoma inicial sol ser el mal de cap, i hi ha gent que triga hores, fins i tot dies, en acudir a urgències i no entren en les «estadístiques» de Codi Ictus de CatSalut. Aproximadament, a la Regió Sanitària de Girona atenem unes 25-30 pacients amb HSA (hemorràgia subaracnoidal) anuals per ruptura d’un aneurisma cerebral i valorem més de 100 casos amb aneurisma cerebral no trencat.