Un canvi normatiu exigirà reformar tres de cada quatre ascensors a Catalunya

El termini per adaptar-se a la norma començarà a córrer en cas que en la inspecció periòdica vinent que l’ascensor tingui programada es detecti que no té algun dels requisits exigits a partir d’ara. Les revisions són cada dos anys en edificis industrials o de pública concurrència; cada quatre anys en blocs amb més de 20 vivendes o més de quatre plantes, i cada sis anys en la resta. En cas d’apreciar-se alguna falta, el termini per esmenar-la varia segons quina sigui la modificació.

La línia de comunicació bidireccional perquè passatgers atrapats a la cabina puguin avisar i el control de sobrecàrrega s’ha d’implantar abans d’un any des que la inspecció ordinària ho ordeni. També es permet una demora de fins a un any per corregir un anivellament deficient i col·locar proteccions contra el tancament de portes. Si hi ha un accident, el marge en els dos supòsits es redueix a sis mesos.

S’atorga a la substitució de guies i les mesures per reforçar els contrapesos. A partir de la revisió que dictamini que es necessiten canvis, es permeten tres anys com a màxim per remodelar ascensors datats abans del 6 de setembre de 1952 i que tinguin guies de fusta o cilíndriques buides; en els altres casos, disposen de sis anys per adaptar-se. Per als datats entre el 6 de setembre de 1952 i l’1 d’abril de 1967, també es fixa un límit de tres anys per als models amb guies de fusta o cilíndriques i de vuit anys per a la resta. Els ascensors instal·lats després de l’1 d’abril de 1967 que hagin de reemplaçar les guies comptaran amb 10 anys de marge.

Les reparacions seran obligatòries per als ascensors que no compleixin al peu de la lletra els criteris de la directriu. «Parlem d’una reglamentació. Les empreses estan obligades a complir-la i els titulars, també», recalca De la Fragua. No executar els arranjaments als elevadors en els terminis delimitats es tipifica com un «defecte greu» que pot ser sancionat. «Els titulars han de pensar que hi ha la possibilitat que els tècnics hagin de bloquejar l’ascensor per deixar-lo parat per falta de compliment de la normativa», alerta Piñero.

En tot cas, el decret deixa una escletxa per quedar exonerat d’obres, «quan existeixin condicions tècniques objectives que impedeixin la implantació» de les solucions exigides, estableix. En aquest cas, s’hauran de proposar «mesures alternatives de seguretat equivalents».

Viñas aclareix que, per aprovar els treballs, n’hi ha prou amb majoria simple «dels assistents que acudeixin a la reunió» de la junta general de propietaris. «Si en una comunitat de 20 propietaris n’hi assisteixen vuit, cinc sobre tres prendran la decisió», posa com a exemple. Això sí, puntualitza que s’ha d’ostentar doble majoria perquè la votació tingui validesa: a més de reunir el nombre més alt de vots, han de representar la majoria dels coeficients de copropietat. El procés -a què s’ha d’afegir l’elecció d’un pressupost- no sol ser àgil. «La decisió final tarda. Des que es dona la informació per tirar endavant una proposta, costa de vuit a 12 mesos», calibra Viñas.

La instrucció tècnica acabada de publicar al·lega que l’anterior regulació ha quedat «desfasada». Destaca la incorporació d’«unitats amb nous avenços tecnològics», que amenacen d’engrandir les diferències entre aparells si no s’ordenen unes condicions mínimes comunes. En aquest sentit, adverteix que part del parc existent no es beneficiaria de l’«augment de la seguretat als ascensors de nova instal·lació» si no existís una regulació. «És necessària, hi ha instal·lacions que, tot i que passen les inspeccions, requereixen un control més estricte», opina Viñas. Piñero esgrimeix que el decret «aporta més responsabilitat al propietari, més exigència a l’instal·lador i més seguretat a l’ascensor».

Per materialitzar-lo, hi ha unes 150 empreses registrades a Catalunya. «Es necessitava temps per aplicar-lo perquè, si no, el sector no el podia absorbir», reconeix el president del gremi. Malgrat ser un nínxol laboral estable i encarar un horitzó amb augment de càrrega de treball, als ascensoristes els falten empleats. «Als joves els costa escollir aquest ofici. Anualment, necessitaríem entre 100 i 300 treballadors nous, que serien fàcilment absorbits per les empreses», assenyala De la Fragua.