Cop a una banda assentada a Lloret i altres punts de l'Estat que importava i venia productes falsificats

La Policia Nacional en una operació conjunta amb Vigilància Duanera han desarticulat una organització criminal dedicada a la importació i venda de productes falsificats.

La banda estava assentada a Lloret i altres llocs de l'Estat. A la localitat selvatana s'han fet 15 de les 39 detencions. Durant tota l'operació, els cossos policials han intervingut gairebé 250.000 articles. Els agents també van fer 13 registres domiciliaris simultanis i 22 inspeccions a magatzems i establiments oberts al públic a diferents punts de la geografia espanyola. A Lloret es van fer 10 inspeccions en locals i tres escorcolls de domicilis.

Aquesta organització criminal modificava constantment el seu modus operandiaixí com les formes de pagament, les vies d'entrada de la mercaderia i la distribució del gènere, amb la finalitat d'evitar ser detectats.

La investigació es va iniciar quan els agents van tenir coneixement de l'existència d'una organització criminal jerarquitzada, integrada per ciutadans senegalesos, assentada a Espanya i perfectament estructurada. Aquesta organització es dedicava, presumptament, a la importació i venda de productes falsificats, i emmascarava l'origen il·legal dels beneficis per integrar-los als sistemes econòmics i financers legals tant d'Espanya com de països tercers.

Les falsificacions, de vegades, es duien a terme mitjançant la mateixa creació o importació del producte -peces de roba, calçat, joies, o articles de marroquineria-. Altres vegades només unien l'article amb l'etiqueta, adhesiu o la serigrafia de marques conegudes, vulnerant així els drets de propietat industrial de les marques registrades.

Una dona al capdavant

Amb l'avenç de les indagacions, els agents van acreditar que els investigats operaven des d'almenys l'any 2016. D'altra banda, van comprovar que la banda comptava amb una estructura piramidal, dinàmica -ja que adaptava a les circumstàncies del moment- i amb un clar i concret repartiment de les tasques executives entre els seus membres.

A la cúspide de l'entramat hi havia una dona que exercia funcions de direcció i gestió. Aquesta es desplaçava, juntament amb terceres persones, de manera continuada i repetida als països proveïdors per importar els productes falsos i, alhora, era l'encarregada de rebre la major part dels beneficis econòmics.

Quan els articles s'introduïen al nostre país eren repartits per tota la geografia espanyola, utilitzant per a la seva distribució punts logístics o empreses de paqueteria. Aquesta tasca era desenvolupada per membres de l'organització anomenats venedors rellevants o “bústies”. D'altra banda, entre aquests i els anteriors -en un nivell intermedi- hi havia el cap de distribució, a qui els líders donarien instruccions perquè fes la distribució entre els venedors rellevants.

Finalment -a l'últim esglaó de la xarxa criminal- es trobaven els venedors base, és a dir, els destinataris finals dels articles falsificats. La major part eren ciutadans africans en situació irregular amb escassos recursos econòmics, i es dedicaven a comercialitzar directament els productes a través de l'anomenat top manta. Aquestes persones, a més, s'ocupaven de recaptar part del benefici obtingut per lliurar-lo a tercers que, alhora, acumulaven diners de diverses procedències per reenviar-lo als nivells superiors de l'organització.

Blanquejar els guanys

Un dels mètodes utilitzats consistia a fer transferències bancàries o ingressar els diners directament als comptes. Això ho feien des de múltiples punts de la geografia espanyola, i es reintegrava a les localitats on residien els líders de l'organització. L'altra via emprada era mitjançant enviaments d'empreses de paqueteria o correspondència postal (amb pes inferior a un quilogram) als domicilis dels caps de la xarxa criminal.

D'altra banda, les vies utilitzades per blanquejar els guanys il·lícits obtinguts –cosa que comportava introduir els diners novament en el flux monetari legal– eren principalment dos; la creació de negocis amb aparença legal, com ara restaurants, i l'enviament de diners al seu país d'origen (Senegal), bé mitjançant mules o mitjançant paqueteria.

Per tal d'extremar les mesures de seguretat, l'organització modificava el modus operandi de manera habitual. Canviaven les vies d'entrada de la mercaderia falsificada (si anteriorment entrava a la Unió Europea a través del Regne Unit, actualment la ruta seguida era la Xina-Alemanya-Espanya) així com les formes de pagament i distribució del gènere. Aquest dinamisme, a més de dificultar l'acció policial, denota una gran sofisticació de la xarxa criminal.

Alt nivell de vida

L'operació s'ha centrat en els membres que ocupen els nivells superiors o intermedis de l'organització. En aquest sentit, els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia ni amb les seves rendes declarades ni amb els seus informes de vida laboral, ja que pràcticament cap no rebia ingressos per nòmina i els que ho feien no era proporcional a les entrades de diners que es registraven als comptes.

Detencions, escorcolls i comís de rèpliques

Finalment, els agents van portar a terme el dispositiu policial que va acabar amb la detenció de 39 persones per la comissió dels presumptes delictes d'organització criminal, contra la propietat industrial, blanqueig de capitals, contraban i infracció a la Llei d'Estrangeria. Quinze de les detencions es van fer a Lloret de Mar; 14 a Madrid, 4 a Sevilla, , 3 a Màlaga (un d'ells a Marbella) i 3 a Tenerife.

A més, els agents van realitzar 13 registres als domicilis dels caps i distribuïdors rellevants de l'organització, així com 22 inspeccions a magatzems i establiments oberts al públic. Els registres (3) i inspeccions (10) practicats a la província de Girona s'han dut a terme a Lloret de Mar. A Madrid, concretament, han realitzat 6 registres i 7 inspeccions a les zones de Carabanchel i Lavapiés. D'altra banda, a Sevilla s'han fet 2 registres domiciliaris i 2 inspeccions; a Màlaga un registre i dues inspeccions; i, finalment, un registre al municipi de Tenerife d'Arona i una inspecció en un establiment que era el punt neuràlgic de l'organització a l'illa.

Fruit dels registres practicats, els agents van intervenirr 242.501 efectes –entre els quals hi ha equipacions de futbol, bosses de luxe, calçat i joies- que vulneren els drets de propietat industrial de marques de reconegut prestigi. També van confiscar peces per adherir a productes blancs i adhesius per estampar en peces de roba. D'altra banda, també van comissar 86.255 euros en efectiu, nombrosos dispositius electrònics (telèfons mòbils, tauletes i ordinadors portàtils) i gran quantitat de documentació relacionada amb els fets investigats.