La supervivència al càncer de mama ha crescut un 24% en quaranta anys a Girona

És molt probable que la gran majoria de les dones diagnosticades de càncer de mama en una etapa inicial acabin sent supervivents de la malaltia a llarg termini. Així ho corroboren les dades, i és que actualment a les comarques gironines la taxa de supervivència després de cinc anys d’haver patit el càncer de mama és del 89%, tal com recull la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona. 

Arribar fins aquí no ha sigut fàcil. Amb el pas dels anys la taxa ha anat augmentant lentament gràcies a la millora de la prevenció i els tractaments, tot i que el canvi més significatiu s’ha produït en el darrer quart de segle. De fet, des del 1980 fins al 2019, l’augment ha sigut d’un 23,8%. Aquestes xifres s’extreuen d’un estudi fet a 12.359 dones i que es recull al registre, que divideix l’anàlisi en períodes de quatre anys. La dècada de 1980 al 1990 és la que concentra l’ascens més destacat, ja que es va passar del 65,2% al 78,8%. Fins que l’últim any del qual es tenen dades, el 2019, s’havia assolit el 89%.

El Dr. Rafael Marcos Gragera, investigador de l’Idibgi i epidemiòleg de l'ICO-Pla Director d’Oncologia, explica que les dades són «esperançadores» i matisa que un dels principals motius d’aquesta millora és gràcies a la prevenció i el diagnòstic precoç a gràcies al programa de cribratge, a través de les mamografies. «Amb l’estudi hem pogut comprovar que hi ha un gran nombre de dones que registren una millor supervivència si han participat en el cribratge». De moment, el programa té una participació del 70% i Marcos Gragera fa una crida a totes les dones que reuneixen els requisits necessaris perquè s’hi apuntin. «Està demostrat que les dones diagnosticades després de fer-se la prova tenen una millor supervivència, cal que el percentatge augmenti». I és que detectar el tumor en un estadi més inicial és «clau» per a respondre millor als tractaments. L’epidemiòleg no deixa de banda altres causes com la millora de tractaments i l’avenç de la investigació. «El càncer de mama es coneix molt millor que abans; hi ha diferents subtipus de tumors que necessiten tractaments diferents i és important saber-los detectar».

«Tot i les pors i les incerteses, s’accepta el diagnòstic amb més naturalitat que abans, s’esta perdent la reticència»

«Dades molt contundents»

 Per altra banda, la coordinadora de la Unitat de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, Gemma Viñas, remarca que són dades «molt contundents». Viñas, que va presentar l’anàlisi de la supervivència en un congrés recent, coincideix amb Marcos Gragera en la importància del cribratge, però també de la millora dels tractaments, com a causes principals d’aquest canvi positiu de tendència. Pel que fa als tractaments, destaca que ara són «més personalitzats» i que es poden abordar des d’una perspectiva multidisciplinar, ja que en la unitat hi col·laboren professionals de diversos sectors i s’aconsegueix un «abordatge integral».

Afegeix que la supervivència està millorant en tots els grups d’edat, no només el col·lectiu diana a qui va dirigit el cribratge, és a dir, dones de 50 a 69 anys, sinó també en casos de més i de menys edat. Aquest canvi també repercuteix directament en el benestar emocional de la pacient. «Quan et diagnostiquen càncer és normal patir incertesa i por, però tot i aquest impacte inicial, les pacients ho accepten amb més naturalitat i van perdent aquesta reticència».

Respecte als nous tractaments, Viñas remarca que en les pacients que tenen més risc s’està aplicant una tecnologia amb nous fàrmacs i s’acaba desenvolupant una nova teràpia que actua d’una manera diferent. Finalment, destaca el progrés de la immunoteràpia en tumors més agressius.

Subscriu-te per seguir llegint