Figueres

Un viver de l’Albera envia plantes crasses de col·lecció a tot el món

Va començar com a afició i s’ha convertit en un negoci en expansió

Rosemary Condori dins de l’hivernacle on es conreen les plantes crasses.

Rosemary Condori dins de l’hivernacle on es conreen les plantes crasses. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

A la falda de l’Albera empordanesa, en uns hivernacles agrícoles reaprofitats, el color i les formes de centenars de plantes crasses prenen forma de paradís vegetal. Encara que per a moltes persones pugui semblar un viver més, en realitat es tracta d’un espai molt visitat, de manera virtual, per gent de tot el món. Aquestes plantes crasses, també anomenades suculentes, tenen una gran sortida en el sempre sorprenent món del col·leccionisme i poden arribar a tenir un cost molt alt, com més rara sigui la planta, les seves formes o la varietat dels seus colors.

L’empresa que gestiona aquesta proposta vegetal es diu Suculentitis i és dirigida per Rosmery Condory, una emprenedora boliviana arrelada a la comarca des de fa una vintena d’anys.

«Les plantes crasses o suculentes no cactàcies, és a dir, sense espines, tenen moltes virtuts, són molt boniques. No requereixen gaire manteniment i són molt resistents a diferents tipus de clima, tampoc tenen necessitat de molta aigua», explica Condory mentre ens mostra en viu l’extens catàleg de la seva producció.

La creació del viver Suculentitis va néixer fruit d’una casualitat. Rosmery Condory, que ara té 37 anys i quatre fills, tots els nascuts a l’Alt Empordà, va arribar a la comarca des de Cochabamba (Bolívia), quan tot just tenia divuit anys. «La meva mare havia vingut abans i jo em vaig decidir a venir tota sola per a veure com li anava. I em vaig quedar aquí. Vaig treballar en diversos establiments, en alguns en jornades de fins a catorze hores». La seva vida de parella va ser moguda i va necessitar l’ajut d’un terapeuta bioneuroemocional. «M’havia començat a aficionar a tenir plantes suculentes, feia intercanvis per internet amb altra gent i ell em va fer veure que aquest era un camí per a obrir una nova etapa», ressalta Rosemary.

Un dia va veure uns hivernacles en un poble de l’Albera. Els seus propietaris van facilitar-li el lloguer per a iniciar un negoci que ha arrencat amb molta força. «He anat descobrint un món apassionant, amb moltes possibilitats, al mateix temps que m’he anat formant per a adquirir coneixements i permisos per a la meva explotació. Tot ho fem per internet. A hores d’ara tenim un miler de varietats de plantes crasses, algunes de les quals són híbrides, fins i tot creades en el nostre viver. Unes cinc-centes estan a la venda en el portal suculentitis.com, que continuem desenvolupant, des d’on gestionem els enviaments a tots els col·leccionistes del món que ens ho demanen».

Els preus de les plantes varien molt, algunes són molt buscades i tenen el cartell d’esgotades temporalment. «També n’hi ha de luxe, molt apreciades. Són peces d’un alt valor per als amants d’aquestes plantes», afegeix la productora d’aquests vegetals ornamentals.

Totes les plantes suculentes del viver empordanès són de cultiu i formen part d’una extensa varietat d’espècies procedents d’indrets com Canàries, Mèxic o Corea. «Hi ha col·leccionistes de diferents varietats, n’hi ha que les voldrien tenir totes o d’altres que busquen peces úniques per la seva forma o perquè són molt rares», relata Rosmery.

Agraeix el suport de la família que li va llogar les instal·lacions, amb la qual manté una relació constant i espera «ser una inspiració per a altres dones que tinguin un projecte i necessitin una empenta per a tirar endavant».

La viverista Rosemery Condori. | SANTI COLL

La viverista Rosemery Condori. / Santi Coll

«Aquesta feina m’omple molt, però primer són els meus quatre fills»

La impulsora de Suculentitis reconeix obertament que allò que va ser una afició «ha acabat convertint-se en una feina real que m’omple molt». Tot i que el negoci està en una fase d’expansió evident, a Rosemery Condory li agrada tocar de peus a terra: «No aniré més enllà dels límits que tingui», un dels quals és poder estar al costat dels seus quatre fills. «Intento estar amb ells tant com puc i són la prioritat en la distribució del meu temps». Al costat de les seves plantes crasses, somriu mentre va retocant les fulles d’algun exemplar o prepara un enviament de diversos exemplars per a un client de l’estranger.

Subscriu-te per seguir llegint