Es casava el 15 d'agost de 2019. Estava il·lusionat, feliç. No va haver-hi enllaç. Va desaparèixer dos mesos abans a Palma de Mallorca. «Haurà canviat d'idea», deien els seus coneguts, gairebé de broma, als qui preguntaven per ell. Said Hourmati, de 33 anys i establert a Espanya des de 2008, havia desaparegut el 15 de juny de 2019, en sortir de treballar. La investigació va començar sense molta determinació, però va girar per complet. Un casament immediat, el seu, al qual no va arribar. Un embolic, aventura, amb la propietària -casada amb un altre home- d'una finca en la qual va treballar. Un regal, un cotxe, que va enfadar al marit, i presumptes amenaces de mort van ser elements suficients per a titllar d'«inquietant» la seva desaparició.

Said al costat de la seva família, mesos abans de desaparèixer CASO ABIERTO

«Portem tres anys sense ell». Es diu Bouchra i és la seva germana gran. Establerta a Espanya des de fa 14 anys; Said, també marroquí, vivia a Palma de Mallorca al costat d'ella. Anava i venia, segons la feina, però passava -des de 2008- llargues temporades aquí. Al costat de CASO ABIERTO, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, grup editorial de Diari de Girona, Bouchra retrocedeix tres anys enrere. S'instal·la en aquell dia, 15 de juny de 2019. El dia en què es va fondre tot en negre. El dia en què Said deixaria de ser-hi.

«Era dissabte, però aquell dia treballava», recorda Bouchra. Said, encara que era cuiner, havia treballat en diversos oficis al nostre país. Durant tres anys ho va fer en una finca, alimentant al bestiar, recollint ametlla i cuidant a una senyora gran. Des de maig de 2019 exercia de paleta. «Quan acaba, el seu cap, com sempre, el deixa més o menys prop de casa. Said no té cotxe, ell el recull i el deixa de tornada. Ho feien sempre així», reconstrueix la seva germana. En el rellotge marquen les 18.30 hores. «Esperaré a la meva germana en el bar, encara no és a casa. Ens veiem el dilluns». La furgoneta del seu encarregat va seguir la seva marxa. «Said no arriba mai a casa», lamenta Bouchra. "No el vam veure més».

EL TELÈFON S'APAGA

«Ell no tenia claus i era jo la que li obria», recorda la dona. Parlaven diàriament i a la mateixa hora. Aquell dia no ho va fer. «Em va estranyar». Va intentar contactar amb ell, «a les vuit, a les nou...». El va intuir de marxa, encara que amb dubtes. «Said venia brut, amb les botes de paleta, amb el cabell... Com sortiria sense dutxar-se ni canviar-se? Amb una motxilla, un tàper, el seu termo de te...». Va continuar intentant-ho. El seu telèfon donava senyal, però el seu germà no contestava. A la nit el mòbil de Said es va apagar, no es va tornar a encendre.

«HAURÀ CANVIAT D'OPINIÓ»

«El diumenge vaig anar a denunciar», recorda la seva germana. No ho va aconseguir. «Em van dir que havia d'esperar». Bouchra va intentar explicar als agents que no era habitual. Els va parlar del seu germà. Els va parlar del seu casament, gairebé imminent, «es casava en un mes». Res tombava l'escena de la marxa voluntària, «Casament? I si ha canviat d'opinió?, em deien». El dilluns va formalitzar la denúncia. Però els agents no trobaven indicis que hi hagués una acció criminal.

EL SEU PASSAPORT EN EL MENJADOR

Said no apareixia, no trucava, no hi havia res que portés a ell. La seva família continuava intentat localitzar-lo. Sense èxit. Va arribar agost, un mes crucial. «El dia 15 era el seu casament». Tot estava preparat a Rabat (el Marroc). La seva promesa tampoc tenia notícies. «Parlaven cada dia per Whatsapp, per càmera... i des d'aquell dia no van parlar més». La policia va dibuixar la possibilitat del nuvi a la fuga. «Ell havia enviat 600 euros abans de desaparèixer per a comprar un dormitori». No semblava tenir intencions d'anar-se'n. «Em van dir que potser estava en un altre país». A finals d'agost, mentre Bouchra netejava la pols, va trobar el passaport del seu germà en una carpeta, en el menjador. «En veure el passaport ho vaig tenir clar: no havia pogut viatjar. Estava segura que el meu germà ja no hi era. L'havien fet desaparèixer».

LA SENYORA DE LA CASA

Bouchra va ampliar la denúncia. Va explicar això del passaport. Va aportar més. Durant mesos la seva família va intentar reconstruir els seus passos, el seu entorn, la seva vida. Van descobrir amenaces, racisme i una infidelitat. Anys enrere, Said, que encara no estava amb la seva parella, hauria tingut una relació secreta amb la dona que llavors era la seva cap. La propietària de la finca en la qual recollia l'ametlla, cuidava el bestiar i, fins i tot, a la mare de la dona. La senyora que, amb el pas del temps, s'havia guanyat un lloc en tota la família del marroquí. Said ja no treballava amb ells, va deixar l'ocupació abans de marxar-se al Marroc per una temporada llarga, però continuaven tenint relació. «Quan el meu germà va començar en la finca ens vam fer amigues». Li encantava el Marroc, «la nostra cultura» i sentia devoció per Said. «Ens ho explicàvem tot». L'aventura amb el seu germà la va amagar.

