Canvi d'hora 2023: quin dia hem d'avançar els rellotges?

Aquest març torna a tocar canvi d’hora. Els rellotges s’hauran d’avançar una hora per entrar en l’horari d’estiu: quan el rellotge marqui les dues de la matinada, l'haurem d'avançar fins a les tres. La modificació horària de primavera s’aplica a tots els països de la Unió Europea, amb la intenció d’ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural i facilitar l'estalvi energètic. A partir d'aquest dia es farà de dia i de nit més tard, fins a la tardor.  

Els orígens del canvi d'hora cal buscar-los a finals del segle XIX al Regne Unit, una mesura que molts països europeus van adoptar al llarg del segle XX. Espanya va introduir el canvi horari el 1974. El 1980, la Comunitat Econòmica Europea –de la qual Espanya encara no formava part– va publicar la primera directiva per posar ordre sobre el tema als diferents països.

L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), que estima que l’estalvi energètic potencial és d’un 5% només a Espanya. Aquest percentatge representa, aproximadament, uns 300 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al consum domèstic (uns 6 euros per llar), i la resta, a la indústria o a la il·luminació d’edificis de serveis.

Però l'argument de l'estalvi energètic ha anat perdent força amb el pas dels anys. Estudis europeus consideren que com a molt s'estalvia entre un 0,5% i un 2% de l'electricitat. Amb la factura de la llum en rècords, és possible que més d'un qüestioni els informes que afirmaven que l'esforç del canvi horari no valia la pena.

De fet, a la UE està pendent, després d'una resolució del Parlament Europeu i de la petició de diversos estats membres, la supressió del canvi horari. Corresponia a cada país triar quin horari tindria al llarg de tot l'any. Una decisió que va quedar ajornada amb l'arribada de la pandèmia. 

Els efectes del canvi horari

L’efecte més immediat del canvi d’hora és que es farà de dia i de nit una hora després, per la qual cosa disposarem de més temps de llum solar a la tarda. Això sol beneficiar els negocis d’oci, com la restauració.

El canvi a l’horari d’estiu sol tenir efectes molestos (en forma d’insomni, somnolència, irritabilitat o marejos), sobretot en nens i persones grans. S’han fet molts estudis sobre les seves conseqüències, tot i que cap ha aportat resultats concloents.

El que sí que és un fet és l’alteració del son a causa del canvi d’hora, ja que l’horari de feina o estudis continua sent el mateix fins i tot havent dormit una hora menys. La ruptura de la rutina del son provoca un efecte similar al del jet-lag o un augment de migranyes.

Una altra eventual conseqüència de l’alteració del son seria un increment en el nombre d’infarts aguts de miocardi d’entre un 4% i un 29%. La taxa d’atacs de cor durant els primers tres dies de la setmana després del canvi a l’horari d’estiu augmenta aproximadament un 5%, segons l’European Review for Medical and Pharmacological Sciences.

En tot cas, els humans no som els únics que tenim el canvi d’hora. També s’investiguen els problemes que poden afectar els animals, sobretot els de granja.

Un dels arguments que avalen el canvi a l’horari d’estiu són les dades que aporta l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), que estima que l’estalvi energètic potencial és d’un 5% només a Espanya. Aquest percentatge representa, aproximadament, uns 300 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al consum domèstic (uns 6 euros per llar), i la resta, a la indústria o a la il·luminació d’edificis de serveis.

El pròxim canvi d'hora serà la matinada del diumenge 26 de març, quan a les 2 passaran a ser les 3.