Fills de l'era Facebook: Una generació sense intimitat

Els fills de l’era Facebook estan a punt de fer 18 anys amb bona part de la seva vida penjada a les xarxes socials dels seus pares

Segons un estudi que ha elaborat la firma de ciberseguretat AVG, fins al 81% dels nens tenen presència «online» abans de fer els 6 mesos

Un grup d'adolescents es distreu amb els telèfons mòbils.

Un grup d'adolescents es distreu amb els telèfons mòbils. / FREEPIK

Carles Planas Bou

Com et sentiries si milers de persones tinguessin accés a les teves fotos de petit? I si la teva vida fos retransmesa per estranys sense el teu consentiment? Per a cada cop més adolescents, aquestes preguntes no responen a una situació hipotètica, sinó a una realitat. Els fills de l’era Facebook, que va començar el 2006, són a punt de complir la majoria d’edat. La seva intimitat, no obstant, fa temps que és exhibida a les xarxes socials. I els qui l’han sobreexposada han estat, en molts casos, els seus pares.

La tendència a compartir-ho tot sobre el teu fill a internet -coneguda com a sharenting- s’ha consolidat durant la darrera dècada. Fins a un 81% dels nens tenen presència en línia abans de complir els sis mesos, segons una enquesta realitzada per la firma de seguretat informàtica AVG a 10 països, Espanya inclosa. Un 23% és a la xarxa fins i tot abans d’haver nascut, ja que els seus progenitors opten per publicar imatges de les ecografies o del procés d’embaràs.

Molts pares que mostren els seus fills a la xarxa ho fan amb bona intenció, pensant que els seus actes no tindran conseqüències. Tot i això, amb cada foto estan construint sense consentiment una identitat digital que escapa no només al control dels menors sinó també al seu. Alguns adolescents han normalitzat tant la seva sobreexposició a internet que ni percebran l’impacte de l’empremta digital deixada pels seus pares, però per a altres la gestió de la seva imatge pot ser un problema. «I si no li agrada el que heu penjat a les xarxes? I si no vol formar-ne part?», es pregunta Irene Montiel, psicòloga experta en victimització infantojuvenil i professora de la UOC.

A Espanya, la llei estableix que a partir dels 14 anys el menor està facultat per decidir quins continguts comparteix. És aleshores quan pot exercir el seu dret de supressió i sol·licitar a les plataformes que retirin el perfil on s’ha exposat la seva imatge sense consentiment. Fins i tot podria denunciar els seus progenitors per faltar a la seva responsabilitat civil. «Els pares obliden que els seus fills no en són de la seva propietat, sinó subjectes amb ple dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge», explica la psicòloga infantil Blanca Santos.

Aquesta pràctica també augmenta el risc que aquestes imatges siguin usades per burlar-se dels petits, minvant la seva reputació i autoestima. I és que un 56% dels progenitors comparteixen informació potencialment vergonyosa dels seus fills, segons un estudi de les universitats de San Francisco i Michigan. «Un vídeo divertit pot ser vexatori quan et fas gran, i això pot ser objecte de bullying», afegeix Santos. Quan tota la vida és a l’abast d’un clic, fins i tot els errors queden gravats en un perfil subjecte al judici dels altres.

Comparacions insanes

Els experts assenyalen que tant els comentaris publicats a les xarxes socials com la quantitat de m’agrada acumulats poden afectar els menors que apareixen en aquestes publicacions, fent que es comparin amb els altres de forma insana, cosa que pot accentuar la seva inseguretat. Aquest efecte és habitual entre els adolescents que usen Instagram, segons un estudi recent de The Journal of Psychology.

Altres apunten a la possibilitat que, en situacions més extremes, els pares acabin per mercantilitzar la intimitat dels seus fills per al seu propi benefici, cosa habitual entre influencers com Verdeliss o María Pombo. La lògica del like pot portar-los a instrumentalitzar les criatures i a pressionar-les més o menys en funció de la seva viralitat. Si en un futur aquestes consideren que es va prioritzar l’autopromoció al benestar tindran dret a esborrar el rastre d’internet, vist per milers de persones. Però fins i tot si ho aconsegueixen, ja hauran crescut sense intimitat.

Subscriu-te per seguir llegint