El Senat insta Capmany i Lladó a «corregir» el seu nom

Prop de cinquanta anys després del restabliment de la democràcia a l’Estat, el franquisme continua ocupant titulars, provocant polèmiques i protagonitzant lleis. L’última és la 20/2020, la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’octubre passat, que entre altres qüestions, prohibeix l’exhibició d’elements franquistes a la via pública (edificacions, escuts, insígnies, plaques, etc.). 

La llei els titlla d’elements «contraris a la memòria democràtica», i dins aquest sac també hi inclou els topònims imposats durant la dictadura. A la província de Girona encara n’hi perviuen dos: Capmany i Lladó. Ambdós municipis s’haurien de dir, segons la normativa catalana, Campmany i Lledó.

I és per això que el Senat ha intervingut en l’assumpte, segons ha fet saber el col·lectiu Cabassers.org, nascut per fiscalitzar la toponímia catalana. L’òrgan de representació territorial ha instat ambdós municipis (i també a Cabacés i Rialp -Cabassers i Rialb segons la normativa-) a complir la Llei de Memòria Democràtica. Concretament, ho ha fet a través d’una sol·licitud d’informe, emès pel senador Carles Mulet, del Grup parlamentari Izquierda Confederal (Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai i Agrupación Socialista Gomera). En l’informe, el senador demana als ajuntaments que enviïn al Senat els actes dels acords dels òrgans de govern municipal on s’accepta el compliment de la Llei de Memòria Democràtica. 

En l’informe, el senador exposa que «els ajuntaments d’aquests municipis incompleixen la norma (la llei de política lingüística) des de 1998, i recorda que «la imposició per la dictadura d’una ortografia contaminada als topònims catalans va formar part de la repressió contra la llengua i cultura catalanes durant la dictadura». Els municipis tenen fins al 24 de febrer per complir la demanda.

Toponímia franquista

Com tantes altres coses, la dictadura va abolir la normativa catalana que legislava la nomenclatura oficial dels municipis catalans, castellanitzant-los en moltes ocasions (Sant Esteve de Llémena per «San Esteban de Llémana», Banyoles per «Bañolas», Begur per «Bagur», Albanyà per «Albañá», etc.). 

La restitució de la Generalitat va rebatejar el nom dels municipis a la normativa fixada durant la República amb la Llei 1/1998 de política lingüística, però hi va haver deu municipis catalans, entre els quals Capmany i Lladó, que van continuar usant el topònim franquista. I ho han fet emparats també per la normativa, ja que, per decret del Departament de Cultura, són els municipis qui tenen competència per determinar la seva toponímia, així com dels seus nuclis de població o les vies urbanes.

Amb tot, la nova Llei de Memòria Democràtica il·legalitza aquesta possibilitat, estableix un procediment per retirar els elements franquistes (l’administració podrà incoar d’ofici el procediment de retirada si no ho fa el municipi), i a més estableix un règim sancionador davant els incompliments. Per infraccions greus (entre les quals incomplir la retirada de símbols i altres elements franquistes, on també hi entra la toponímia) es poden imposar multes d’entre 2.001 fins a 10.000 euros.  

Subscriu-te per seguir llegint