Llestos per al boom del biogàs a Espanya: ocupació, riquesa i impuls per al medi rural

Si els purins, els fangs de depuradora o els fems d'animals de granja són considerats per molts com el nou or negre no és (o no només) pel color fosc dels residus, sinó també perquè estan cridats a ser una nova font de riquesa i un dels substituts renovables del petroli i altres combustibles fòssils en l'imparable procés de descarbonització de l'energia.

Prova de la gran projecció dels gasos renovables com a motor de creixement de l'economia és la compra d'Archaea per part del gegant energètic BP per 4.100 milions d'euros. Archaea, companyia líder en la producció de gas renovable, amb seu a Houston, produeix l'equivalent a uns 6.000 barrils de petroli al dia. Aquesta operació representa per si mateixa la imparable transició energètica cap als gasos renovables. No n'és l'únic exemple: les accions del grup francès Waga, especialitzat en biometà, han disparat el seu preu des que va començar a cotitzar a la borsa.

De les paraules als fets: projectes reals

A Espanya, però, el nivell de desenvolupament de la producció d'aquest tipus d'energia està per darrere del dels nostres veïns europeus. Segons dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), a Europa hi ha prop de 19.000 instal·lacions de biogàs i 725 injecten biometà a la xarxa gasista. D'aquestes, només 146 plantes de biogàs i 6 de biometà estan operatives a Espanya.

Per explicar aquest retard en l'enlairament definitiu, els experts i principals actors del sector fa temps que fan referència a dos grans obstacles principals: la necessitat d'un marc regulador adequat i la falta de suport institucional i de subvencions per sufragar la necessària inversió que requereix posar en marxa els projectes.

La primavera passada es van fer els passos de la creació d'un Full de Ruta del Biogàs per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i l'aprovació d'un reial decret que aplica la normativa europea i que permetrà posar en marxa un sistema de certificació de garantia d’origen per als gasos renovables. Més recentment ha arribat l’hora d’impulsar les inversions: el MITECO ha obert la primera convocatòria d’ajuts per a projectes singulars d’instal·lacions de biogàs, dotada amb 150 milions d’euros procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Aquests fons es destinaran a iniciatives d’aprofitament energètic de residus orgànics que potenciïn l’economia circular i es valorarà l’impacte positiu en zones de Transició Justa i Repte Demogràfic, comunitats energètiques o pimes.

Un bon exemple és l'acord que les companyies Naturgy, Enagás i Genia Bioenergy han signat amb la Generalitat Valenciana per impulsar la producció de 87 GWh a l'any de gas renovable a partir de la palla de l'arròs i introduir-lo a la xarxa de distribució. Una iniciativa que ja va provar la seva viabilitat en el projecte pilot i que ajudarà a resoldre problemes com la mala qualitat de l'aire que es genera amb la crema de palla de l'arròs, en una zona protegida d'interès natural com és el Parc Natural de l'Albufera.

La Comunitat Valenciana presentava recentment la Ruta Valenciana del Biogàs, un projecte que té com a meta invertir 500 milions d'euros per instal·lar 100 plantes de generació de gas renovable, sumant fons del programa Next GenerationUE, autonòmics i del sector privat. Aquesta inversió, segons Mireia Mollà, responsable de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, es traduirà en una rendibilitat important a diferents nivells, “els beneficis socioeconòmics que suposa crear una indústria sostenible que crearà 6.000 llocs de treball nous i reduirà les compres de gas natural a tercers països per un import superior als 300 milions d'euros”. Segons la Conselleria, aquest centenar de plantes produiran gas renovable que equivaldria a quatre vegades el consum de la indústria tèxtil valenciana o el total de la flota d'autobusos privats de la Comunitat Valenciana.

En un altre punt del mapa, Naturgy també ha anunciat l'adaptació de la planta de biometà instal·lada a l'explotació ramadera de Porgaporcs, a Vila-Sana (Lleida), per injectar gas renovable a la xarxa de distribució del grup el 2023. La companyia invertirà 1,5 milions d'euros en aquest projecte per avançar en el seu objectiu que el 2050 tot el gas que circuli per les seves xarxes de distribució sigui d’origen renovable. La planta de Vila-sana injectarà 11,8 GWh/any de biometà a la xarxa de distribució de gas, equivalent al consum anual de més de 3.000 llars. La generació i el consum d'aquest gas renovable evitarà l'emissió a l'atmosfera de més de 2.450 tones equivalents de CO2 a l'any, cosa que equival a plantar més de 4.900 arbres.

Des de l'Associació de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, a la qual pertanyen més de 3.000 cooperatives del sector, s'ha plantejat a l'Administració el desenvolupament del programa Circulars i Sostenibles 2025 per coordinar la recollida centralitzada per al tractament d'1,2 milions de tones de purins i 2 milions de tones de subproducte i residus industrials. Això es traduirà en més d'una dotzena de projectes en diferents comunitats autònomes (Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa i Andalusia).

Hi ha projectes també per a la generació de biogàs a partir de subproductes de maduixes, cervesa, vi o oli d'oliva.

Matèria prima i xarxes de gas: les claus del potencial d'Espanya

Espanya és un dels països amb més superfície dedicada al cultiu i amb una producció ramadera més gran. Segons les dades d'Eurostat, la FAO i el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, aquestes activitats generen anualment 130 milions de tones de fems i purins, 7 milions de tones de residus alimentaris i 11 milions de tones de residus agrícoles i forestals , que són (a més dels llots de depuradora) la matèria primera que s'utilitza per a la producció de biogàs.

El procés consisteix en la descomposició de la matèria orgànica en absència d'oxigen, que té lloc en uns tancs anomenats biodigestors. En ells, ajudats de la calor, les deixalles es descomponen a causa de l'acció de microorganismes naturals i generen com a resultat el biogàs: una barreja de metà, CO2 i petites quantitats d'altres gasos. En un procés posterior de purificació anomenat ‘upgrading’, s'eliminen l'aigua i altres substàncies i se separa el diòxid de carboni (CO2) del metà (CH4). Així s'obté el biometà, un gas equivalent al gas natural, que es pot injectar directament a la xarxa tradicional i destinar-se als mateixos usos que el gas fòssil: subministrament d'indústries i usos quotidians als habitatges com calefacció, cuina, aigua calenta i combustible per a vehicles.

Precisament la riquesa espanyola en matèria primera i els prop de 100.000 km de xarxes de gas que té el nostre país permetrien al gas renovable arribar a qualsevol zona de la península sigui quin sigui l'origen. Aquests són els factors clau pels quals la Unió Europea reconeix Espanya com a tercer país amb més potencial de producció de biometà, després de França i Alemanya.

El nostre país té al davant un enorme camp d'actuació i creixement i tot fa preveure la inversió en un nombre de projectes cada cop més elevat per als propers anys. D'acord amb GASNAM, s'espera que 64 plantes de biometà ja estiguin en explotació el 2024. El futur comença.