Blog 
Això ho sap tothom - Raül Garrido
RSS - Blog de Raul Garrido Camps

L'autor

Blog Això ho sap tothom - Raül Garrido - Raul Garrido Camps

Raul Garrido Camps

Articles quinzenals publicats al setmanari "L'Empordà"

Sobre aquest blog de Societat

Raül Garrido


Arxiu

  • 08
    Maig
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Empordà Societat

    El maquillatge de fires

    Si hem d’opinar sobre les fires de la Santa Creu de la setmana passada, semblaria que la cosa no ha variat gaire en relació als darrers any i que, malgrat que tot és millorable, per il·lusió, per oferta i per participació, mereixen un aprovat alt.

    Com cada any, s’ha fet la errada de no barrar el pas a la deessa Tramuntana ni a Tlaloc, déu la pluja. A veure si, l’any vinent, pensem a dir-los que no estan convidats, que les festes llueixen més amb sol i temps plàcid.

    S’ha de reconèixer que la cuitat de Figueres és una bona organitzadora d’esdeveniments.

    Ens rendim als èxits de públic i negoci que ens porta l’Acústica, la Fira del Vi, el mercat de Nadal o, abans, el festival del Circ, entre d’altres.

    Però això no és més que una cortina de fum, un maquillatge que amaga les vergonyes d’una cuitat que, en l’esdevenir diari, només la salva l’estrebada turística de l’entorn dalinià, el museu del joguet i la riuada de francesos que els dissabtes volten pel delimitat “rovell de l’ou”.

    Però quan s’apaguen els flaixos, es tanquen els negocis i s’encén l’enllumenat públic, Figueres fa por i es respira inseguretat.

    Només cal badar la vista amunt i veure que els edificis dels estrets carrers del centre estan ruïnosos, buits o sobre ocupats, malgrat que en alguns baixos s’hi exposi la modernitat de les grans cadenes de roba.

    Els barris, com Sant Joan o la Marca de l’Ham són guetos oblidats, l’estació vella i la seva plaça s’hi podrien rodar els primers episodis del “Cuéntame” o una pel·lícula del “Vaquilla” i el pas a nivell segueix tallant perillosament la cuitat en dos.

    Paral·lelament, pleguen les botigues històriques, la brutícia omple els carrers i és un caos circulatori.

    Els aparcaments del centre son caríssims i els gratuïts, com el dels jutjats, son un niu de deixalles.

    I per si no en teníem prou, llegim que els índexs de pobresa de la població son superiors a la mitjana.

    Això si, molts parlaran de les bones Fires, que realment ho han sigut, de que aviat Figueres s’omplirà de turistes atrets pel geni i que, a final d’estiu, tindrem la millor música al carrer per uns dies, sense pensar que la resta de l’any la oferta musical és ínfima.

    Les festes són bones i fins i tot necessàries, però no han de servir per oblidar les mancances reals.

    No ens embriaguem d’ego de cuitat i mirem-nos el melic, aixequem la catifa i toquem de peus a terra, que, malgrat els esforços, encara hi ha molta feina per fer.

    Ja se sap que, en tornar de festa, abans d’anar a dormir, cal treure’ns el maquillatge

    X

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook