Infecten amb un paràsit figueres de moro de cap de Creus per erradicar aquesta espècie invasora

Les figueres de moro, una espècie invasora procedent de l'Amèrica Central, estan patint des de fa temps els efectes d'una plaga de l'insecte paràsit caparreta vermella. Al Parc Natural del Cap de Creus, un dels punts on aquesta espècie està molt present, els efectes del paràsit estan deixant moltes d'aquestes plantes seques i mortes. Amb l'objectiu de reduir al màxim la presència de la figuera de moro, s'està infectant amb aquest insecte exemplars sans ubicats en penya-segats de difícil accés. L'objectiu és "accentuar" el ritme d'expansió de la plaga per frenar la reproducció de les figueres i aconseguir eliminar-les dels ecosistemes del parc. La iniciativa s'emmarca en el projecte europeu LIFE medCLIFFS, que es va posar en marxa el 2022.

La presència de flora exòtica invasora és un problema històric a litoral català i, molt especialment, a la zona del cap de Creus on aquesta problemàtica se suma a la presència d'algunes espècies endèmiques i úniques al món. La seva expansió, atiada per la utilització d'algunes flors en jardins particulars i espais públics durant molts anys, fa difícil erradicar-la completament. S'hi ha dut a terme diverses campanyes específiques i a partir del 2022 es va impulsar projecte LIFE medCLIFFS, una iniciativa amb finançament europeu, que vol millorar la gestió de la flora exòtica invasora, promoure les espècies autòctones i endèmiques i conscienciar la ciutadania. 

Erradicaran una planta invasora que creix als penya-segats del cap de Creus que pot arribar a eliminar la flora autòctona

El pla se centra en els penya-segats mediterranis "colonitzats", uns hàbitats d'interès prioritari un 43% dels quals es troben a l'Estat espanyol i que, a Catalunya, el 93% es concentren a la Costa Brava. Entre les espècies invasores a erradicar, hi ha la gazània, la ungla de gat o la figuera de moro. En els primers casos, s'estan fent tasques per evitar que proliferin amb treballs en superfície i també fent tasques de conscienciació en finques particulars per convèncer els seus propietaris per tal que canviïn els seus jardins en pro d'espècies autòctones i adaptades al clima mediterrani.

En el cas de les figueres de moro, el projecte ha coincidit en el temps amb l'expansió d'un insecte que parasita aquesta espècie. Es tracta de la caparreta silvestre del carmí o caparreta vermella, que afecta exclusivament la figuera de moro i que des de fa temps està variant el paisatge on fins fa poc proliferava aquesta espècie originària de l'Amèrica Central. L'insecte deixa un tel blanc i n'asseca les branques, debilitant-les.

Aprofitant l'avinentesa, s'està fent un seguiment per conèixer millor la dispersió d'aquest insecte i també s'estan "infectant" figueres de moro en zones de penya-segats aïllades de l'expansió natural del paràsit per avaluar-ne l'ús com a mètode de "control biològic". "La intenció és augmentar el ritme d'infecció per intentar que es vagin debilitant i reduir-la en aquests ecosistemes tant singulars i fràgils que tenim al cap de Creus", explica el director del parc, Ponç Feliu.

Mortes o "molt debilitades"

En aquest sentit, explica que el que, de moment, estan observant és que alguns dels exemplars afectats estan morint i d'altres queden molt debilitats i "no poden completar el seu cicle reproductiu". "Per tant, encara que no es morin o es morin parcialment, el que no poden fer és expandir-se", ressalta Feliu. 

"Som conscients que eliminar-les al 100% és impossible perquè estan presents a tot arreu; però sí que intentem que afectin el mínim possible en els llocs que considerem prioritaris i on tenim espècies endèmiques i molt singulars amenaçades, fent zones de protecció", explica Feliu.

I és precisament en les zones més aïllades dels penya-segats —objecte del projecte europeu— on tenen més difícil accés i on hi ha menys expansió de les espècies invasores per la poca activitat humana. "Per això, portem els insectes aquí: per fer-les emmalaltir i accentuar el ritme d'infecció", afegeix.

De fet, hi ha punts del parc natural on les espècies invasores com la figuera de moro tenen una afectació superior al 80%. "Però, afortunadament, encara hi ha zones on no són tant presents. En molts llocs interiors del massís, no hi han arribat perquè el clima no és l'adient i l'acció humana no ha afavorit que les colonitzin", remarca Feliu.

Un projecte europeu

LIFE medCLIFFS compta amb un pressupost d'1,4 MEUR i un termini d'execució de cinc anys, fins al 2026. És un projecte que compta amb finançament del programa LIFE de la Unió Europea i està coordinat pel CSIC, tot i que té com a socis el Departament d'Acció Climàtica, la Diputació de Girona, el Parc Natural de Cap de Creus, l'Ajuntament de Cadaqués, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Flora Catalana i la Federació d'Agricultors i Viveristes de Catalunya.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