Espanya tindrà només 23 milions d’habitants el 2100, quan caurà la població mundial

El final d’aquest segle ens oferirà grans canvis en la distribució de la població mundial. Per començar, la Xina deixarà de ser el país més poblat (ho serà l’Índia), el Congo i altres nacions africanes dispararan els seus habitants de forma exponencial i Espanya, per exemple, perdrà la meitat dels seus residents, fins a quedar-se en 23 milions, davant els 46 actuals. Són les tendències apuntades pels científics en successius estudis que van coincidint en un mateix criteri: hi haurà un augment poblacional a partir d’ara i durant unes poques dècades, però després la humanitat anirà reduint-se en número.

Des del punt de vista mediambiental, aquesta reducció causarà una disminució generalitzada dels impactes que pateix el planeta, segons els experts, però alhora plantejarà altres desafiaments: com mantenir i atendre correctament una creixent població envellida i una gran reducció de la força laboral.

En total, la població mundial probablement arribarà a un màxim de 9.700 milions el 2064 i després disminuirà a uns 8.800 milions per a finals de segle, a mesura que les dones tinguin un millor accés a l’educació i l’anticoncepció, segons un estudi publicat per la revista The Lancet el 2020 i corroborat després per altres científics.

Per a l’any 2100, es produirà una situal tal en què 183 de 195 països no tindran la taxa de fertilitat requerida per mantenir la seva població actual, segons investigadors de l’Institut d’Avaluació i Mètrica de Salut de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington.

Uns 23 països, entre ells Japó, Tailàndia, Itàlia i Espanya, veuran la reducció de les seves poblacions en més del 50%, van dir aquests investigadors.

LA XINA CAURÀ A LA MEITAT DE POBLACIÓ

La Xina caurà a la meitat de poblacióEn canvi, la població de l’Àfrica subsahariana podria triplicar-se, cosa que comportarà la curiosa circumstància que gairebé la meitat de la població mundial sigui africana per a finals de segle.

El mateix estudi de The Lancet també augura una disminució dràstica en les poblacions en edat laboral en països com la Xina, cosa que perjudicarà el seu creixement econòmic i podria tenir implicacions negatives per a les forces laborals i els sistemes d’ajuda social, van dir els investigadors. De fet, la Xina deixarà de ser per a final de segle el país més poblat de la Terra, al quedar-se en ‘només’ 732 milions d’habitants, davant els 1.400 milions actuals.

No obstant, la immigració podria córrer en auxili dels països que perdin taxa de fertilitat, fet aquest que podria compensar la disminució de la població, particularment en països amb baixa fertilitat, com els Estats Units, Austràlia i el Canadà.

«El món, des de la dècada del 1960, s’ha centrat en l’anomenada explosió demogràfica», va dir a CNN Christopher Murray, que va dirigir la investigació. «De sobte, ara estem veient aquest tipus de punt d’inflexió en el qual estem passant ràpidament del problema de tenir massa persones a tenir-ne molt poques».

REDUCCIÓ DE LA POBLACIÓ A EUROPA I ÀSIA

Les poblacions amb reducció més ràpida cap al 2100 es trobaran a Àsia i Europa oriental i central.

L’informe preveu que la població del Japó disminuirà entorn de 128 milions de persones el 2017 a 60 milions el 2100, Tailàndia veurà una reducció de 71 a 35 milions, Espanya de 46 a 23 milions, Itàlia de 61 a 31 milions, Portugal d’11 a 5 milions i Corea del Sud de 53 a 27 milions.

També es pronostica que 34 països més, inclosa la Xina, veuran una disminució de la seva població de fins a un 50%.

Però a més, Murray va explicar que no només la població es reduirà, sinó que la societat generalment serà més vella, cosa que tindria un impacte substancial en el creixement econòmic.

«Hi haurà més persones que necessitaran rebre beneficis del govern, ja sigui Seguretat Social o assegurança de salut, i menys persones que paguin impostos», va explicar.

L’ÀFRICA NEGRA ES DISPARARÀ

Els investigadors projecten que la població de l’Àfrica subsahariana podria triplicar-se en el transcurs del segle, d’aproximadament 1.030 milions el 2017 a 3.070 milions el 2100.

La regió del nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà és l’única altra que es preveu que tingui una població més gran el 2100 que el 2017, amb un pronòstic de 978 milions en comparació amb 600 milions.

«A causa que la fertilitat continuarà sent alta per més temps, la proporció relativa de la població mundial que és africana augmentarà considerablement. Arribarem al punt cap al final del segle en el qual poc menys de la meitat de la població mundial serà africana, seguint aquestes trajectòries», va dir Murray a CNN.

LA POBLACIÓ MUNDIAL SERÀ MÉS VELLA

L’estudi també prediu canvis importants en l’estructura d’edat global a mesura que disminueix la fertilitat i augmenta l’esperança de vida, amb 2.370 milions de persones més grans de 65 anys en tot el món l’any 2100, en comparació amb 1.700 milions menors de 20 anys.

El nombre global de persones més grans de 80 anys podria multiplicar-se per sis, de 141 milions a 866 milions. Mentrestant, es pronostica que el nombre de nens menors de 5 anys disminuirà en més del 40%, de 681 milions el 2017 a 401 milions el 2100.

Els investigadors van dir que aquestes «reduccions dramàtiques» en les poblacions en edat laboral en països com l’Índia i la Xina obstruiran el creixement econòmic i conduiran a canvis en les potències mundials.

Els autors de l’informe diuen que les noves previsions destaquen els «enormes desafiaments» que una força laboral cada vegada menor representarà per al creixement econòmic i l’alta càrrega que una població envellida representarà per als sistemes de salut i suport social.

EL PAPER DE LA IMMIGRACIÓ

Els autors suggereixen que la disminució de la població podria ser compensada per la immigració i que els països amb polítiques d’immigració liberals estaran en millors condicions per mantenir la mida de la població i recolzar el creixement econòmic, fins i tot quan la fertilitat disminueixi.

«Si moren més persones de les que neixen, la població entrarà en declivi. I l’única manera de contrarestar això és amb la migració», va dir Murray.

Si bé els autors de l’informe assenyalen que el fet que hi hagi menys persones tindria «implicacions positives per al medi ambient, el canvi climàtic i la producció d’aliments», una població envellida pot presentar els seus desafiaments.

«El problema és que la piràmide d’edat invertida és un problema real sobre com s’organitzen les societats i com funcionen les economies, com es paguen els impostos», va dir. «El que realment necessitem descobrir és com fer la transició des de l’estat en el qual ens trobem ara», va dir.