Fortnite s'ha consolidat com un dels videojocs més importants del món, però també com a un dels jocs que més problemes d'addicció genera en nens i adolescents. El setembre de 2021 sortia a la llum el primer cas d'un jove espanyol hospitalitzat durant dos mesos per la seva addicció a aquest joc, en el que jugava 20 hores diàries.
Segons dades de Qustodio, els menors d'arreu del món juguen a Fortnite una mitjana de 98 minuts al dia. Un temps superior als 56 minuts que dediquen als videojocs els nens i nenes a Espanya, també segons dades de Qustodio.
El 2019, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va incloure de forma oficial l'addicció als videojocs dins dels «trastorns mentals, del comportament o del desenvolupament neurològic». L'educació que donem als nostres fills i filles sobre l'ús de Fortnite i altres videojocs condicionarà la relació sana o addicció que tindran amb aquests videojocs.
En què consisteix Fortnite?
Es pot jugar a Fortnite de dues formes. D'una banda, a la versió individual, Save the World, el jugador ha de sobreviure a una tempesta i unir-se a la resta d'humans que hi ha al món per matar zombis. D'altra banda, a la versió multijugador, Battle Royals, hi ha partides de fins a 100 jugadors que tenen l'objectiu de matar a la resta de jugadors fins que en quedi un de sol. En aquesta última modalitat s'hi pot jugar sol, per parelles o per equips.
El joc és un shooter, és a dir, els jugadors utilitzen armes per sobreviure i matar als altres. A diferència d'altres jocs violents, Fortnite no ensenya sang en els seus grafismes.
No està recomanat per menors de 12 anys, ja que a part d'ensenyar imatges de violència, la versió multijugador compta amb un xat en el qual qualsevol desconegut pot dirigir-se als menors.
Per què Fortnite genera addicció?
L'estudi Generació Z i Fortnite: El que més enganxa als més petits de la Universitat de Lleida assenyala alguns dels «ganxos» presents en aquest videojoc que fan que no vulguem deixar de jugar-hi: L'instint de supervivència per estar alerta constantment mentre es juga, la promesa de recompensa, que implica que encara que es perdi una partida, sigui possible aconseguir la recompensa a la següent, la personalització dels personatges, etc.
Tanmateix, després de realitzar una enquesta a 561 nens espanyols, els resultats demostren que el que més agrada als menors d'entre 8 i 11 anys és l'emoció que no atrapin ni matin al seu personatge, així com que cada partida sigui nova i mai es repeteixi el mateix. Aquest estudi conclou que la popularitat del joc es deu a un procés de bola de neu, és a dir, que si els amics o companys hi juguen, la resta no es vol sentir exclosa.
A més, com explica la psiquiatra Marian Rojas en la seva ponència Cómo educar para que le pasen cosas buenas a tus hijos, cada vegada que es juga a un videojoc es genera plaer i s'allibera dopamina constantment. Som addictes a la sensació que genera aquesta dopamina en jugar a Fortnite i a altres jocs.
Claus per educar als infants en una relació saludable amb els videojocs
Els infants no tenen autocontrol sobre allò a què juguen. La solució per evitar addiccions no passa per la prohibició, sinó per una educació sana cap a les pantalles i videojocs. Són els pares i les mares els qui han de posar un límit i unes normes des que són petits.
L'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) aporta a pares i mares una sèrie de recomanacions perquè els fills facin un ús responsable dels videojocs:
- Jugar amb els fills. Només jugant amb ells es pot entendre a quin tipus de violència estan exposats.
- Seguir el sistema PEGI. Les recomanacions d'edat venen assenyalades amb una etiqueta verda a cada joc.
- Promoure videojocs més educatius. Han de ser els infants els que decideixin a quins videojocs jugar, però també se'ls pot presentar entre les opcions altres jocs amb els quals puguin desenvolupar habilitats més educatives.
- Utilitzar el control parental. Els videojocs, com la resta de pantalles com mòbils, tablets o ordinadors, no poden ser l'única opció per ocupar el temps lliure dels infants i adolescents. Quan són petits, s'ha d'establir un temps límit a través del control parental, així com fer altres activitats a l'aire lliure.
- Conèixer als amics virtuals. En els jocs amb opció multijugador, els menors estan exposats a molts desconeguts. S'ha d'assenyalar que les persones dels xats no són els seus amics i que si se senten incòmodes en algun moment, poden avisar als seus pares.
- Posar regles. Els infants no poden agafar els videojocs quan ells vulguin, sinó que han de respectar els límits que els hi proposem.
- Primer s'estudia i després es juga. Al llarg de la tarda es pot fer de tot, però abans de jugar els infants han de fer els seus deures.
- Game Parties en família. Jugar tots en família permet millorar la connexió i el vincle amb els nostres fills.
- Ubicar les consoles a zones comunes. D'aquesta manera, evitarem que tinguin la temptació de jugar a videojocs quan no sigui el moment.
- Ensenyar-los a diferenciar entre realitat i ficció. Per aconseguir-ho podem fer més excursions amb ells o convidar a amics seus per fer altres activitats més enllà de jugar a videojocs.
