El patrimoni militar de Roses i la base del Pení

Fa pocs dies vaig guiar una visita a un grup de comandaments de l’Armada, persones interessades a conèixer la història de Roses, un lloc on aquesta es fa present en majúscules. I és així, la seva situació geoestratègica ha deixat tants elements arqueològics com èpoques històriques s’han viscut en aquesta part del nord-oest mediterrani. Tothom que està interessat en la navegació, en qualsevol de les seves especialitats, ho sap. Des de temps immemorials, els mariners que han solcat aquesta part del Mare Nostrum, saben que la salvació, davant el temporal de Tramuntana, està posant rumb al golf de Roses, i encara, a la seva badia.

Aquesta situació, quant a la navegació, sigui comercial o militar, ens ha deixat un patrimoni, terrestre i submarí, importantíssim en el seu conjunt. De les muralles i castells, dins i fora de la Ciutadella, passant pel Castrum, fins a èpoques recents, els elements de fortificació moderna, búnquers i altres, vora el far, al puig de la Garriga, a Falconera i fins a arribar a la base militar del Pení, construïda pels EUA en plena guerra freda, coetània de Radio Liberty, a Pals.

En el meu pas per la política, me n’he preocupat i ocupat de tots ells, fins on he pogut. Hem dignificat la Ciutadella, el castell de la Trinitat i el Castrum, els tres de propietat municipal, fins a fer-los visitables i atractius i de Falconera en vàrem fer la compra tan bon punt varen ser desafectats per a la Defensa.

M’agradarà poder escriure les circumstàncies de totes les actuacions que han calgut. I agrair el gran ajut que persones ens han donat, destacant la del general empordanès, Sr. Carlos Diaz Capmany, o el senador Salvador Carreras i Comes. Cal escriure-ho sense oblidar les misèries que m’he trobat fent camí i el desencís per tot allò que no se’m va permetre acabar.

Els temps i la manca d’acompanyament no m’han permès veure com es feia efectiu allò que el Congreso de los Diputados va aprovar, en dues Comissions parlamentàries, entre el 2012 i el 2013, la desafecció per a la Defensa de la base militar de Pení, l’EVA4. Un equipament militar singular pel qual Roses es mantenia dins la història, ara mundial.

Des de les Corts

Efectivament, com a diputat a Corts (2011-2015) vaig fer dues Proposicions No de Llei per a les quals l’Estat agafava el compromís de desafectar oportunament les construccions inicials de l’antiga base de radar construïda pels EUA i passar-ho al Ministeri de Medi Ambient, de l’època, amb la finalitat de preservar l’espai i la història donant-li utilitat com a element difusor de la seva història i com a seu del Parc Natural de Cap de Creus. Les dues PNL es van aprovar per unanimitat acceptada, en el seu cas, l’esmena presentada per la portaveu del PP, l’amiga diputada Veray. Posteriorment, en una entrevista oficial amb l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire, vaig fer una disposició total, però la desafecció encara no s’ha fet efectiva.

El primer objectiu era evitar una desafectació i venda per manca d’altre interès, el segon consistia a recordar el camí seguit pel Ministeri de Medi Ambient que, en el seu dia, va expropiar o comprar els terrenys que ocupava el Club Mediterranée, cedint el seu ús al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de la Generalitat.

Era el camí més fàcil per a salvar la base del Pení i fer-ho donant-li vida. Avui, llegeixo, algú s’està movent en aquest sentit, sap que pot comptar amb mi i, per descomptat, amb l’Ajuntament de Roses, atès que també disposa d’una moció aprovada que defensa la reivindicació. Esperem que es faci realitat ben aviat.

Les prioritats, quant a la recuperació d’espais monumentals o d’interès públic són, entre altres, la seva posterior utilitat, en aquest cas, sovint n’he parlat amb els responsables, gestors i polítics, del Parc Natural del cap de Creus i, a escala local, en el ple municipal, es va aprovar una moció que anava en aquest sentit. És reconfortant que des de la societat civil s’hi doni una nova empenta.