«Ens agrada ser molt propers: no sols l’educadora i els usuaris»

El naixement de l’associació El Tamariu recau fa 14 anys quan «els pares d’un noi amb discapacitat, en acabar l’escola Mare de Déu del Mont i, després de diverses opcions que no encaixaven amb les necessitats del fill, van decidir fundar aquesta associació», explica Mercè Fàbrega, educadora social de l’associació El Tamariu.

La comarca de l’Alt Empordà disposa d’entitats que atenen i donen suport a persones amb diversitat funcional, però, tot i que tal com declara Fàbrega, «solen ser centres amb instal·lacions grans i probablement molts recursos», les relacions socials potser estableixen una xarxa més àmplia, la qual no compleix amb les necessitats d’algunes persones. El cas d’El Tamariu, el constitueixen quatre usuaris i una educadora, amb qui de 9 del matí a 5 de la tarda duen a terme diverses activitats relacionades amb l’àmbit laboral i també personal de cada persona. «Som una STO (Servei de Teràpia Ocupacional) i després d’un acord amb l’ajuntament, es va obrir el programa Ve de gust», en què els usuaris i amb la col·laboració de la residència de gent gran Toribi Duran, «agafem uns caixons específics i transportem el menjar a aquella gent que ho necessita, amb un llistat de persones que tenim, de dilluns a divendres».

Un dels projectes d'El Tamariu és recuperar la idea de convertir-se en un CET (Centre Especial de Treball)

Així i tot, com associació que acull a les persones que ja han passat l’etapa educativa principal de l’escola, no obliden la importància que té mantenir aquests aprenentatges adquirits. Per tant, a través de la detecció, per part de l’educadora, «dels seus punts forts i punts febles, els anem treballant», detalla. A més, hi ha una part sociable que «com tothom, si no la treballes, quan veus algú de nou et costa», diu. En moltes ocasions, tot i que cada vegada en menys mesura, la societat sembla que visqui realitats paral·leles en què, per desconeixença i manca d’interacció entre comunitats socials i educatives, i a causa de l’imaginari social que estigmatitza les persones en funció de les seves capacitats o possibles diagnòstics, es crea la falsa imatge que una persona amb discapacitat intel·lectual no pot dedicar-se a segons quines tasques. Per això, Tamariu, un dels projectes que vol reprendre és l’apropament de les escoles al centre, en què Fàbrega anota que en una d’aquestes visites a una escola «semblava que no haguessin conegut mai una persona amb discapacitat», per preguntes, com ara: «et sents diferent?». En aquesta mateixa línia de projectes, l’associació té la voluntat de recuperar la idea de convertir-se en Centre Especial de Treball (CET), gràcies a la contractació dels usuaris en una empresa ordinària, l’única disposada fins ara a oferir-los l’oportunitat que tota persona mereix, després de «picar moltes portes», assegura l’educadora. Convé trencar amb aquest estigma social i entendre que tothom és capaç. «Amb paciència i encara que sigui 1 hora després, ho fan, per tant, quin problema hi ha?», manifesta la responsable. L’associació no pretén convertir-se en una entitat molt gran, perquè, i així ho defineix la mateixa dirigent, «no volem perdre aquest apropament que tenim entre nosaltres, però estem oberts a tot i a tothom».