La inseguretat de «no saber mai quan et baixarà la regla»

«Em va venir la regla per primera vegada bastant tard, quan tenia entre 14 i 15 anys. Ja des de l’inici va ser molt irregular i, a més, em va començar a sortir acne i pèls en llocs poc habituals; em van receptar pastilles anticonceptives que vaig prendre durant bastants anys, però tan bon punt les vaig deixar, vaig tornar a la situació d’abans», explica Ainoa Currás, que ara té 22 anys. 

«A mi em va venir als 12 i també la tenia molt irregular, podien passar sis mesos sense que donés senyals fins a tenir-la diversos cops en un mes, mai sabia quan em vindria i això em generava inseguretat, em van recomanar pastilles anticonceptives però era massa jove i no me les vaig prendre... així que vaig estar molts anys sense tractament», relata per la seva banda Avril Bella, que ara en té 18.

Tant Currás com Bella tenen una cosa en comú que les uneix: pateixen la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP). 

De fet, tot i que és una síndrome poc coneguda no són, ni de bon tros, de les úniques noies que la pateixen, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) constata que afecta entre un 5 i un 10% de les dones de 15 a 44 anys, és a dir, en edat fèrtil. 

Actualment hi ha 21 noies gironines que hi participen d’entre 12 i 23 anys que tenen el diagnòstic, les inscripcions encara estan obertes

La Síndrome de l’Ovari Poliquístic és una disfunció dels ovaris que pot provocar alteracions a nivell hormonal i metabòlic, així com irregularitats en el cicle menstrual. L’ovari produeix més hormones masculines de les habituals. A més, es pot presentar de manera molt diversa: acne, índex de massa corporal (IMC) elevat, tendència a l’obesitat, anovulació, excés de borrissol corporal, etc. També pot facilitar el desenvolupament d’altres malalties com la diabetis tipus 2, càncer abans de la menopausa i ansietat o depressió, cosa que repercuteix en la qualitat de vida d’aquestes persones. Encara que no es coneix exactament la seva causa, es creu que existeix una predisposició genètica i hi ha diversos factors que poden agreujar-la, com el sedentarisme o una dieta inadequada.

Ainoa Currás i Avril Bella van ser diagnosticades a través d’una ecografia vaginal. Com que actualment no hi ha cap tractament específic per tractar el trastorn, el mètode més utilitzat és receptar pastilles anticonceptives. «Està clar que no és la solució, perquè es tracta d’un tractament crònic però no cura la síndrome, quan deixes de prendre-les tornen a venir els mateixos símptomes», explica Ana Maria Albert, biòloga i coordinadora de l’assaig Spiomet4health a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi). 

Aquest assaig internacional avalua un tractament pioner específic per a aquesta patologia. «L’assaig clínic va dirigit per primera vegada a tractar la causa que produeix aquest trastorn, en lloc de limitar-se a alleujar els símptomes, com es fa actualment», concreta Albert. De fet, al 98% de les dones afectes per aquesta alteració se les tracta amb anticonceptius orals per controlar alguns dels símptomes.

Albert afegeix que Girona i Barcelona són els únics àmbits de recerca d’àmbit espanyol que hi participen.

«Notem molta millora»

Quan van tenir l’oportunitat de participar en l’assaig, les dues joves no s’ho van pensar dues vegades. «M’ho va proposar el metge de capçalera i la veritat és que des que vaig començar el tractament que he notat molta millora, ja que la regla em ve de forma regular i ajuda a reduir l’acne», explica Currás.

En el cas de Bella, se’n va assabentar a través de la seva cosina, que també pateix la síndrome. La jove no té els símptomes de l’acne ni els pèls però sí que té molta irregularitat en la regla. «Gràcies al tractament m’està millorant i cada vegada em ve més quan toca». 

El tractament consisteix a prendre uns fàrmacs que ja estan el mercat però que no s’havien provat contra aquesta patologia concreta. La coordinadora de l’assaig explica que porta el seguiment de 21 pacients gironines però és un assaig «doble cec». Això vol dir que ni els professionals ni les voluntàries saben quin tractament farmacològic específic estan seguint. «Hi ha quatre opcions, totes igual de segures, ja que estem parlant de la fase II i prèviament ja s’han comprovat, però al final de l’assaig -dura un any i mig- avaluarem els resultats per saber quin és millor», apunta la coordinadora.

La patologia afecta entre un 5 i un 10% de les dones de 15 a 44 anys, és a dir, que estiguin en edat fèrtil

Les participants en l’estudi es visiten cada tres mesos amb la coordinadora per fer seguiment del tractament i, de forma paral·lela, tenen una mena de diari on apunten si tenen algun efecte advers i les dates concretes que tenen la menstruació. «A part de medicació, és molt important portar una vida saludable i fer activitat física, es fixen uns objectius raonables i fàcils d’assolir que puguin ser compatibles amb el seu dia a dia», explica Albert. 

Les inscripcions per a l’assaig encara estan obertes i, com a requisits, les voluntàries han de tenir entre 12 i 23,9 anys i ha de fer almenys dos anys que ja tenen la regla. Els resultats serviran de base per a un assaig clínic de fase III que permetrà explotar aquest nou enfocament a tot Europa; la posterior implementació del tractament permetrà estalviar entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any al sistema sanitari.

Subscriu-te per seguir llegint