El sistema ens arracona a ser els últims de la cua

La situació de la joventut avui en dia és complicada, les joves del país hem crescut al voltant de dues grans crisis econòmiques i socials: La coneguda crisi econòmica de 2007 i la recent crisi arran de la COVID-19.

Com diuen a vegades, som la «generació cicatriu». I compte, són crisis d’un sistema econòmic capitalista i patriarcal que ens arracona a ser els últims de la cua.

Som joves que vivim vides precàries en molts aspectes, una precarietat que va més enllà de les condicions laborals.

Ja fa anys que denunciem el malestar que patim i que es posa de manifest amb unes dades molt dures: El suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les joves del país. I això és només la punta d’un iceberg que sembla que es fa més gran a mesura que la sanitat pública es van fent més petita.

L’estat de Salut Mental no és un problema que tenim perquè som mil·lenials o generació Z poc preparada. Al contrari, som una de les generacions més preparades. Fins i tot sobrequalificades. Som moltes (PERÒ NO TOTES LES JOVES) que tenim estudis universitaris, màsters i postgraus, però no podem accedir a feines estables i connectades amb la nostra formació i vocació.

La taxa d’atur és de les més altes d’Europa i ja hem normalitzat que tenir una feina digna és un privilegi de ben poques. I si trobar feina costa i ens hem de conformar amb feines precàries, sovint això ho hem de fer molts anys vivint a casa perquè no ens és possible emancipar-nos i accedir a un habitatge digne.Tot això ens porta a un estat d’emergència juvenil.

El principal repte del jovent del país és, sense dubte, fer front a l’emergència habitacional que vivim. Cal la construcció d’habitatge públic o l’inici de l’expropiació de pisos buits d’entitats financeres i grans tenidors per fer-los habitatge de lloguer social, amb un 30% destinat específicament al jovent. Cal regular el preu del lloguer.

Cal garantir unes condicions de treball dignes i trencar amb la precarietat. Exigir el compliment de la normativa per evitar trencar amb l’explotació del jovent. Entre d’altres, cal un registre únic de becàries per perseguir les pràctiques explotadores, que és el sector que més ho pateix. En salut mental calen recursos per: 1 conèixer la situació real que pateix el jovent i 2, per tenir serveis psicològics públics a tot el país, a espais comunitaris i des de la proximitat.

EN DEFINITIVA, manquen recursos i, sobretot, voluntat política per l’emancipació juvenil. Li toca a cadascuna de les administracions complir els seus compromisos i treballar per revertir la situació.

L’associacionisme juvenil català ens hem de reivindicar com a eina imprescindible per revertir això, fer pressió i generar canvis. Cal que la gent participi, s’organitzi i aporti per transformar a qualsevol nivell tant a nivell local com nacional, i fins i tot internacional.

Des dels carrers i des de l’organització no podem deixar de lluitar i defensar els nostres drets.

Necessitem crear espais de participació com és el Consell Local de Joventut de Figueres, un espai d’unió de diverses entitats juvenils de la ciutat, per generar discurs, espais, i reivindicar totes les nostres demandes.

Després de fer un repàs més genèric de la situació actual del jovent català, no voldria deixar de parlar-vos de certes demandes que també intentem fer front des del CLJF.

Com podria ser la falta d’oci que tenim a la comarca o a la ciutat de Figueres.

Des del Consell Local de Joventut de Figueres intentem crear espais d’oci per la ciutat, crear teixit, i fer front a totes aquestes demandes exposades anteriorment.

Estic convençuda que amb l’associacionisme i la participació podem iniciar un canvi de rumb que sigui capaç de revertir la situació actual i aspirar a conquerir les fites socials que necessita el jovent català.

Mirant al futur per «col·laborar en el progrés de la nostra terra»

Subscriu-te per seguir llegint