És urgent trobar l'Ester, víctima de violència de gènere desapareguda a Gandia

"Mamà, no he estat bona filla". Quan la Pepa va rebre aquest missatge, li va semblar estrany. "Ester, no diguis això…". "Mamà, no he estat sincera moltes vegades…". A Pepa el va estranyar. "Envia'm un àudio, fes-me una videotrucada, com sempre, i parlem millor". No hi va haver resposta. Pepa va intentar cridar-la, confirmar que era la seva filla la que escrivia . "Era molt rara la conversa". El contestador el va informar que estava apagat. "Sense senyal". Al minut, va sonar un nou missatge: "Mama, me'n vaig amb unes amigues a l'Argentina". Mai més no va tornar a escriure. Es diu Ester Estepa, té 42 anys, i està desapareguda des del 23 d'agost. "Ja són quatre mesos sense notícies". No l'han tornada a veure més.

"Trucada, videotrucada, WhatsApp… "Nosaltres som a Sevilla, ella feia anys que treballava fora, però no hi havia dia que no parléssim amb ella", reconstrueix la seva mare amb CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica. "I... des de fa quatre mesos no ha donat cap senyal. 'Me'n vaig a Argentina...' a Argentina per què? Amb qui?".

Des del 23 d'agost ningú no ha respost la pregunta. Poc després la Pepa va interposar la denúncia per desaparició. "He rebut aquest missatge, no ens ha tornat a contactar més". Al costat dels agents, va reconstruir la vida de la seva filla. Els darrers mesos havien estat difícils. "Va viure en un alberg per a dones víctimes de violència de gènere a Mutxamel (Alacant)". Amenaces, cops, insults. La seva exparella havia estat detingut per maltractar-la. "Ell la tancava perquè no sortís", descriu la Pepa, que no pot verbalitzar totes les agressions que va patir la seva filla.

"Me'n vaig amb unes amigues… és el seu últim missatge. És molt, molt estrany". Les seves amistats properes tampoc no han tornat a veure-la. "Tant de bo fos així, però…", la Pepa tem que la marxa no sigui voluntària. "Ella estava en continu contacte amb nosaltres sempre. Des de fa 4 mesos no ha trucat..." Té por. "Temo que la meva filla estigui retinguda o no estigui bé".

Marcada per la violència

"El va conèixer a Santa Pola", arrenca Pepa. "Ester li va llogar una habitació… es van agradar… i van començar una relació". L'amor, si mai n'hi va haver, va durar poc. "Van ser, res, uns mesos de relació". Res idíl·lic, gens romàntic. " Ell era un maltractador . A l'estiu del 2022 la meva filla el va deixar i va tornar a Sevilla. Es va venir tement a ell". Al setembre Ester va tornar. Pepa, no sabia la veritable raó. "Ens va dir que provaria sort de nou fora de Sevilla". Ester havia treballat sempre a l'hostaleria. "Després vam saber que aquell noi la va amenaçar, que s'havia d'anar cap allà amb ell, li va dir que si no ell vindria a Sevilla i ens buscaria els seus germans i nosaltres". Ester no va dir res i se'n va anar. "Jo la vaig trucar i em va dir: 'no, no, mama, jo vaig per a Almeria… no a Santa Pola', però la meva filla va anar amb ell".

Sota la promesa d'un canvi, van reprendre la relació . "Va ser quan la Guàrdia Civil i la Policia van haver d'acudir a casa seva. A ell se'l van emportar a un calabós i Ester va ser portada al centre d'acollida de Mutxamel (Alacant)" .

L'ona expansiva de la violència de gènere va trasbalsar la vida d'Ester. Va decidir provar sort a Tarragona, amb uns amics que hi viuen. "A final de juliol d'aquest any (un mes abans de desaparèixer) em va trucar i em va dir: 'mama, me'n vaig una altra vegada a Alacant i potser, el més probable, és que torni a Sevilla després'. Li vaig respondre: "Doncs és el que has de fer, venir-te aquí". Ester es va instal·lar a l'alberg municipal d'Alacant. Van parlar d'una tornada al setembre. El 23 d'agost va desaparèixer.

