«El meu home no fot ni brot, m’he de menjar sola totes les feines de la casa»

La pregunta l’havia fet esclatar a riure. «El seu marit col·labora a casa?», havia estat l’interrogant, innocent. «El meu home no fot ni brot, m’he de menjar sola totes les feines de la casa», va etzibar una gironina que fregava la quarantena (que prefereix mantenir l’anonimat). Ni rentadora, ni rentaplats «ni res que s’hi assembli». Però ja ha desistit.

Podria semblar un cas aïllat, però no ho és. Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” revela que les dones dediquen 780 hores més a l’any que els homes a la cura dels fills i a les feines de la llar (equival a 15 hores més a la setmana). El document, sota el títol 'Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia' (a càrrec de Lídia Farré de la Universitat de Barcelona i Libertad González de la Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Economics), assenyala que els homes inverteixen cada setmana un total de 28 hores a la cura dels fills i a les feines domèstiques, una xifra que encara està molt lluny de les 43 hores que hi dediquen les dones.

Tot i això, les autores de l’estudi detecten una millora en comparació amb l’era prepandèmia. I és que ells inverteixen ara 4 hores més a aquesta feina no remunerada que abans de la irrupció de la covid-19, mentre que el còmput d’elles ha disminuït 2 hores. Pel que fa a la cura dels fills, l’estudi conclou que dos anys després del confinament, els homes dediquen, de mitjana, 3 hores més a la setmana a la cura dels menors, i les dones, 3 hores menys. Aquesta implicació podria originar una «distribució més igualitària de les responsabilitats familiars a llarg termini», estimen les investigadores, que atribueixen aquesta distribució «lleugerament més equilibrada» a un efecte de la pandèmia, que va provocar una exposició més alta a les responsabilitats familiars durant el confinament i la promoció d’horaris laborals més més flexibles.

No obstant, l’estudi posa de manifest que les dones segueixen sent les «responsables principals» de les tasques de la llar i de les cures domèstiques, ja que hi dediquen un 62% de la seva jornada, davant del 43% que hi dediquen els homes.

Feines domèstiques

El diferencial de gènere és elevat en tasques com fer la bugada (32% de bretxa, 9 punts menys), la neteja (26%, 6 punts menys), el menjar (19%, 6 punts menys) i les compres (8%, 2 punts més). Ells només se situen per davant en les reparacions (32%).

L’informe, elaborat al maig de 2022 a partir d’una mostra de 4.000 persones d’entre 25 i 50 anys, també detalla que els homes dediquen 10 hores més a la setmana al treball remunerat. Tant homes com dones, però, han tornat a un nivell «relativament similar» al que tenien abans de la pandèmia. El maig del 2022, els homes van dedicar 36 hores setmanals a les seves responsabilitats professionals, 1 hora menys que el març del 2020. En canvi, les dones van invertir 26 hores setmanals a la seva ocupació laboral, cosa que suposa 1 hora més respecte del període prepandèmia. Com a conseqüència, la bretxa de gènere en el total d’hores de treball, tant fora com dins de la llar, s’ha reduït, ja que ha passat d’un diferencial de 9 hores setmanals abans de la pandèmia a un diferencial de 5 hores el 2022.

L’estudi també detalla que dos anys després de la crisi sanitària, el 33% de les dones i el 30% dels homes fan, com a mínim, un dia de teletreball a la setmana, mentre que el 14% de les dones i el 17% dels homes treballen des de casa, com a mínim, 3 dies a la setmana. 

Haver de deixar la feina

Però també hi ha una altra cara de la moneda. És el cas de Josep Masó, un pare gironí que, després de firmar el divorci amb custòdia compartida, ha hagut de deixar la feina (treballava de gestor immobiliari) per a poder fer-se càrrec del seu fill. «Treballava de vuit del matí a vuit del vespre, així és impossible poder conciliar», defensa. «La meva prioritat és estar amb el meu fill», assegura.

Una altra mare, que prefereix mantenir l’anonimat, explica que ha hagut de demanar la reducció de jornada després del naixement del seu tercer fill. «Pel tipus de feina era més fàcil que la demanés jo», assegura. Tot i que reconeix que «tot el pes de la casa encara recau sobre meu».