Hi ha trens que només passen una vegada a la vida i el d'Esther Guerrero és a punt d'arribar. Pràcticament de la nit al dia se li ha plantat davant dels nassos la possibilitat de competir als Jocs Olímpics de Rio d'aquest estiu. Un caramel massa llaminer com per deixar-lo escapar. La Federació Internacional d'Atletisme (IAAF)?ha modificat algunes de les mínimes que donen accés a la competició. Una d'elles són els 800 metres. Això significa que el 2:01:43 que fa ben poc no servia a la banyolina, ara li obre la porta a la cita olímpica. No de bat a bat, perquè encara ha de demostrar que pot córrer per sota dels 2:01:50, l'actual mínima. Ho haurà de fer durant aquests propers mesos i, especialment, en els Campionats d'Espanya a l'aire lliure que es disputaran a Gijón al juliol.

«Era el meu objectiu, però tinc una sensació una mica estranya», reconeix una Esther Guerrero a qui la notícia la sorprenia ara fa uns quants dies. Ella reconeix que el seu «objectiu» és el de córrer per sota dels 2:01:00, independentment de tenir un peu a Rio, però que amb tot plegat «m'he tret un pes de sobre». En plena pretemporada, la seva intenció era la de buscar «el màxim número de proves» en els mesos de maig, juny i juliol per intentar fer molt bones marques. «M'entreno, treballo i competeixo per millorar sempre, però ara podré anar més tranquil·la, sense pressió», admet.

Sap que si a Gijón es corona amb el campionat d'Espanya, tindrà la plaça fixa als Jocs. Però aquest no és un requisit indispensable:?«Si durant els mesos anteriors puc córrer a 2:01:00, dubto que hi hagi tres atletes més que tinguin la mínima. Així que, encara que no guanyi a Gijón, també podria anar als Jocs», explica.

Guerrero ja ha competit a uns Mundials i ara té a l'abast ser olímpica, quelcom que «fa tres anys no m'hauria ni imaginat». D'il·lusió n'hi fa molta, encara que vol tocar de peus a terra. «Tinc l'oportunitat a tocar i estic molt animada. Tot m'ha vingut de cop i ho he d'assimilar. De moment, a seguir treballant per millorar», confessa.