Catalunya arriba als 8 milions d’habitants gràcies a un 20% de població estrangera

Catalunya ha arribat oficialment als 8 milions d’habitants aquesta tardor, segons l’última estimació publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) aquest divendres.

Les noves xifres suposen una gambada demogràfica de dos milions d’habitants respecte a finals dels anys 80, quan el Govern va encunyar el famós eslògan «Som 6 milions», a causa sobretot de l’arribada de persones d’altres països. D’aquesta forma, a la Catalunya del 2023, el 21% dels habitants (1,6 milions) són nascuts a l’estranger. La seva arribada ha compensat, doncs, la baixa fecunditat, però no l’envelliment de la població: l’edat mitjana és avui de 43,3 anys, quan el 1987 era de 36,3. Les dades també mostren com la població s’ha concentrat a l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i el prelitoral.

L’Alt Empordà: engreixar-se un 48% és bo?

Hi ha consens entre els demògrafs sobre el fet que aquest creixement de 2 milions de persones en menys de 40 anys és una fita important que s’ha assolit malgrat que Catalunya ha registrat sostenir una taxa de fecunditat que no arriba als 1,5 fills per dona (1,2, en els últims anys, una de les més baixes del món). De fet, només la superen per sota una desena de països, com la Xina (1,2), Corea del Sud (0,8) i Puerto Rico (0,9), segons dades del Banc Mundial del 2021.

Terra de migrants

Per tant, l’increment del nombre d’habitants en aquests anys no s’explica pel creixement natural de la població (sempre tímid, en retrocés des del 2009 i negatiu des del 2018), sinó per l’arribada sostinguda de persones de fora. Un denominador comú que, des de mitjans del segle XX i fins als anys 90, s’alimentava principalment de persones arribades d’altres zones de l’Estat. Fins al punt que el 1991 el 30% de la població catalana havia nascut en altres punts d’Espanya.

A partir de llavors aquesta afluència ha descendit (ara representa el 15,2% del total) i, sobretot des de finals de segle, és la població nascuda a l’estranger la que més ha contribuït a continuar augmentant el nombre d’habitants de Catalunya. Els anys posteriors a la crisi econòmica (a partir del 2009) i els de la pandèmia del coronavirus són els dos únics períodes d’inflexió en aquesta dinàmica.

1,6 milions d’habitants nascuts a l’estranger

De fet, l’aportació dels nascuts a l’estranger a la demografia catalana és ja molt significativa. Entre 1991 i el 2022 la població que prové de fora de l’Estat ha passat d’un marginal 1,68% (poc més de 100.000 persones) fins a representar el 21,2% dels ciutadans. Són en total 1,65 milions de persones, un de cada cinc catalans, amb dades del 2022. Si hi sumem els residents provinents de la resta de l’Estat (el 15,2%), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d’un terç de la població. Els nascuts aquí són el 63,6% del total, amb tan sols quatre punts percentuals menys que a principis dels anys 90.

En aquest nou tauler demogràfic, molt més divers i complex, el 31,5% dels estrangers procedeixen del continent europeu (un 23,7% de la UE i un 8,3%, de la resta d’Europa); el 28,2%, d’Amèrica (el 19,5% d’Amèrica del Sud i la resta d’Amèrica Central i Estats Units); el 25,5%, de l’Àfrica, i el 14,6% restant, d’Àsia i Oceania. Per nacionalitat (no per naixement), Catalunya té avui 1,2 milions de població de nacionalitat estrangera, el 16,3% del total.

Envelliment

L’envelliment de la població és un altre element destacat quan es compara la Catalunya actual amb la dels «6 milions». Fa gairebé 40 anys, l’edat mitjana dels catalans era de 36,3 anys i avui se situa en els 43,3 anys.

Per grups d’edat, l’envelliment també és observable. A finals dels anys 80, més de la meitat de la població (51,2%) tenia menys de 35 anys. El 2023, aquest mateix grup de població representa només el 36% del total. I referent als menors d’edat, a la Catalunya dels 6 milions constituïen més d’una quarta part de la població (25,7%) i avui en són el 17,5%. Al seu torn, la població de més de 50 anys ha passat de representar el 30% dels catalans al 40%, segons es registra aquest 2023.

Litoral, prelitoral i àrea de Barcelona

D’altra banda, el pas de 6 a 8 milions té també una dimensió territorial. De fet, la densitat de població ja era alta el 1987 (186,9 per./km2) i encara ho és més ara: 242 per./km2, de manera que se situa en la cinquena posició en el rànquing dels països més densos de la Unió Europea, just per sobre d’estats com Alemanya i Itàlia i per sota de Malta, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Al conjunt de l’Estat la densitat poblacional és molt inferior: de 94 per./km2.

Els increments de població s’han fet notar de forma general a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on 121 dels seus 125 municipis han guanyat població. El mapa de densitat de població també mostra un augment de la població a la Catalunya central, i àmplies àrees prelitorals i costaneres tant a les comarques gironines com del Camp de Tarragona. En canvi, a les terres de Ponent i a les Terres de l’Ebre s’observa una apressant tendència cap a la despoblació.