Jubiteatre és gent atrevida, amb inquietuds, a qui agrada descobrir coses noves, un grup de jubilats de Roses que ha rejovenit i s’ha omplert de vida gràcies al teatre. Després de mesos de treball (riures, frustracions, èxits, també cansament) han estrenat 'El trampós entrampat'. La companyia ha actuat per la Fira de la Rosa amb el sainet Els motius de Roses.
És indubtable la transformació que el teatre ha aconseguit fer en un grup de jubilats de Roses, que han ressorgit gràcies al projecte iniciat per la rosinca Fina Puigdomènech ara fa quatre anys. Els quinze membres de la companyia Jubiteatre acaben d’estrenar, a Roses, la seva tercera obra teatral El trampós entrampat, una comèdia amb què van omplir el casal dels jubilats, primer, i després el teatre de Roses de gom a gom, i amb un èxit aclaparador.
Jubiteatre va néixer l’any 2013 amb la representació de la peça teatral Tots bojos per una torre, que va ser interpretada en tres ocasions a Roses, així com a Palau-saverdera i Garriguella. La bona acollida de la companyia va animar integrants i directora a continuar amb aquesta iniciativa. 'Per no entendre el castellà' va ser, doncs, la segona aventura teatral d’aquest grup, que va incorporar nous integrants per a l’ocasió: “Ha estat, des del principi, un projecte engrescador, molta gent gran de Roses no sortia de casa i la Fina es va encarregar de treure moltes de les seves neures als avis” explica Madrona Sala, membre de la companyia.
Dos anys li va costar a la directora de Jubiteatre engrescar un grup de set persones jubilades del municipi per portar a l’escenari aquella primera obra, Tots bojos per una torre. “Havia vist l’efecte que havia causat el teatre en els meus pares, de la satisfacció que sentien dalt de l’escenari, vaig sentir tanta admiració i s’ho passaven tan bé, que vaig voler que la representessin a Roses. Al final no va poder ser, i vaig crear aquí una companyia amb els jubilats de Roses” recorda Puigdomènech. No va ser fàcil, però ara Jubiteatre el formen 19 persones molt implicades que han fet del teatre un motor de vida. Un dels aspectes que destaca la directora és l’entusiasme i la rigorositat amb què tots els actors treballen, la validesa d’iniciatives com aquesta per contribuir que la gent gran del municipi es mantingui activa, es relacioni, es diverteixi i exerciti la memòria amb la preparació dels seus personatges.
“El teatre ha estat per a la gent gran de Roses un revifament”
“Els assajos, les setmanes abans d’estrenar una obra, són diaris i intensos, i alhora moments per riure i desconnectar del dia a dia”, comenten els membres de la companyia Jubiteatre, que dirigeix Fina Puigdomènech, de qui tots coincideixen a dir que “té una gran paciència”. “El dia que no hi ha assaig és una pena”, assegura Joan Fajardo, un dels membres més recents de Jubiteatre, que en pocs mesos ha experimentat una gran transformació a escala interpretativa: “el que més em va costar va ser entrar en el personatge” explica, però en l’obra “ha brodat el personatge” asseguren els companys. A Fajardo, el teatre li ha tornat les ganes de sortir al carrer: “em sentia molt baix de moral i ara, gràcies a això, he deixat d’estar a casa mirant la tele”. La Margarita Lloret és una de les seves partenaires teatrals, i la més jove de la companyia, on les edats van dels 66 als 83 anys. “De joveneta ja havia fet alguna cosa de teatre, i quan et jubiles tens temps de fer el que t’agrada”. Com la resta, el teatre és quelcom indispensable en el seu dia a dia, font de salut i benestar, per això “si cal, m’emporto el nét petit al teatre, no em vull perdre cap assaig”. Com diu Madrona Sala, un dels membres més antics “per als avis, el teatre ha estat un revifament”.
