Txe Arana: «No volia viure amb una bomba de rellotgeria al cap»

L’actriu i comunicadora Txe Arana va ser operada a cervell obert ara fa un any i un mes. Li van trobar una malformació vascular que era de naixement, però fins als cinquanta anys no se li va manifestar. És una malaltia de l’aparell circulatori que hauria pogut acabar en un ictus. Passat aquest estiu «em faran la prova que determinarà si estic recuperada del tot».

La vida va brindar a la Txe una oportunitat. «El meu primer avís va ser un atac d’epilèpsia que va ser una advertència del meu cos. Havia tingut algunes pistes prèvies, com veure petites pampallugues als meus ulls mentre treballava a l’ordinador, però vaig pensar que es tractava d’estrès». També va agafar covid i la pèrdua d’olfacte durant molt temps també li va semblar un símptoma estrany. Però va ser arran de l’episodi d’epilèpsia que «em vaig sotmetre a unes proves concretes i vaig descobrir una malformació arteriovenosa que, per sort, em van detectar a temps».

Va passar per un procés de diagnòstic, passant pels hospitals Trueta i Tries de Badalona. «Es tractava d’una malformació arteriovenosa molt petita, era un nus d’artèries i venes i això fa que no circuli la sang. Es van formar dos aneurismes al costat conseqüència de la malformació perquè el flux sanguini no corria per aquesta zona». La Txe no havia tingut simptomatologia de maldecap abans, «havia portat vida normal com sempre fins al dia que em diagnostiquen i em diuen que tinc dues opcions, operar-me o viure com fins ara amb aquesta malformació al cap». Llavors els especialistes li van proposar dues intervencions per tractar-ho. «Malgrat les preocupacions dels meus fills, em vaig sentir més segura posant-me en mans dels metges experts. Per sort la malformació no estava molt endins i podien accedir fàcilment. Em van dir que la decisió era meva i jo vaig decidir que no volia viure amb una bomba de rellotgeria al cap». Primer li van realitzar una embolització per preparar la zona per a la cirurgia. Després, amb la craneotomia i l’obertura del crani, van tractar amb èxit la malformació.

Els especialistes li havien dit que amb els anys va augmentant el risc de patir un ictus, un tres per cent cada any, i abans que viure amb això, «vaig preferir córrer el risc, vaig veure clar posar-me en mans dels metges». Tot i els riscos, la intervenció es va resoldre amb èxit, però la recuperació no va ser senzilla: va passar per reptes cognitius i emocionals i va fer de la força mental i la paciència les claus per superar el procés. «Va ser dur adonar-se que no podia comptar i havia de tornar a aprendre a fer operacions matemàtiques i fer tot el procés de recuperar la fluïdesa de la parla, però sempre tenia la confiança que me’n sortiria i m’ho vaig agafar de manera positiva». Es va posar a treballar des del primer dia que va tornar a casa després de la intervenció i la recuperació «va començar des del minut zero. Per a mi era molt important recuperar la capacitat plena de treball per saber que estava bé i em vaig posar les piles ràpidament».

De la seva experiència «una de les coses que més certament puc compartir és que és molt important escoltar-se a un mateix sense entrar en una fase de preocupació. La cultura de la prevenció és crucial» per això considera fonamental que hi hagi estudis que investiguin com prevenir el trencament dels aneurismes cerebrals així com totes les accions que serveixin per conscienciar la població sobre prevenir en salut. Al projecte ANEUGIR liderats per L’IDIBGI i l’Hospital Trueta participen 160 persones d’entre 40 i 75 anys. Per a fer l’estudi, el projecte du a terme l’anàlisi de sang i de ressonàncies magnètiques d’uns 80 pacients amb aneurisma cerebral i de 40 persones sanes.

Actualment, es dibuixa un futur esperançador, ja que segons dades dels darrers anys, la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç dels aneurismes, així com a les millores en l’atenció hospitalària als pacients en les unitats d’ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores.