Desigualtat educativa a la comarca, menys oportunitats laborals i més exclusió social

La Fundació Bofill està duent a terme la campanya Zero Abandonament amb l’objectiu d’aconseguir un pla d’urgència per combatre l’abandonament escolar precoç (AEP) a tot el país. També des de la Fundació han alertat de la desigualtat educativa que afecta la ciutat de Figueres i l’Alt Empordà. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa de gener de 2023, hi ha 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys que no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant durant l’any 2022. Aquesta xifra representa una mitjana del 16,9%, superior a la mitjana espanyola del 13,9% i molt més elevada que la mitjana europea del 9,7%.

La situació a l’Alt Empordà és particularment preocupant, ja que mostra una problemàtica més acusada en relació amb l’abandonament escolar. Els indicadors de l’Idescat mostren que la població amb estudis primaris o inferiors, o bé que només ha cursat estudis secundaris de primera etapa, és més elevada en aquesta zona, mentre que la representació dels estudis universitaris és baixa. Només un 20% de la població de la comarca té estudis universitaris, en contrast amb la mitjana del 40% a Catalunya. «Aquesta situació reflecteix un nivell de formació més baix a Figueres i l’Alt Empordà en comparació amb la mitjana de Catalunya» remarca Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament.

«La formació no reglada és una oportunitat per al futur dels joves»

Aquesta font de dades parla de nivell d’estudis assolits de la població i no pas d’abandonament escolar prematur del sistema escolar català el 2023, però «podem deduir que una part de la població, entre 25 i 64 anys, que no té estudis secundaris obligatoris ni tampoc postobligatoris i que hagi abandonat de forma prematura els estudis. Val a dir que amb aquestes dades no podem saber quin percentatge és».

Tot i això, hi ha altres indicadors com el nivell de complexitat dels centres educatius i el grau de segregació escolar que estan relacionats amb aquesta problemàtica. La suma d’aquests factors «porta a pensar que Figueres i altres municipis de l’Alt Empordà tenen percentatges més alts d’abandonament escolar en comparació amb la mitjana catalana».

En aquest sentit, Figueres té un nivell de segregació escolar molt alt a l’educació primària (0,32% de dissimilitud), mentre que Castelló d’Empúries presenta un índex de segregació alta a l’educació secundària (0,22%) segons dades de la Fundació Bofill. Val a dir que un municipi té una segregació escolar molt alta si la seva dissimilitud està per sobre de 0,30 a Primària i de 0,20 a Secundària.

Les dades d’abandonament prematur que es coneixen provenen de l’Enquesta de Població Activa, «però lamentablement no estan desagregades a escala municipal o comarcal» manifesta Alcalde. Això dificulta obtenir una visió precisa de l’abandonament escolar en àrees locals específiques, com Figueres. Per a aconseguir una imatge més precisa seria necessari accedir a dades específiques proporcionades pel Departament d’Educació, que actualment no són públiques.

Conseqüències negatives

L’abandonament escolar prematur té conseqüències negatives per als individus i per a la societat en general. Afecta les oportunitats d’ocupació i de progressió professional, augmentant el risc d’atur, feines mal remunerades, exclusió social i pobresa. Aquest fenomen està més present entre els fills i filles de classes obreres, els grups ètnics minoritzats i els fills i filles de pares amb baixa qualificació. En aquest sentit, una dada rellevant sobre la desigualtat educativa és que el 70,8% dels joves de la UE els pares dels quals tenen estudis superiors finalitzen també estudis superiors. Però només el 22,2% dels joves els pares dels quals tenen un nivell educatiu baix (ESO o menys), finalitzen estudis superiors.

Tot i que l’abandonament afecta més els nois que les noies, l’any 2022 es va destacar per un augment excepcional de les taxes d’abandonament escolar en el col·lectiu femení. En general, les dones amb nivells de formació inferiors a estudis postobligatoris tenen menors taxes d’activitat i menors salaris que els homes amb el mateix nivell educatiu.

La Fundació Bofill engega una crida de país per reclamar mesures urgents contra l'abandonament escolar

L’abandonament escolar prematur inclou la població que no ha completat l’Educació Secundària Obligatòria o que, havent-la finalitzat, no ha acabat la formació postobligatòria i no segueix cap mena d’educació o formació. Un informe fet recentment per la Fundació Bofill alerta que «la transició entre l’etapa obligatòria i la postobligatòria (batxillerat o CFGM) és un dels moments més determinants de les trajectòries educatives dels i les joves. El 60% dels joves que no han continuat estudiant són joves que han deixat els estudis a quart de l’ESO, alguns sense el grau i altres amb el grau. Ja no arriben a FP i batxillerat» amb detriment per al mateix col·lectiu, ja que «l’assoliment d’un nivell d’educació postobligatòria és una de les condicions necessàries a l’hora de garantir trajectòries vitals i laborals d’èxit per als i les joves» remarca Alcalde. L’informe esmentat aprofundeix en les desigualtats vinculades a aquest fenomen en relació amb les característiques sociodemogràfiques de l’alumnat, dels centres educatius i dels municipis.

Aquesta aproximació focalitzada en les desigualtats socials i educatives pretén aportar evidències que permetin desenvolupar polítiques públiques i educatives més efectives a l’hora de reduir l’abandonament escolar que es produeix en la transició cap a l’educació postobligatòria. El mateix informe també indica que «més que una diferència entre municipis, hi ha una concentració alta d’abandonadors i abandonadores en determinats centres educatius».

Catalunya a la cua

Catalunya encara és la cinquena comunitat autònoma amb més AEP de l’estat espanyol. Venia de ser la setena per la cua, «cosa que vol dir que estem en una pitjor posició relativa perquè altres regions ho han fet millor que nosaltres. A més, a l’espera de veure les dades actualitzades en l’àmbit europeu, és molt probable que encara ens trobem a la cua d’Europa (o capdavanters, en una lamentable competició)». Davant aquesta situació, Catalunya no té un pla estratègic contra l’abandonament escolar i això s’ha d’explicar des de l’acció política. «És important que un municipi treballi per l’equitat i la connexió d’oportunitats de tots els infants i joves en totes les etapes, siguin obligatòries o no obligatòries».

Necessitat urgent d’un pla

L’elaboració d’aquest pla és urgent i necessària i ha de poder desplegar-se en l’àmbit dels territoris locals i comarcals. Molts municipis han assumit des de fa anys aquest repte contra l’abandonament escolar prematur. Perquè tot i no ser una competència municipal, aquestes administracions locals se senten interpel·lades a garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants dels seus pobles i ciutats.