Es diu Kathy, té 35 anys i s'ha fugat d'un hospital, l'alerta és màxima: "Fa 15 dies que no en sabem res"

Sense telèfon. Sense diners. Amb el que s'ha posat. Des de fa quinze dies, la família de la Kathy viu enganxada al telèfon. Busca, però no ho troba. L'alerta és màxima: es diu Katherine Vidondo, té 35 anys i està desapareguda des del 30 de novembre. Aquell dia es va escapolir de l'hospital Sagrat Cor de Martorell (Barcelona) aprofitant una de les sortides que solien fer pels voltants del centre.

Després de quinze dies de recerca intensa, ningú n'ha tornat a saber. "Tenim molta por", explica la seva mare, Carmen, a CAS OBERT, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica. "Kathy lluita contra una malaltia mental crònica des de fa molts anys, de debò temem que li pugui passar alguna cosa".

Un altre pacient sortia

L'alerta va saltar el mateix dia 30, quan va acabar "l'esbarjo". Aquest dura una hora, és diari i, acompanyats de monitors, pacients com la Kathy solen sortir pels voltants del centre. Acabada la sortida, van saltar les alarmes: Kathy no hi era.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, al recompte, es van adonar que, a més de Katherine, hi havia un altre pacient d'una altra unitat que faltava. Un noi que va tornar dos dies més tard. Arribo sol, de Kathy va dir que no en sabia res. Pel que sembla, van pujar junts a un autobús, junts van arribar a l'estació de Martorell, i allà es van separar els camins. Cadascú, afirma aquest pacient, se'n va anar pel seu costat.

"Tenim molta por, la malaltia de la meva filla fa que s'acosti a llocs i entorns marginals", explica la seva mare

"La meva filla no va tornar a l'hospital i no ha donat cap senyal de vida... el risc és alt, estem molt preocupats", clama Carmen. La malaltia de Katherine, "fa que s'acosti a llocs i entorns marginals". Carmen parla de menudeig, zones "on es mou la droga". No és la desesperació el que fa dibuixar aquest escenari. "El 2015", lamenta la seva mare, "vivim una situació similar". Se'n va anar, va estar desapareguda. "Van trobar la meva filla al cap de cinc mesos i mig tirada als carrers de Barcelona. Havia perdut 20 quilos. La seva ment, el seu quadre mèdic, lamenta la seva mare, fa que la Kathy no vegi el perill. "Hi ha la possibilitat que se n'hagi anat a un barri marginal de Barcelona, igual que va fer l'altra vegada". És molt sociable, alhora que vulnerable, "pot trobar amistats complicades…", lamenta Carmen. A més, és molt confiada. Podria estar a qualsevol punt, passejant.

"Sense vigilància"

Han passat quinze dies i la investigació no avança. Se sap que va aprofitar la sortida autoritzada d'aquell dia per emprendre la fugida. "Al mòdul de l'hospital on és la meva filla, els deixen sortir una hora, acompanyats de monitors". Van a la cafeteria... a la porta de l'hospital. El dia 30, ho van fer els 20 pacients. "No la van veure anar-se'n, no es van adonar de la fuga fins que van pujar a la unitat". Carmen no vol buscar culpables, "l'únic que vull és trobar la meva filla", però no es pot treure de la ment que potser tot això es podia haver evitat.

"Quan vaig parlar amb els Mossos d'Esquadra ens van dir que no donaven l'abast amb les fugues d'aquest hospit… Potser està passant alguna cosa". La hipòtesi va ser una de sola: desaparició voluntària. "Em van dir que se n'havia anat de forma voluntària i que poca cosa més podien fer". Carmen, prega, "no van valorar la malaltia de la meva filla, que estava ingressada en aquest hospital des del febrer. No és una marxa voluntària. És una persona malalta, és una desaparició i d'alt risc", lamenta. "Kathy està sense medicar i tenim molta por a casa. Al final li passarà alguna cosa".

Recerca oberta

Sense pistes, sense notícies, sense rastre. Els mossos continuen intentant recopilar dades. Carmen creu que la marxa de la seva filla va poder ser planejada amb algun "amic". En la vostra cerca particular, heu obtingut informació de tres d'ells i heu lliurat els vostres contactes a la policia: "no sabem si han aportat alguna informació, no tenim notícies", indica.

La vostra fotografia es comparteix en xarxes socials. SOS Desapareguts recull pistes i possibles albiraments. Hi ha hagut algunes trucades, encara que no n'ha pogut confirmar cap. Kathy podria estar en qualsevol punt. "Necessitem que si algú té alguna dada, si us plau, ens ajudi a trobar-la".

Sociable, amb facilitat per fer amics, Kathy fa 1,60 metres, pesa 95 quilos, és de complexió gran i aparenta menys anys dels que té. "Té els cabells castanys ondulats llargs i els ulls marrons". Va sortir de l'hospital amb pantalons texans de color negre, una dessuadora grisa i vambes negres. "No portava ni jaqueta, i ella és molt ni més ni menys".