«La Pubilla» de Maçanet llueix un entorn desbrossat

El patrimoni natural de casa nostra conserva elements destacats que han superat el pas de temps amb bona forma, encara que han patit entrebancs i han estat envoltats d’anècdotes i llegendes. El territori de les Salines i el Bassegoda és ric en accidents geogràfics singulars i encara manté alguns elements de vegetació que destaquen per la seva rellevància. Aquest és el cas del suro de La Pubilla de Maçanet de Cabrenys, un exuberant exemplar d’alzina surera (Quercus suber) que forma part del catàleg d’Arbres Monumentals de Catalunya. La seva protecció com a tal data de l’any 2000.

Aquest desembre, la Generalitat ha procedit a netejar el seu entorn, que estava molt emboscat, dificultava la seva visualització i posava en perill la seva subsistència.

Vell i rabassut

Segons els experts, el suro de La Pubilla té més de dos-cents cinquanta anys de vida. Temps enrere, arran de soca mesurava més de set metres i l’alçada superava de llarg els quinze metres. Fins a l’entrada d’aquest segle, encara se li llevava el suro de manera periòdica. En el seu moment havia arribat a produir entre catorze i quinze quintars de suro, uns mil cinc-cents quilos.

Segons les fonts municipals consultades, «La Pubilla és un suro impressionant, molt rabassut de soca i sens dubte el de més gruix i vell que existeix a Maçanet. Arran de terra la soca fa uns 7 metres i a l’alçada del pit fa una volta de 5,20 m amb un diàmetre de tronc de 2 metres. La Pubilla és un arbre senil que ja ha parat de créixer; s’alça en terreny rocallós i les seves arrels boterudes s’han hagut d’allargassar per anar a buscar terra bona i aigua per mantenir-se».

A mitjan segle passat, al seu peu hi havia un hort i una petita deu, que menava el masover de can Vinyes. Aquesta presència hídrica explicaria la capacitat de créixer que ha tingut l’arbre fins a arribar als nostres dies. Al seu peu hi ha un rètol que especifica la protecció i la seva situació en una finca propietat de la família Farinelli.