Rossi, amb una vaselina des de fora de l'àrea, i una cursa del danès Pione Sisto en la següent acció, van trencar un partit fins llavors condemnat a l'empat entre el Celta i un Espanyol que va abaixar la guàrdia en els moments decisius. Fins llavors, catalans i gallecs signaven taules de manera justa. Els de Quique Sánchez Flores només havien accelerat en els trams finals de totes dues meitats, però el seu rival s'havia mostrat més constant i pacient. I va ser així com va etzibar dues clatellades definitives amb el temps gairebé exhaurit.

Després d'uns primers minuts sense un dominador clar, amb un Celta més valent però sense ocasions clares, va ser l'Espanyol el primer a avisar. Al 25, Baptistao va tenir la millor oportunitat del partit. El brasiler, després d'una pilotada llarga de Diop, es va plantar sol davant Sergio després de colar-se entre els centrals. L'ariet ho va fer tot bé. Va accelerar i va controlar de manera impecable, però va connectar un xut amb la dreta que va anar directe a les mans del porter. Manaven els blanc-i-blaus, però sense traduir el seu domini en ocasions clares de gol.

Ja a la segona meitat, passat el quart d'hora, l'escenari va empitjorar per als locals. Reyes queia lesionat i va entrar Jurado. L'Espa?nyol es quedava sense canvis. L'ex del Watford va aportar velocitat i nervi mentre a l'altre costat Rossi entrava al camp substituint Bongonda. L'italià, només saltar a la gespa, va protagonitzar un contracop que la defensa va salvar al darrer minut.

Amb quinze minuts per al final, el matx es va accelerar. I en aquest canvi de ritme, van ser els blanc-i-blaus els que es van mostrar molt més còmodes i alhora perillosos. Tocaven, combinaven i s'acostaven a la porteria de Sergio amb més velocitat. Però sense gol. Va ser la seva gran assignatura pendent i la que acabarien lamentant després del xiulat final. Fins que van arribar tres minuts fatídics. Els últims. Suficients per destrossar la moral de l'Espanyol. El cop més dur va portar la signatura de Rossi. L'italià va rebre una passada llarga i va dibuixar una vaselina perfecta que va asseure Diego López. Després, amb l'equip encara noquejat, Sisto va regatejar uns quants rivals arrencant des del seu propi camp, es va plantar a la frontal i va sentenciar amb el 0-2 final. Va ser la cirereta per al Celta i la garrotada final per a un Espanyol que cau en posicions de descens.