La pandèmia agreuja la salut mental a la presó Puig de les Basses, amb més suïcidis que mai

La salut mental s’ha convertit en la principal causa de mort a les presons catalanes. L’any passat van xifrar-se 14 suïcidis als centres penitenciaris de Catalunya, dels quals 2 van tenir lloc a la presó de Puig de les Basses de Figueres.

Segons les dades del Departament de Justícia, que recopila des de l’any 2010, l’any passat van morir 39 persones a les presons, de les quals 13 a la de Figueres. La xifra de morts ha augmentat des de 2019, quan van ser 28 les víctimes mortals sota custòdia de l’administració penitenciària, i dels quals set es van llevar la vida. Es tracta d’una tendència que ha anat a l’alça des que Justícia té publicades estadístiques de defuncions.

Segons les dades del Departament, l’any anterior a la pandèmia va haver-hi 7 defuncions a Puig de les Basses, i cap suïcidi. Els dos anys següents se’n van registrar 11 respectivament, i l’any passat la xifra total va ser de 13 defuncions. 

La pandèmia de covid ha agreujat els problemes de salut mental a les presons catalanes, amb un 40% de presos amb trastorns psicològics i la xifra més alta de suïcidis des que hi ha estadístiques, fins al punt d'esdevenir la principal causa de mort en centres penitenciaris el 2022.

Justícia atribueix aquest augment a "la pandèmia i les situacions de confinament extraordinari que s'han viscut a les presons", així com "l'augment de la desesperança a la postpandèmia", segons una portaveu de la conselleria.

Per part seva, José Moreno, portaveu de l'associació per al monitoratge del sistema penal OBSERVA, considera que "aquestes persones estan sota tutela efectiva de l'Estat, i quan les xifres de suïcidi van a l'alça és que, sens dubte, alguna cosa falla".

En declaracions a EFE, Moreno ha assenyalat que això és degut a diversos factors, "des de la presència de persones amb patiments mentals que no haurien d'estar sota aquest règim disciplinari, passant pel mateix entorn carcerari, caracteritzat per la violència i la tensió".

Durant el confinament es va sumar el fet que "moltes persones privades de llibertat van veure endarrerits els seus permisos, sortides programades i progressions de grau, en fi, el seu dret a la reinserció", segons OBSERVA.

Un estudi del mateix Departament i de l'Associació Justícia i Pau apunta que aquest fenomen és degut a “l'alta presència de persones amb patiments i problemàtiques vinculades a la salut mental a les presons, una prevalença fins a set vegades més gran que en el conjunt de la població".

L'ansietat, el principal problema de salut mental

Les xifres del mateix estudi revelen que al voltant d'un 40% de la població reclusa pateix algun tipus de trastorn mental. L'ansietat és el problema més present als centres penitenciaris, que el 2022 patia un 39,62% dels reclusos.

Es tracta d'una xifra molt elevada en comparació de la població general, en què aquest percentatge és del 17,97%, segons l'Institut Català de la Salut.

Des d'OBSERVA han reconegut que en molts casos es tracta d'una part de la població amb problemes de salut previs, que "sumat a contextos desfavorables acaben delinquint i ocupant les places del sistema judicial i penitenciari, en lloc de ser acollits i tractats d'una manera terapèutica", diu Moreno.

Tot i això, denuncien que la resposta de l'administració davant manifestacions d'aquest problema, com autolesions o conflictes entre interns, "sigui en la majoria d'ocasions l'aïllament, la contenció mecànica, les sancions disciplinàries i la regressió d'aquestes persones a règims de vida en primer grau”.

Aquestes sancions poden "empitjorar el patiment i els trastorns mentals", d'acord amb l'informe 'La salut mental al sistema penitenciari català', que remarca que "és justament als interns sotmesos a aquests règims on s'ha detectat un índex més elevat de suïcidis".

Un pla de prevenció dels suïcidis

El desembre passat, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar que havien signat un conveni amb el Departament de Salut per prevenir els suïcidis i millorar la intervenció a les unitats d'aïllament, així com que suprimirien el mètode de contenció mecànica, que havia estat recuperada per la seva predecessora, Lourdes Ciuró de JxCat.

Des de la conselleria de Justícia asseguren que estan treballant “en un paquet de mesures extraordinàries per atacar aquesta problemàtica” que encara no poden concretar. El Departament assenyala la pandèmia i el confinament com un dels principals causants de l'augment en els suïcidis.

En un comunicat, OBSERVA assenyalava que davant d'aquesta situació s'haurien d'"aplicar altres mesures que ja es contemplen a l'ordenament jurídic, com són les suspensions de condemna per malaltia mental i la derivació d'aquestes persones als recursos sociosanitaris externs al sistema penitenciari".

A més, des d'aquesta associació criden l'atenció respecte a les 127 morts que han succeït els últims anys a les presons i el motiu de les quals es troba indeterminat sota la categoria d'"etiologia pendent" i reclamen "el dret de les famílies a saber la causa de la mort del seu ésser estimat".