Abús de poder, salut mental i genocidi: l'allau de denúncies que asfixia Meta

Prop d'un centenar de mitjans de comunicació d'Espanya han demanat Meta per competència deslleial. En una denúncia presentada divendres passat, fins a 83 capçaleres representades per l'Associació de Mitjans d'Informació (AMI) exigeixen a l'empresa tecnològica propietària de Facebook i Instagram el pagament d'una indemnització de 550 milions d'euros pel domini del mercat de la publicitat digital, un poder basat en la vulneració de la protecció de dades dels usuaris.

La demanda espanyola és l'última d'una llarga llista d'accions legals que acusen el gegant de les xarxes socials de pràctiques abusives en multitud d'aspectes. La reclamació de l'AMI lamenta que "el domini de l'ecosistema digital per les grans plataformes impedeix als mitjans obtenir una monetització justa". Aquest és el mateix argument esgrimit pel govern d'Austràlia, que després d'anys de tenses negociacions ha aconseguit que Meta i Google acabin pagant uns 200 milions de dòlars a diferents organitzacions mediàtiques del país.

Austràlia va establir un precedent al ser el primer país a donar llum verda a una llei que obligava els pesos pesants d'internet a pagar els mitjans de comunicació per poder enllaçar les seves notícies. El juny passat, Canadà va optar per seguir el mateix camí. Google ha acatat la nova regulació canadenca, però Meta s'hi ha oposat i ha contraatacat bloquejant la compartició d'enllaços a informació a les seves plataformes, una acció que ha indignat tant les autoritats com els ciutadans. Tement una legislació similar, a principis de desembre també va eliminar la pestanya de notícies a França, Alemanya i el Regne Unit. Es calcula que, si els Estats Units l'adoptessin, Meta i Google haurien de pagar entre 11.900 i 13.900 milions de dòlars a l'any als editors nacionals.

Abús de poder

L'imperi digital de Mark Zuckerberg acumula desenes i desenes de demandes per raons diverses. Només aquest any, la Unió Europea (UE) ha multat Meta amb 1.200 milions d'euros per transferir dades dels ciutadans europeus als EUA i amb 390 milions més per obligar els usuaris a cedir les dades privades perquè siguin explotades comercialment.

En les últimes setmanes, grups en defensa dels drets digitals també s'han querellat contra la companyia per crear un pla de pagament per als que vulguin fer servir Facebook i Instagram sense que la seva privadesa sigui usada amb fins publicitaris.

El desembre del 2022, la Comissió Europea va acusar per primera vegada Meta d'abús de posició dominant i va accelerar una investigació oberta el 2021 que es podria saldar amb una altra multa milionària. A finals d'abril, però, Meta va guanyar un judici antimonopoli a l'altra banda de l'Atlàntic on dotzenes de fiscals generals havien al·legat que la compra d'Instagram el 2012 i de WhatsApp el 2014 havien ajudat la companyia a consolidar el seu poder, perjudicant pel camí als desenvolupadors d'aplicacions.

"Ansietat i depressió"

Meta també s'enfronta a la demanda col·lectiva més gran de la seva història. Fins a 41 estats dels EUA acusen el gegant d'usar tàctiques de manipulació a les seves plataformes per generar addicció entre els nens, perjudicant la seva salut mental.

Ja el 2021, una exempleada de la companyia va denunciar que Instagram causava "creixents nivells d'ansietat i depressió" entre les noies adolescents, així com una pitjor percepció de si mateixes.

La Comissió Federal de Comerç dels Estats Units ha reobert una investigació que portaria a prohibir Meta lucrar-se amb les dades que recopila d'usuaris menors de 18 anys. L'any 2020, la companyia va arribar a un acord amb les autoritats per tancar aquest cas mitjançant el pagament d'una multa de 5.000 milions de dòlars.

Violació dels DDHH

Un membre de la seguretat privada s'asseu amb una arma mentre els nens juguen en un campament per a desplaçats interns a causa dels enfrontaments entre la Força Nacional de Defensa d'Etiòpia (ENDF) i les forces del Front Popular d'Alliberament de Tigray (TPLF) a la ciutat de Dessie, regió d'Amhara, Etiòpia.

Meta també ha estat acusada de contribuir a la violació dels drets humans arreu del món. Amnistia Internacional ha acusat la plataforma de "no frenar adequadament la difusió de continguts que fan apologia de l'odi i la violencia" a la guerra civil d'Etiòpia, en què podrien haver mort fins a 500.000 persones. No és la primera vegada que Facebook ha estat criticada per la seva inacció en situacions de conflicte. La plataforma ja va tenir un "rol determinant" al genocidi de la comunitat musulmana Rohinyà a Myanmar, segons va determinar Nacions Unides.

Aquestes demandes acusen Meta de no fer prou per frenar la proliferació de continguts extrems a les seves xarxes socials, les més usades del planeta. Tot i això, els treballadors encarregats de moderar aquests missatges violents també s'estan unint per demandar la companyia, que els subcontracta a través d'altres empreses. A Barcelona, un nombre indeterminat d?empleats ha presentat una querella que denuncia delictes contra els drets laborals, contra la seva integritat moral i per lesions psicològiques. Fins a 400 estan de baixa per haver hagut d'enfrontar-se a tota mena de continguts extrems. Aquest tipus d'accions legals s'estan repetint des d'Irlanda fins a Kenya.

L'any passat, Meta va ingressar més de 116.000 milions de dòlars i va obtenir uns beneficis nets de més de 23 milions. Després d'acomiadar més de 21.000 empleats en total i reduir costos, la companyia va a l'alça. Al tercer trimestre els seus ingressos nets es van disparar un 164% fins als 11.600 milions i els beneficis ho van fer un 23%.