El nou govern de Jordi Masquef considera «prioritari» obrir el pati de la presó per a ús veïnal

D’ençà del seu tancament, l’antiga presó del carrer Sant Pau de Figueres ha estat envoltat de diversos projectes que l’havien de rellançar per al seu ús ciutadà, cap dels quals s’ha materialitzat fins ara. La presó va estar en funcionament des del 1917 fins al 2014, quan es va tancar coincidint amb l’obertura del nou centre penitenciari provincial del Puig de les Basses. En anteriors mandats, el govern de CiU havia proposat que la presó acollís l’escola Carme Guasch i Darné. El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya, a través del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va anunciar un dels projectes més ambiciosos del seu departament a la demarcació de Girona per als pròxims dos anys: la reconversió de l’antiga presó en un centre transversal que unirà el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic Estatal d’Ocupació (SEPE) amb espais dedicats al món de l’empresa i la formació professional i que va ser batejat com a Espai Azemar, per l’anterior govern municipal. Dos anys abans, l’alcaldessa Agnès Lladó i el regidor Xavier Amiel havien convocat una roda de premsa per a anunciar l’obertura dels espais exteriors un cop s’hagués signat un conveni amb la direcció general de Patrimoni. Dos anys després, l’obertura dels espais continua pendent.

En paral·lel, des de 2014, els veïns del barri de la presó han reivindicat l’obertura del pati exterior i del seu aparcament per a l’ús públic. Dins hi tenen la seva seu social. Durant la passada festa d’estiu de l’Associació de Veïns, el president Raül Águila va aprofitar la presència de representants del nou govern municipal per a recordar el tema i aconseguir una obertura que consideren «necessària i justa, ja que el nostre barri no disposa d’espais públics oberts i té una important mancança de places d’aparcament». Des de l’equip de l’alcalde Jordi Masquef, el posicionament sobre aquest tema és molt clar: «Aquest espai dels jardins s’ha de recuperar per al barri i no s’entendria que no fos així quan vam ser els primers a defensar-ho. I el fet d’obrir-ho no afecta els futurs usos que es donin a l’edifici».

Amb aquest argument, «per part del govern municipal hi ha un compromís ferm amb els veïns, és una prioritat desencallar el conveni per procedir a l’obertura, i així s’ha comunicat als serveis d’Urbanisme per part de l’alcalde Jordi Masquef i la regidora Núria Bartrolich, i complir així amb el barri de la presó».

Per la seva part, el representant veïnal mostra la seva confiança «en un desenllaç positiu» d’aquest tema, «independentment de quins usos es doni a l’edifici. Tenim confiança en l’Ajuntament, perquè les mancances d’espais per al barri són evidents, però aviat farà deu anys que es va tancar la presó i no té sentit que encara no hàgim pogut accedir al pati exterior».

Treball vol ubicar-hi un centre pioner vinculat al SOC i el SEPE

La previsió de la Generalitat amb la reconversió de l’antiga presó en un centre vinculat al Departament de Treball implica que, tant el SOC com el SEPE, s’ubiquin a l’espai central de l’antic centre penitenciari, que es transformarà en una oficina de nova generació per atendre la ciutadania, amb espais comuns, sala d’actes, espai de cerca intensiva de feina i punts d’atenció personalitzada i orientació professional.

La Generalitat transformarà l'antiga presó de Figueres en un centre de promoció econòmica i social

També hi haurà una delegació del SOC_Empresa, d’abast comarcal. El projecte cobreix un dels objectius que persegueix el Govern, segons va explicar el conseller Torrent, com és «dinamitzar projectes empresarials per fomentar la generació d’ocupació i l’aprofitament del talent». Els antics tallers de reinserció del centre penitenciari, coneguts com a SIRE, estaran dedicats a la formació professional. «Espais com aquests seran el gran motor de canvi, de la transformació que necessita el país», segons Torrent, per a qui l’Espai Azemar serà «la connexió entre què ha estat la ciutat, la seva història i la Figueres del futur».

La rehabilitació per aprofitar els espais existents té un pressupost global de 6,9 milions d’euros. Roger Torrent va detallar, en un acte molt concorregut a l’espai central de l’antic centre penitenciari, que el seu departament ja havia transferit 2,5 MEUR i que, a mesura que avanci el projecte, s’anirà concretant la implicació econòmica de les altres administracions, també l’Estat, en representació del qual va assistir-hi el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon. La previsió era que aquest mateix any es licités el projecte i que les obres s’adjudiquessin el juny del 2024 i s’allarguessin fins al segon semestre del 2025.