AL DESCOBERT

Els dies passen, Said no hi és. Bouchra i la resta de la família posen cartells de l'home en totes les zones que solia freqüentar. «Necessitàvem que algú ens portés a ell». Tots en el seu entorn coincideixen: Said i la senyora van tenir alguna cosa, la infidelitat va ser descoberta. Se'n va assabentar el marit, no ho va tolerar. Un regal, un Mercedes de gran cilindrada que durant anys va estar a nom d'ella, que la dona li va fer a Said va acabar per dinamitar-ho tot. Van discutir per això, segons recull la investigació.

«Pel que sembla ho sabia molta gent. Jo de tot m'assabento després». Said va deixar la finca i va volar al Marroc el 2018. Ho va disfressar de tornada a casa, com moltes altres vegades, marxava per un temps. «Posteriorment, he sabut que en realitat va haver de fugir». Va canviar de telèfon, de vida. Va conèixer a una noia marroquina i es va prometre. «Va tornar el maig de 2019 per a treballar de paleta, per a aconseguir diners, al juny va desaparèixer».

«MORO DE MERDA, VES-TE'N D'AQUÍ»

«Said viu episodis d'amenaces». Són diverses les escenes, presumptes, però una és sonada, apareix reflectida en la investigació. El desaparegut va anar a fer «un nyap» a la finca, ja que el marit no hi hauria d'haver sigut. Però l'home finalment va aparèixer amb una escopeta i, sempre segons la versió que va explicar al seu entorn el mateix desaparegut, va jurar pels seus fills que tard o d'hora el mataria. Li va insultar, li va cridar: «moro de merda, per a mi no vals res, soc mallorquí i aquestes són les meves terres. Comptaré fins a 5 i si no surts et mato!».

Said Hourmati va posar terra pel mig. Va canviar de número de telèfon en dues ocasions, però, segons el cercle del jove, ella apareixia en les zones que freqüentava. «Diuen que el buscava, el seguia...». El Mercedes de gran cilindrada el va haver de vendre.

Said al costat de la seva neboda a Espanya, abans de desaparèixer CASO ABIERTO

ES VAN VEURE ABANS DE DESAPARÈIXER

El cas va passar al grup d'Homicidis de la Policia Nacional: hi ha indicis suficients per a contemplar la possibilitat de «desaparició inquietant», van afirmar els agents. Es va sol·licitar la geolocalització del mòbil del desaparegut i el registre del dia en què va desaparèixer. Es va confirmar un intercanvi de trucades entre Said i la propietària de la finca, des de les 20.39 hores fins a les 22.52 hores. Després diverses trucades perdudes d'ella. A Said se li va gastar la bateria mentre parlava amb la dona.

El matrimoni va declarar, mai com investigat, sempre com a testimoni, en seu policial. Ella va confessar que havien parlat aquella nit. Va afirmar que Said li va dir que se n'anava a Felanitx (Mallorca) amb uns amics, que estava borratxo. «No hi ha trens i Said no té cotxe, algú li hauria de portar, no?», lamenta Bouchra.

La dona, davant els agents, va confirmar que durant anys havia mantingut amb Said una relació sexual, gens seriosa. I va donar un detall més, des de la seva arribada a Espanya al maig, s'havien vist una vegada. Va ser en la residència on estava la seva mare, que durant anys va cuidar Said. Es van fer una foto, la va ensenyar.

El seu marit va negar les amenaces, va ometre escenes racistes -diversos treballadors afirmen que es refereix als empleats com a «moros de merda»- i va negar conèixer l'aventura de la seva dona. Contradiccions i silencis que van aportar poc. El cas va ser arxivat. «Ens van dir que no hi havia per on tirar».

MANTA AMB SANG

El forrellat judicial no va frenar a la família. Es van moure, van buscar i van enganxar cartells. Van rebre un missatge de la família dels amos de la finca. Un esperit, en somnis, li havia explicat com i quan van matar a Said. Li van dir on: Cala Pi. «Sabia que era una història, però durant 15 dies amb les nostres mans sacsegem la zona. Desenterrem ossos de gos i trobem una manta amb alguna cosa que semblava sang». Said no hi era.

Said, en diferents fotos que formen part del seu àlbum familiar CASO ABIERTO

FI DE LA INVESTIGACIÓ

«Si apareix una cosa nova, busquem, em diuen els agents. No es pot fer més». Bouchra va recórrer a l'Associació 'Metro a Metro'. Iciar Iriondo, lletrada i criminòloga, es va convertir en la seva advocada, va exercir l'acusació particular. Va sol·licitar noves declaracions de persones pròximes a Said, pròximes al matrimoni, i l'ampliació de la declaració del marit, perquè va obviar detalls importants. Van ser desestimades. «Ens trobem davant una desaparició involuntària o amb indicis criminals en la qual, una vegada més, donem amb una investigació incompleta així com amb un sistema judicial que dificulta la seva continuïtat». Mentrestant, els dies passen. Treballador, «una mica consentit», bona persona... Said no hi és. Si tenen alguna informació poden contactar amb metroametro@metroametro.org.