Més pastures i espais oberts per aturar els focs al cap de Creus

Unes 433 hectàrees cremades entre el Puig Alt i la zona de Montjoi és el balanç de l’incendi forestal que es va declarar a Rosespoc abans de la mitjanit de dilluns de la setmana passada. La forta tramuntana que bufava aleshores i la sequera que afecta a tota la comarca van fer que el foc transités amb molta rapidesa per tota la carena fins a arribar al mar. Efectius dels Bombers vinguts de diferents parcs de Catalunya i voluntaris de les ADF, van participar en una extinció que el cap d’Emergències de la Regió de Girona, Jordi Martín, va qualificar de «complicada i perillosa».

L’incendi es va iniciar, presumptament, a causa d’una crema vegetal «mal apagada», segons els Agents Rurals. Va començar al sector de la Vall de l’Alzeda, va passar per la carena del puig Rodó i puig Alt, el pla de les Gates, gran part de la vall de Montjoi fins al nord de Falconera. Va caldre confinar o desallotjar treballadors i ocupants dels establiments turístics de la zona.

Després del foc ocorregut l’any passat entre Llançà i el port de la Selva, aquest és «un segon avís seriós i consecutiu» sobre les conseqüències de la sequera i els efectes del foc, segons explica el biòleg i director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu.

Imatges de l'incendi entre cala Murtra i cala Montjoi

Les flames van saltar amb molta rapidesa atiades pel vent, cremant matolls i vegetació baixa, però van aturar-se allà on hi havia espai oberts, pastures i les vinyes de Mas Marès del celler Espelt. «Com ja va passar en el foc de Llançà, les zones desbrossades fan actuar com a tallafocs. Des del parc estem treballant en aquest sentit, desbrossant, fent cremes controlades amb l’ajut dels Bombers. Les pastures també són molt útils», afegeix.

Per a Ponç Feliu «el camí a seguir és continuar generant prevenció amb mesures que s’han demostrat efectives. A més dels ramats de vaques, volem potenciar la presència d’ovelles i cabres, allà on sigui possible, per tal que actuïn com a gestores naturals del terreny. El cap de Creus era una terra de conreu, plena de feixes de vinya i olivera, i el bestiar hi era molt present».

Sobre l’impacte d’aquest foc en el terreny, Ponç Feliu considera que ha «estat més aviat baix, ha cremat brolla en un espai de clima mediterrani que, històricament, sempre ha patit incendis. De fet, els focs formen part del paisatge de Cap de Creus, però això no vol dir que no hàgim de treballar al màxim per a minimitzar-los».

Roses aposta per implantar el «paisatge de mosaic»

L’Ajuntament de Roses ha anunciat l’inici «d’una ferma aposta per a la potenciació i la rendibilitat del sector primari del municipi», a través de la implantació de diferents projectes que es preveuen executar al llarg del període 2022-2027. Entre els seus propòsits, hi ha implantar l’anomenat «paisatge de mosaic per a lluitar contra els incendis de quarta generació», segons ha explicat l’alcalde Joan Plana.

Roses vol implementar el paisatge de mosaic al Parc Natural i aposta per un desenvolupament sostenible del seu sector primari

El màxim objectiu d’aquest pla és «incidir en un desenvolupament sostenible del sector, amb una gestió agrícola i forestal que preservi i posi en valor el paisatge, i que repercuteixi al mateix temps en un major rendiment per als propietaris agraris i forestals i per a les activitats pesqueres». 

El pla neix dels estudis previs duts a terme per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, recollits en un document de treball presentat a la Generalitat l’any 2021, on es detallaven projectes i accions relacionats amb l’obtenció d’informació, la divulgació i la dinamització del sector primari al municipi.

Anna Espelt (Celler Espelt): "El foc el vam viure amb por però amb alegria de veure que les pastures funcionen"

Aprovat per a Generalitat

Aquest pla de treball ha estat aprovat per la Generalitat mitjançant la concessió d’una subvenció cofinançada pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu (FSE), i s’ha materialitzat en la recent contractació d’un Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local, que a partir d’ara desenvoluparà i executarà les accions projectades. 

Les jornades del parc natural generen sinergies entre investigadors

El centre cívic de Palau-saverdera ha acollit la setena edició de les Jornades de presentació d’estudis del Parc Natural de Cap de Creus. La sessió va ser oberta per l’alcaldessa, Isabel Maria Cortada i el director del Parc, Ponç Feliu. Entre la vuitantena d’assistents també hi havia la presidenta de la Junta Rectora, Montse Mindan.

Una vuitantena de persones han assistit a la sessió celebrada a Palau-saverdera

En total s’han presentat deu ponències relacionades amb el parc sobre perillositat de les línies elèctriques per a l’avifauna (Annia Valero, UdG); les papallones nocturnes (Maxime Pastore, Projecte Marumba); els ortòpters (Joan Ventura, Antaxius-ICHN); Dofins de Tramuntana (Carla Chicote, Submon); Els ocells (Josep Maria Bas, UdG); Entomofauna subterrània ( Floren Fadrique i Jorge Mederos, Biosp); Seguiment de la cargona de roca (Roger Pascual, Bioscicat); Cens i conservació flora amenaçada (Sandra Saura, Creaf i UAB) i La pesca artesanal (Sílvia Gómez, UAB).

«Set dels estudis han estat encarregats des del Parc», assenyala Ponç Feliu, per a qui «les jornades tenen un valor molt important perquè permeten posar en contacte i crear sinergies entre els diferents investigadors que treballen en el territori de Parc». La sessió i el debat final va posar damunt la taula mesures de gestió podrien aplicar-se en el futur.