I, mentrestant, Sílva Orriols omple hotels a Figueres

El període de reflexió de Pedro Sánchez per no canviar res. La picabaralla eterna entre els partits independentistes. ERC intentant fer veure que en el darrer govern tot funcionava com un rellotge suís. Junts resant perquè la figura de Carles Puigdemont amagui que ningú sap si tenen programa electoral o alguna proposta més enllà del retorn de l’expresident. Salvador Illa vigilant no equivocar-se per acabar arribant al Palau de la Generalitat per incompareixença dels rivals. I la CUP preguntant-se què «vol ser quan sigui gran». En aquesta campanya, els partits polítics tenen grans dificultats per fer arribar un missatge que, mínimament, engresqui la gent a anar a votar. O, almenys, a fer-ho una mica il·lusionats. I, mentrestant, el passat diumenge a la tarda, mentre els partits tradicionals estaven callats a l’espera del que anunciés Sánchez l’endemà, Sílvia Orriols omplia un hotel a Figueres. Frases simples i un discurs directe per remoure l’estómac de la gent. Que si «lladres», que si «ocupes», que si «immigració», que si «els perills de la islamització». Alguna proposta amb sentit o, simplement, realitzable? Cap. Però això és igual. Perquè Orriols i la seva gent saben que no arribaran a tenir cap responsabilitat de govern.

Com passa amb Vox, les dades reals demostren que el discurs de Sílvia Orriols i Aliança Catalana sobre «islamització», «lladres» i «ocupes» no s’ajusta a la realitat. Mentides, exageracions i populisme barat. Però davant la grisor de la resta de propostes i el desencantament general amb la política, aquests missatges acaben portant la gent a actes com del passat diumenge a l’Hotel Travé de Figueres. I en més casos dels que ens pensem, també a votar l’extrema dreta el 12-M. Segons les darreres enquestes, Orriols està agafant vots provinents de Junts, ERC, PSC i, fins i tot, encara que sembli impossible, de la CUP. Una dada que em recorda el que, per a una entrevista a Diari de Girona, em va dir la sociòloga Marina Subirats en motiu del seu nomenament com a doctora honoris causa de la UdG. «La gent que se li ha desfet el seu món està furiosa i si surt algú que va contra l’establishment, s’hi apunten. És un perill brutal, perquè si no es reconstrueix un món més solidari, podem tenir uns feixismes terribles».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint