«Vull fer quelcom que pugui ser veritablement útil per a la societat»

Marc Giménez Maranges (Figueres, 1992) viu a Àustria, on el 2021 va finalitzar el doctorat i continua «desenvolupant idees per a noves aventures estimulants en el món de la recerca i la transformació socioecològica». És doctor en Ciències Naturals i docent a la Universitat de Salzburg. Marc Giménez Maranges va ser l’exalumne de l’Institut de Llançà convidat a fer la conferència del Fòrum de Treball de Recerca de Batxillerat del curs 21-22.

Tot comença amb un somni. Aquesta afirmació és seva. S’ha fet realitat el seu somni?

En part sí, però encara no completament. Somiava de poder viure a Àustria, en concret, a Salzburg, i això és el que estic fent ara mateix. També somiava en poder fer recerca, explorar solucions per al canvi ambiental, aprendre d’altra gent treballant en aquest àmbit, i això també ha esdevingut realitat. Encara queda una mica de camí per recórrer en relació amb el que considero que és la part més important del meu somni: fer quelcom que pugui ser veritablement útil per a la societat, per a poder fer realitat la transformació socioecològica que tan urgentment necessitem. Atesa l’opacitat de la ciència cap al món exterior, considero que aquesta part encara no s’ha fet realitat, però estic segur que això canviarà aviat.

Hi ha decisions que no són fàcils però que al final valen la pena. A vostè li ha passat?

Marxar a l’estranger va ser segurament la decisió més complicada. Començar una nova vida en un lloc desconegut, on no coneixes a ningú i amb una cultura i llengua diferents, deixant enrere la família, etc., no sol ser fàcil. Realitzar els estudis de doctorat també va requerir certa meditació, tot i que, de fet, es tracta de la decisió més fàcil un cop ets en el món universitari. Tanmateix, ambdues coses m’han permès aprendre moltíssim (sobre què m’agrada, em fa sentir útil, etc.). Va ser com un experiment i me n’alegro moltíssim d’haver-ho provat. Ara tinc més clar que mai què és el que veritablement vull fer.

Sobre la seva especialitat, les ciències naturals, el canvi ambiental, la transformació socioecològica... què el va motivar a despertar aquests interessos?

L’espurna va sorgir durant l’etapa escolar, especialment en començar a adquirir coneixement sobre els reptes que ens deparen com a societat en el camp del medi ambient. Això em va fer sorgir la curiositat d’aprendre més sobre el perquè i l’abast d’aquests reptes, i, sobretot, de conèixer i explorar solucions que puguin ajudar a fer-hi front. De fet, la transformació socioecològica és el repte més important i urgent que tenim ara mateix com a societat. Per a mi, no hi ha res més engrescador que poder-hi contribuir amb coneixement i solucions. Què hi pot haver més bonic que ajudar a contribuir en la construcció d’una societat més sostenible?

Ha fet recerca a Tolosa de Llenguadoc, una estada lingüística a Hannover, ha treballat amb científics russos, indis i bhutanesos..., ha estat important completar la seva formació a l’estranger?

Fer una estada a l’estranger sempre t’obre nous horitzons, mons que tendeixen a romandre desapercebuts quan et quedes a casa. En l’àmbit de la formació, aprens noves maneres de fer, noves idees, noves visions sobre com fer ciència i fer les coses en el dia a dia, etc. Això m’ha enriquit molt com a persona i com a professional. Crec que tothom hauria de disposar d’aquesta oportunitat, per a poder compartir idees, visions, mons amb altra gent que, ben segur, poden ser molt útils per a poder donar resposta a problemes que tenim a casa nostra.

I arriba a ser doctor i docent a la Universitat de Salzburg. Per què va anar a Àustria, precisament?

