L’arquitecte Ruiz-Geli escull Figueres per instal·lar el seu arxiu professional

«Quan estàs en un moment d’èxit has de donar, compartir i participar». Així va justificar l’arquitecte Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) la «decisió personal» que ha pres d’instal·lar el seu arxiu, el seu llegat, a la ciutat que el va veure néixer. «Per mi era important fer-ho als 50 anys i no als 70, soc a la meitat de la meva carrera», assegurà emocionat dilluns passat durant la presentació del projecte que no té encara una ubicació clara, supeditada a l’aprovació provisional el febrer del Pla d’Ordenació Urbanística. Tampoc qui ho finançarà. El que sí que va avançar l’alcaldessa Agnès Lladó, és que l’edifici, que «no serà ni un museu ni un centre cultural» i que Ruiz-Geli no es veu dissenyant-lo, s’aixecarà en «terrenys municipals».

Enric Ruiz-Geli és un arquitecte amb una trajectòria d’èxit. Des de la presentació del seu projecte de final de carrera, fa més de dues dècades fins a l’actualitat ha treballat, com va recordar, «amb els millors», com el creador Bob Wilson o el xef Ferran Adrià. Entre els darrers reptes destaca l’edifici del CaixaFòrum a València. En tots ells, però, ha treballat sumant sinergies i això també és el que es podrà constatar a l’espai que es preveu fer a Figueres: no només s’hi exhibiran les innovadores maquetes originals dels seus treballs, sinó obres de col·leccions de professionals multidisciplinaris com el físic Josep Perelló, l’artista Zush/Evru o el ceramista Toni Cumella. Tot aquest material, que «està catalogat, arxivat i taxat», com va certificar Ruiz-Geli, permetrà connectar Figueres amb molts altres punts del món a través dels museus, com el Moma de Nova York o el Pompidou a París, elements que s’han presentat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, una de les cites més prestigioses en aquest camp, o centres d’arquitectura que ja disposen d’obra del figuerenc. «Per tot arreu tinc petites peces, però el hub (nucli) serà a Figueres», conclogué Ruiz-Geli a qui Lladó no va dubtar a qualificar «com un dels figuerencs més internacionals avui i l’arquitecte espanyol amb més repercussió» a escala mundial. De fet, l’edifici serà, segons ella, «un reconeixement i agraïment profund a la decisió».

Per aquest professional, ubicar l’arxiu que condensa tot el seu treball fins ara a Figueres suposa un viatge de retorn «a les arrels». Ho vol fer seguint el consell que Ferran Adrià va suggerir-li temps enrere. Per a l’alcaldessa «acollir aquest projecte a Figueres ens reforça el sentiment de pertinença a la ciutat». Un projecte que Ruiz-Geli no vol impulsar de manera isolada sinó que vol cercar la complicitat d’altres agents culturals locals a qui convida a participar.

Potenciar el somni i la creació

La voluntat és enfocar el nou espai envers l’educació. «L’arquitectura educa», assenyalà Ruiz-Geli tot compartint el ferm convenciment que el projecte «produirà una economia del coneixement» i que tindrà un impacte en la ciutat. «Tot això potenciarà el món del somni i la creativitat», va dir Ruiz-Geli, tot vinculant-lo amb el territori, un element, per a ell, molt «important i estratègic».

A hores d’ara, l’arquitecte té l’encàrrec de l’Ajuntament «de definir el projecte» i posteriorment, ja es farà pública la ubicació i les fonts de finançament. També l’arquitecte ha de meditar la fórmula, si serà una donació, i, fins i tot, si ell dissenyaria l’edifici.