Síndrome postvacacional: Claus per portar millor la tornada a la feina

Les dificultats per readaptar-se a la rutina laboral poden provocar ansietat, irritabilitat o estat d'ànim baix

| DDG

| DDG

Rebeca Gil

Les matinades, els llargs desplaçaments a la feina, la manca de temps… Tot això torna amb la fi de les vacances. I afrontar-lo després d'unes setmanes de relaxació es pot fer molt costa amunt. És el que es coneix com la síndrome postvacacional. Els psicòlegs defineixen aquest fenomen com una sensació, caracteritzada per la dificultat per adaptar-se novament a la rutina laboral i a la vida quotidiana després d'un període de descans. I no és una mica d'uns quants, sinó un assumpte que afecta un ampli espectre de la població.

Però la síndrome postvacacional ens afecta tant?

Doncs Delia García Moratilla, psicòloga de bluaU de Sanitas explica que sí, que “la síndrome postvacacional pot tenir un impacte significatiu en el benestar emocional i mental de les persones”. "Les dificultats per readaptar-se a la rutina laboral poden donar lloc a sentiments d'ansietat, irritabilitat, baix estat d'ànim i nostàlgia pels moments de descans. Aquesta transició abrupta pot afectar la concentració i la motivació a la feina, generar esgotament, així com variacions al cicle del son”.

6 consells per afrontar la síndrome postvacacional

Vistes les conseqüències que pot comportar, la psicòloga afegeix que "és fonamental reconèixer aquests senyals i emprar estratègies d'afrontament que ajudin a mitigar les conseqüències negatives i fomentar un ajustament saludable". I com fer-ho? Doncs Delia García Moratilla ha elaborat un llistat de consells amb l'objectiu d'evitar, o si més no reduir, la síndrome postvacacional:

1.Aprendre tècniques de gestió de l'estrès

Una de les conseqüències directes de l'activitat laboral és l'increment de l'estrès. Així, aprendre a manejar-lo i reduir-lo es converteix en una cosa essencial per reduir l'ansietat i millorar la capacitat d'adaptació. Tècniques o pràctiques com la meditació, la respiració profunda o el ioga, estan indicades per aconseguir-ho.

Una sessió de ioga davant del mar a Roses. |  DAVID CÉSPEDES

Una sessió de ioga davant del mar a Roses. | DAVID CÉSPEDES

2.Dedicar temps a l'organització

Abans de reprendre les activitats laborals, és important dedicar temps a organitzar tasques i responsabilitats. La creació d'una llista de tasques pendents i l'establiment d'objectius clars poden contribuir a una sensació de preparació i d'aquesta manera, gestionar de millor manera l'estrès.

3.Establir objectius i motivacions

Tornar a la feina s'ha de tornar, però si ho fem havent definit metes o projectes emocionants per a la tornada a la feina, es manté la motivació i l'energia durant la transició.

4.No oblidar els hàbits saludables

Fer exercici físic de manera regular o seguir una alimentació equilibrada, influeix a l'hora de millorar el benestar general i, per tant, millorarà l'aterratge laboral.

5.Planificar activitats extra laborals

Millorar l'ànim a l'hora del retorn laboral també depèn en gran part de planificar activitats d'oci. Aquest tipus d'activitats extra laborals ajuden a mantenir l'equilibri entre les responsabilitats del treball i el temps personal, oferint un motiu per anticipar el final de la jornada.

Espectadors als Ocine de Girona per veure l’últim film d’Indiana Jones. | ANIOL RESCLOSA

Espectadors als Ocine de Girona per veure l’últim film d’Indiana Jones. | ANIOL RESCLOSA

6.Transició gradual planificada

Si disposem encara d'alguns dies abans de la reincorporació laboral, la psicòloga recomana anar ajustant els horaris de son (estirar-se al llit i aixecar-se abans, reduir migdiades…) i activitats perquè s'assemblin més a la rutina laboral habitual. D'aquesta manera, serà més fàcil reduir l'impacte de la transició entre el lleure i les responsabilitats laborals.

Tot i això, cal esmentar que la singularitat de cada individu requereix la identificació d'estratègies personalitzades. Per tant, si els efectes de la síndrome postvacacional persisteixen i afecten el benestar de manera significativa, és aconsellable cercar el suport d'un professional de la salut mental, conclou la psicòloga de bluaU de Sanitas.