En general, la meva decisió va estar fortament lligada a una certa sensació prevalent en la societat que en els països del centre i el nord d’Europa els temes ambientals són considerats de forma més seriosa (cosa que no sempre és certa); i, per tant, a una certa impressió que disposaria de més facilitats per a poder contribuir en la transformació socioecològica des del món laboral. Molt importantment, cal també afegir-hi una part emocional: la curiositat que l’àvia em va generar sobre aquest país, el qual desconeixia abans que me’n parlés.

Com es viu a Àustria? És molt diferent la vida allà si la comparem amb Catalunya?

A Àustria, tal com a Catalunya, s’hi viu molt bé. En tractar-se d’un país europeu, les diferències no són excessivament considerables. Sí que resulta remarcable que és un país on es viu molt menys al carrer, ateses les condicions climàtiques, i on les tradicions es troben molt més arrelades en la societat. La gent és generalment una mica més tancada, però és una societat francament hospitalària. Les ciutats austríaques tendeixen a ser molt atractives per viure-hi, amb moltíssim verd urbà i una infraestructura urbana ben desenvolupada, com a mínim a Salzburg.

Quin és el record que guarda amb més estima de la seva etapa d’estudiant a Llançà?

Sens dubte, el temps amb les companyes i els companys, i tot el temps que vaig passar fent el treball de recerca de batxillerat juntament amb la meva tutora, la Carme Riudoms. Aquell treball va veritablement generar empremta dins meu i va despertar el meu interès per la recerca. Recordo també amb molta estima les campanyes de divulgació amb nenes i nens de les escoles de Portbou i Llançà que vaig poder realitzar en el marc d’aquell treball; va ser una experiència màgica.

M’agrada aquesta frase seva: «Crec que totes i tots tenim la capacitat de generar somriures i empremtes meravelloses que mai s’esborraran».

Aquesta frase m’agrada moltíssim. Solc dir-la a totes les meves classes. Es basa en el simple fet que, com a ciutadanes i ciutadans, tendim a sentir-nos minúsculs, incapacitats, sense poder per poder generar canvis i prendre decisions que puguin tenir un impacte en la resolució dels problemes que tenim com a societat. Certament, com a individus aïllats, la capacitat de generar canvis que tenim és limitada. Tanmateix, això no és així, quan l’acció sorgeix des de la unitat.

Ho pot raonar?

Només cal fixar-se en els múltiples projectes que han aparegut arreu del món impulsats per grups de ciutadanes i ciutadans sense excessius coneixements en la temàtica, però amb una forta estima pel lloc on viuen i conscients dels problemes que estem generant. Aquests projectes estan generant un impacte molt més potent dins de l’àmbit local on es desenvolupen, que molts altres projectes desenvolupats per l’administració. Tendim a pensar que la classe política i les grans empreses són qui tenen el poder per generar els canvis, però oblidem com al llarg de la història els canvis més importats sovint han estat impulsats per la societat civil.

Diu que vol aportar el seu granet de sorra per generar canvis cap a un present i un futur més sostenible. Com creu que pot aconseguir aquesta fita?

De maneres d’aportar granets de sorra per al canvi n’hi ha moltes. Per la meva part, en tinc dues al cap. En primer lloc, aportant nous coneixements a la societat. La generació i la difusió de coneixements entre la societat resulten un primer pas indispensable per al canvi. Obrir la ciència i fer-la comprensible per a les ciutadanes i els ciutadans esdevé imprescindible; cosa que actualment no es fa prou. Cal que la gent sigui coneixedora dels problemes que tenim i de les múltiples solucions que ja existeixen per a fer front a aquests problemes. Del darrer, se’n parla massa poc. Això té el potencial de generar suport i motivació entre la societat per a contribuir al canvi. En segon lloc, fent recerca, que pugui fer de palanca en el procés transformador impulsat per grups motivats de ciutadanes i ciutadans, i participant activament en algunes d’aquestes iniciatives. En tots aquests aspectes, m’agradaria començar a treballar-hi profundament en els pròxims anys.

Subscriu-te per seguir llegint