Un premi molt merescut, Moha

Que la immigració no interessa a ningú és un fet constatat, només cal veure les notícies relacionades amb el tema i el tractament que se li donen. Si no fos així, potser ens interessaria saber per què es produeixen aquestes migracions massives, de quins països provenen, quins sistemes polítics tenen, quines relacions s’estableixen amb les potències occidentals, o quines relacions geoestratègiques o geoenergètiques existeix en elles. Si no fos així, potser s’entendria que les migracions actuals no són conjunturals, sinó que són part indestriable de l’economia global. Com ho van ser les grans migracions del darrer quart del segle XIX relacionades amb la revolució industrial o dels anys seixanta a l’època del desarrollisme al nostre país.

Però res de tot això passa, només ens interessa els immigrants que arriben a les Canàries o les pasteres amb el còmput i les seves macabres estadístiques. Com si una vegada arribats al país ja no tingués interès què passa, què passa l’endemà de l’arribada a les platges.

Pel que fa a la integració o inclusió dels immigrants, queden ja molt lluny aquells debats (maniqueus i caricaturescos) dels anys 80 o 90 sobre el model d’integració a Catalunya. Cap debat, cap discussió, com si el mantra de la diversitat i la inclusió social hagués esborrat la realitat de cada barri.

El rosinc Mohamed El Amrani rep el premi Ràdio Associació pel programa «D’on ets tu?»

Potser per això té tant de mèrit el programa de Ràdio 4 dirigit pel rosinc Mohamed Amrani. Felicitats, Moha, per la feina que des de fa temps realitzes als diversos mitjans de comunicació, que incansablement combines amb xerrades, activitats associatives o emprenedoria social, i que amb aquest premi tenen el seu reconeixement.

Va ser precisament al Palau de la Música Catalana, escenari de la gala de lliurament dels Premis Ràdio Associació, i en una cerimònia presentada i dirigida per Jordi Basté, on el Mohamed Amrani va rebre fa uns dies el premi a la inclusió pel programa D’on ets tu?, de Ràdio 4. Es destacava del programa el fet de donar veu i presentar d’una manera «distesa i completa» la vida quotidiana, les dificultats, els avantatges i les curiositats de joves catalans d’origen divers.

També cal remarcar el seu discurs davant la notable audiència reflexionant sobre els perills d’una instrumentació política del tema per determinats partits.

A l’inici d’aquest article, havia començat afirmant categòricament que la migració i la integració no interessa a ningú, però potser he estat massa radical. Disculpeu, sí que interessa, interessa a la dreta i a l’extrema dreta. A qui sembla no interessar és a l’esquerra, que fa temps ha focalitzat tota la seva atenció a guerres majors com la perspectiva de gènere o el canvi climàtic donant per perdudes batalles menors com les d’aquelles persones que no som com nosaltres sinó que som nosaltres.