ONG exigeixen que s'investiguin les morts de migrants després de l'intent del salt massiu de la tanca de Melilla

No obstant això, algunes entitats, com Caminando Fronteras, parlen d'un nombre més elevat. En concret, l'activista i fundadora d'aquesta organització, Helena Maleno, assegura que l'entitat "pot confirmar 27 joves morts". A més, ha denunciat que "les víctimes" d'aquest succés han "agonitzat durant hores sota la cruel mirada d'aquells que els havien de socórrer i no ho van fer".

Igual que altres entitats, Maleno ha compartit a través de les seves xarxes socials les imatges de la zona publicades per l'Associació Marroquina pels Drets Humans, en les quals es pot veure migrants amuntegats a terra i envoltats d'agents.

"Advertim contra qualsevol intent d'ordenar ràpidament l'enterrament dels migrants subsaharians i sudanesos morts divendres sense l'obertura d'una investigació global, ràpida i seriosa per determinar responsabilitats i carències", adverteix aquesta organització del país africà.

Espanya "corresponsable"

A aquesta reclamació també s'hi ha unit l'Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDH), que ha qualificat el que s'ha viscut a la frontera amb Melilla de "tragèdia insuportable". "Exigim una investigació immediata", han assenyalat a Europa Press, abans d'explicar que "l'externalització dels controls fronterers fa l'Estat espanyol corresponsable d'aquesta tragèdia".

Al seu parer, "qualsevol intent d'enterrar urgentment tots els migrants morts" en aquest succés "sense dur a terme una investigació adequada i seriosa", seria vist com un obstacle "per determinar la responsabilitat del que ha passat".

Per la seva banda, Maleno s'ha adreçat directament al cap de l'Executiu central, Pedro Sánchez, després de les seves declaracions assegurant que "la gendarmeria marroquina s'ha obstinat a fons a mirar d'evitar l'assalt violent" a la ciutat autònoma. Per a l'activista, el líder socialista és "còmplice" de la tragèdia per "felicitar els autors d'aquesta salvatjada".

"La mort d'aquests joves africans a les fronteres de la 'Fortaleza Europa' ens alerta sobre el caràcter mortífer de la cooperació en matèria de seguretat sobre la immigració entre el Marroc i Espanya", adverteix Caminando Fronteras, en un comunicat que ha signat amb l'Associació Marroquina de Drets Humans, el Col·lectiu de Comunitats Subsaharianes al Marroc, l'Associació d'Ajuda al Migrant en Situació Vulnerable i l'organització Attac Maroc.

Comunitat "sotmesa durant anys"

De fet, en el document adverteixen que "la represa de la cooperació en matèria de seguretat en l'àmbit de la migració entre el Marroc i Espanya el març del 2022 ha tingut com conseqüència directa la multiplicació d'accions coordinades entre tots dos països". Unes accions que, segons el parer de les ONG, estan "marcades per les violacions dels drets humans de les persones migrants".

A més, expliquen que "les comunitats de migrants" situades a la localitat de Nador "han estat sotmeses durant anys a les forces de l'ordre tant espanyoles com marroquines".

Davant aquesta situació, les entitats demanen a través del comunicat, no només una investigació dels fets i la identificació i devolució dels cossos, sinó també la fi del que consideren polítiques migratòries "criminals" i han fet una crida "als representants diplomàtics dels països africans presents al Marroc perquè assumeixin plenament les seves responsabilitat en matèria de protecció dels seus ciutadans en lloc de ser còmplices de les polítiques".

Exemple l'"ús indiscriminat de la violència"

El Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat (CEAR) assenyala que els fets de divendres "demostren una vegada més l'ús indiscriminat de la violència" que té lloc a la frontera per gestionar les migracions, evitant, segons han assenyalat, que puguin arribar a territori espanyol "persones que podrien ser susceptibles de protecció internacional".

En aquest sentit, han assenyalat que entre les persones identificades hi ha "molts sudanesos, procedents d'un país que pateix un conflicte armat, i als quals se'ls ha impedit accedir de manera legal i segura a l'oficina habilitada a Melilla per poder sol·licitar asil".

"Aquest és el cost de l'externalització de fronteres i de posar en mans d'un país que no respecta els drets humans com el Marroc la responsabilitat de controlar-les", ha dit la directora general de l'entitat, Estrella Galán. Al seu parer, "comptar amb una oficina d'asil a la frontera sud per cobrir l'expedient, sense que hi puguin accedir les persones d'origen subsaharià, és una fal·làcia i la hipocresia més gran que pot tenir un estat de dret".

CEAR recorda, així, la falta de vies legals i segures per accedir al procediment de protecció internacional en el qual puguin ser identificades individualment, amb independència del seu origen o procedència, per la qual cosa obliga aquestes persones a arriscar les seves vides al mar o saltant tanques com aquest divendres.

Solidary Wheels també ha reclamat vies legals i segures per a les persones que volen migrar des dels seus països i arribar a Europa i demanen que "no es torni" els que sí que han aconseguit creuar la frontera a la ciutat autònoma.

Aquesta organització ha denunciat, de la mateixa manera, que les forces i cossos de seguretat del Marroc i Espanya han exercit aquest divendres "un dels episodis de més violència policial viscuts en els últims temps a Melilla" i, per això, també criden a "aclarir els fets".