Peralada treu el Crist Negre per invocar la pluja: «Ho fem com un acte solemne i de fe»

La processó no s’havia celebrat des de feia «uns 70 anys» i va congregar al voltant de dues-centes persones, que van desfilar des de l’església de Sant Martí fins a la sortida del poble: «Ho fem com un acte solemne i de fe»

Els portadors del Crist Negre durant la processó.   | DAVID APARICIO

Els portadors del Crist Negre durant la processó. | DAVID APARICIO / núria noguera. peralada

Núria Noguera

Núria Noguera

En situacions extremes, moltes vegades, s’apel·la a la fe per superar-les i això és el que es va fer a Peralada el vint-i-set d’abril, una processó organitzada pels portadors del Sant Crist Negre per invocar la pluja, on es van congregar unes dues-centes persones. No es recorda exactament quan es va treure per última vegada amb aquest fi, però pel que expliquen els veïns és que segurament va ser fa més de setanta anys. Joan Bigas un dels portadors més veterans explica que: «nosaltres no ho hem fet perquè vingui gent ho fem com un acte solemne i de fe». Ara hi ha set portadors del Crist i aquesta és una tasca que passa de pares a fills.

Aquesta vegada els portadors els va acompanyar la coral de Peralada. El recorregut sortia de l’Església de Sant Martí fins a la sortida la població, direcció Garriguella on hi ha la creu. «No sabem exactament quin recorregut s’havia fet l’última vegada, però la gent gran del poble recorda anar fins a aquesta creu», assegura Bigas.

Al mateix poble hi ha una mena de frase feta «no plou, haurem de treure el Crist Negre» i des de fa un temps es torna a sentir per la falta de pluges. «Sempre ha plogut i sempre plourà, però fa temps que no hi havia aquesta situació tan extrema», diu Bigas. Actualment, tots els municipis de la comarca estan en situació d’alerta o excepcionalitat «i ho volem provar perquè sempre s’ha dit que quan es treu el Crist l’endemà o al cap d’uns dies plou», afegeix. Va coincidir que el dissabte després de fer la processó hi va haver precipitacions en el territori.

Hi ha moltes llegendes al voltant d’aquesta imatge, que custodiaven les monges agustines, i és una de les figures més emblemàtiques del poble. La primera vegada registrada que es va treure en processó per invocar la pluja és el 987, a partir d’aquí hi ha hagut més ocasions on la figura ha desfilat per aquest motiu. Una de les més destacades va ser el 1816, quan hi van assistir unes deu mil persones; aquest fet està explicat en un document d’un llibre d’actes de l’Ajuntament.

Una imatge misteriosa

Documents del segle X, inexistents, però esmentats a la vella consueta de la Parròquia, atribueixen l’arribada de la Imatge miraculosament a la vila de Peralada, i es comenta, en la mateixa documentació eclesiàstica, les innombrables vegades que havia estat utilitzada en la processó dels Dolors i les processons en temps de sequera per a demanar bones collites. Irrevocablement, el fet més destacable, sigui documentat o per tradició oral, és la gran devoció que sempre ha tingut. Fins i tot es comenta com multitud de gitanos que s’han acostat expressament i han omplert de ciris i venerat, en el seu altar el Sant Crist Negre en el creuer de l’església de Sant Martí de Peralada.