I tú, què vols? Què opines?

Benvolgut lector, avui inicio una nova etapa que, sincerament, em fa il·lusió. La vida són etapes, a vegades esperades, molt sovint sobrevingudes, etapes buscades o no volgudes però, en tot cas, etapes.

Alguns pensareu: tan sols parlarà de política figuerenca, i segurament sí, sovint aprofitaré per parlar de Figueres, no tan sols de política. Figueres és molt més que política; és més, crec que Figueres necessita molt més que parlem de ciutat que no de política; certament, hi haurà també aquesta etapa, però només. La veritat és que em ve molt de gust parlar de moltes coses: de política figuerenca (ara bé, deixem que el Govern sorgit de les urnes gaudeixi dels 100 dies de gràcia), de política comarcal, imprescindible, és important que parlem de comarca.

Alt Empordà, la comarca més gran del país, amb més municipis del país, on viuen més de 150.000 persones, necessita més que mai un projecte clar, modern, transformador, que estigui al servei de les persones, que pensi en els reptes que una comarca complexa i diversa té, la millora i modernització de la institució del Consell Comarcal —avui en mans d'un Govern dels de sempre, des del 2003 (espai convergent + socialistes)— que aposti per unes millors polítiques socials de servei a les persones, que passi a l'acció amb la transició energètica i faci front al canvi climàtic, que treballi per diversificar el model econòmic depenent gairebé de manera exclusiva del sector serveis, que treballi conjuntament amb els ajuntaments per un pla estratègic de formació que doti les veïnes i veïns de la comarca, joves i no tan joves, de les mateixes oportunitats que altres territoris... també puc parlar d'això.

Podríem parlar de les passades eleccions espanyoles, segurament les eleccions espanyoles més espanyoles que mai i de quin paper els tocarà —ens tocarà— jugar als partits independentistes per continuar lluitant pel nostre país, i sobretot pel respecte que mereix la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat, el que som com a país i el que representem... Puc parlar de moltes coses. Però, diumenge, anant cap a la feina, sentia una tertúlia a la ràdio on deien que la pregunta més difícil de respondre probablement era: i tu, què vols? Certament, és una pregunta difícil, àmplia, complexa perquè depèn de massa coses: i tu què vols? Què volem de la nostra ciutat, de la nostra comarca, del nostre país, de la nostra vida? Si us haig de ser honesta, a aquesta pregunta, avui dilluns quan són les 6.15 h del matí, començant una nova setmana, us diria que el que vull és tranquil·litat en tots els aspectes.

La vida molt sovint ens posa en una cruïlla i ens fa decidir, ens fa triar. N'hi ha que sospesen totes les possibilitats (a mi m'agraden les llistes de pros i contres), us asseguro que fan que erris; d'altres es deixen portar, que sigui el que el destí vulgui. Com deia al principi, la vida són etapes, i vulguis o no vulguis, et tocarà viure-les. Aquí estem per opinar-ne, tot i que també em ve al cap una altra pregunta: cal que ens estressem per tenir opinió de tot? Potser, quasi segur, no és necessari tenir opinió de tot. Veiem d'aquí a 15 dies per parlar de... I si ho decidiu vosaltres? Em podeu enviar les vostres propostes, em trobareu a queopinesemporda@gmail.com. Viviu i opineu!