"M'autolesiono perquè els meus pares m'han tret el mòbil"

Maria, 13 anys. Estudia segon de l'ESO. No té antecedents psicològics detectats. Els pares indiquen que té el caràcter fort, que li costa d'acceptar un 'no' per resposta, que s'enfada sovint. És la una de la matinada, està xatejant per Whatsapp amb els seus amics i el seu pare la descobreix i la castiga a estar una setmana sense mòbil. La Maria es talla de forma superficial a l'avantbraç amb una maquineta. Per què? Perquè està molt enfadada perquè el seu pare la va castigar, sense avís previ, a estar una setmana sense mòbil. Quan els pares veuen les autolesions se senten culpables i li tornen el telèfon.

Aquesta és una experiència real que ha tractat Joaquím Puntí, cap de la secció de psicologia clínica infantojuvenil i Hospital de Dia d'adolescents al Parc Taulí de Sabadell. L'explica en el context d'una àmplia conferència sobre malestar emocional, autolesions i conducta suïcida a l'adolescència.

"Si creuen que tenen fills adolescents calmats, facin una prova: traieu-los el mòbil"

Joaquím Puntí

— Cap de psicologia clínica infantojuvenil del Parc Taulí

Puntí destaca aquesta situació concreta i afegeix: "Si creuen que els seus fills adolescents són calmats, facin una prova: retireu-los el mòbil, a veure si ho accepten bé. A la majoria d'ells no els agrada que se'l treguin i a vegades és clarament un motiu d'autolesió".

Els factors que influeixen: les xarxes

Entre els factors de context per explicar l'augment del nombre d'autolesions i conductes suïcides (aquestes últimes s'han estabilitzat i fins i tot podria tendir a baixar), Puntí explica qüestions com que els adolescents han canviat la rebel·lia de fa 30 anys per la tristesa, a això afegeix el bombardeig mediàtic associant malaltia mental a malestar emocional —la qual cosa pot generar fins i tot un cert atractiu entre ells, pel fet de sentir-se malament i divulgar-ho— la producció de sèries justament que transmeten aquestes emocions pessimistes, la manca de resiliència dels adolescents avui dia.

I per descomptat, també influeixen les xarxes socials. "Són un factor de desajust per a molts perquè veuen una vida que no és la seva: 'jo no encaixo' en aquest món', o perquè veuen a les xarxes una manera desadaptativa d'enfrontar-se al malestar emocional. És a dir, si del porno se n'aprèn i veiem conductes amb conductes sexuals abusives i violacions, és possible que el fet de visualitzar conductes suïcides faci que aprenguin, malauradament, d'això. L'aprenentatge vicari existeix".

"Les xarxes socials són un factor de desajust, els adolescents veuen una vida que no és la seva i no encaixen"

Joaquím Puntí

— Cap de psicologia clínica infanto-juvenil al Parc Taulí

Puntí adverteix reiteradament del risc de convertir les conductes com les autolesions en una cosa que genera mimetisme entre altres adolescents, a les xarxes i entre els amics a l'escola. I és que la conducta autoagressiva té dos factors. Un, intern, i un altre, extern: a pitjor salut mental, més 'likes' a Instagram. Difondre els problemes es converteix en una cosa bona, antiestigma, popular. "Hi ha adolescents que expliquen el seu cas a les xarxes i reben reforçadors positius, cosa que és un factor mantenidor de la conducta", descriu el psicòleg.

Per això, Puntí no té dubtes: les xarxes socials encomanen les autolesions. Un hashtag a una xarxa social amb el tema de l'autolesió, com més greus siguin les conductes que mostra, més comentaris de suport rebrà. "Una mesura de control és un bon ús de la xarxa social, i ens hauríem de plantejar retirar temporalment l'accés a la xarxa si no en fas, precisament, un bon ús".

Tractament: la necessitat de socialitzar

"Els adolescents necessiten socialitzar, tenir vàlvules d'escapament, i jo crec que han de tenir menys hores de psicologia a la consulta —en els casos en què necessiten aquest suport3 i tenir més temps ocupat en lleure saludable, perquè disposar d'entorns vinculats és protector del suïcidi; perquè el que fa que un adolescent deixi de pensar a morir-se és que a les tardes tingui un grup associatiu amb el qual se sent bé acomplint una activitat; llavors aquest pensament moltes vegades no ve", relata aquest expert. Per això per Nadal i a l'estiu, psicòlegs com Puntí tenen menys feina.

Aquest psicòleg també proposa encaridament una cosa, dirigida especialment als mitjans de comunicació, que és parlar en positiu de l'adolescència, reforçar les vivències de superació i de 'normalitat', sense forçar històries d'heroisme però sense bussejar constantment en les problemàtiques psicològiques o les malalties.