"Et menteixo de vegades"

"Em vaig acomiadar d'ella a Gandia". Un company d'alberg d'Esther, malagueny, va contactar amb la mare. "M'ha trucat la policia i m'han preguntat per la desaparició de la seva filla, ¿vostè és la mare d'Ester?". L'home va explicar que van sortir junts del centre, "ell faria el Camí de Sant Jaume". Va explicar, també, que van viatjar junts fins a Dénia (Alacant), "després a Dénia vam anar caminant fins a Gandia el 21 de agost". Es van separar, explica. No la va tornar a veure.

Està confirmat que, efectivament, Ester va ser a Gandia. El seu rastre s'hi perd. Va anar al metge. "Li feien mal les cames", explica la seva mare, "al centre de salut li van receptar paracetamol". El seu company es va registrar a un altre alberg. Ester, no, assegura ell. "Aquest home va dir que el comiat amb ell havia estat similar: 'em quedo aquí, me'n vaig amb unes amigues'". No la va tornar a veure més. "Em va dir que les suposades amigues no les va veure".

Hores després van arribar els missatges estranys a la mare. "Mama, ja et seré sincera. No sóc bona filla, et menteixo moltes vegades…', i jo li deia: "no em diguis això Ester, tu no ets dolenta", explica la dona. "Llavors la vaig trucar i la seva telèfon ja no donava senyal". Però vaig rebre un últim missatge: 'Me'n vaig cap a l'Argentina, que hi tinc unes amigues. Allà estaré molt bé". La Pepa ha parlat amb les amigues de la seva filla, cap no en sap res. La policia afirma que Ester no va sortir d'Espanya.

Va seguir enviant-li missatges

"La meva filla tenia molta por a la seva exparella. Fins on jo sé…", la Pepa intueix no saber-ho tot, "li ha fet molt de mal". Després d'ingressar al centre Ester va rebre nombrosos missatges del seu agressor. "El meu temor més gran és que a la policia se li hagi escapat alguna cosa i aquest noi hagi fet alguna cosa, o la tingui retinguda". La seva ment no para. "No ho sé...". Des de fa quatre mesos, l'Ester no contacta, no contesta. No hi és.

Tampoc no ha preguntat pels seus gossets, Yango i Lola, a cura d'una altra amiga. "Per ella ho eren tot. Ester deia que com que la seva família estàvem lluny, ells eren tot el que tenia a prop…". Eren la passió. "És estrany que no pregunti per ells tampoc, ¿oi?".

"No hi ha hagut moviments bancaris, la policia diu que a ells els saltaria si hi hagués alguna cosa, tampoc hi ha res a la seguretat social". Els agents, apunta la seva mare, indiquen que no hi ha indici de criminalitat i que és una marxa voluntària. "Que el mateix ella no vol en aquests moments parlar amb nosaltres, i tant de bo, però entre els missatges tan estranys, i que no hi havia dia que no parléssim... començo a creure que no és així".

El seu rastre es perd a Gandia. Després de sortir del metge ningú no l'ha tornat a veure més. "Portava dos matons de roba grans, quan va deixar l'alberg d'Alacant, deia que potser li sortia una feina en una gelateria, però no li va sortir". La seva foto es comparteix a xarxes socials, la seva família, els seus amics, no deixen de buscar. Ningú no ha vist Ester des de llavors. Lluitadora, treballadora, "sempre somrient", amant de la música, "encara tinc la seva habitació a Sevilla plena de pòsters d'Alejandro Sanz". El seu objectiu és tenir una vida tranquil·la, estable. El seu somni, “estar en un campet amb els meus gossos, em solia dir”. Tots, inclosos Yango i Lola, esperen notícies. "La meva filla fa anys que és fora de Sevilla, però no hem perdut mai el contacte. Alguna cosa li ha passat. No em deixaria així... em diria encara que sigui: 'mama, estic bé'".

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info