Alerta: la meitat de les persones que estan començant a patir Alzheimer encara no ho saben

Darrere d'entre un 50 i 70% de les demències hi ha l'Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que afecta uns 50 milions de persones a tot el món. Només a Espanya, ja hi ha més de 800.000 persones que pateixen aquesta malaltia segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

Com que l'edat és un dels principals factors de risc d'aquesta patologia, la prevalença oscil·la entre un 5 i un 10% entre les persones que ronden els 65 anys. Aquests percentatges es dupliquen cada 5 anys fins a assolir una prevalença del 25-50% a la població major de 85 anys.

I com que el món tendeix cap a un envelliment poblacional, s'estima que l'any 2050 el nombre de casos d'Alzheimer pot superar els 115 milions de casos al món.

Pel que fa a la mortalitat que produeix aquesta patologia, els especialistes assenyalen que la demència és la tercera causa de mort, després de les malalties vasculars i el càncer.

A més, suposa un gran cost social i econòmic, més de vuit-cents mil milions d'euros a tot el món.

Dones i més grans de 65 anys, les més afectades

Segons les dades que aporta el SEN, al nostre país es diagnostiquen cada any uns 40.000 casos nous d'Alzheimer. D'aquests, més d'un 65% es detecta en dones i un 90% en persones de més de 65 anys.

Però tal com explica la doctora Raquel Sánchez del Valle, Coordinadora del Grup d'Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia:

• "La malaltia d´Alzheimer no ha de ser considerada com una part normal de l'envelliment".

• "És veritat que complir anys pot portar un lleuger declinar de la memòria, però quan parlem de la malaltia d'Alzheimer, estem parlant d'una malaltia caracteritzada per canvis anormals al cervell que causen dany i pèrdua progressiva de cèl·lules cerebrals".

• "Després, amb el temps, aquests canvis conduiran a un deteriorament cognitiu amb una pèrdua significativa de la memòria i altres funcions cerebrals, alterant la capacitat funcional i produint discapacitat i dependència".

• "Estem, per tant, davant d'una greu malaltia, que a tot el món representa el 12% dels anys viscuts amb discapacitat deguda a una malaltia, i que comporta nombrosos desafiaments emocionals, socials i psicològics tant per a les persones que el pateixen com per als seus familiars.

I, malgrat això, encara hi ha un nivell significatiu de desconeixement i manca de consciència en gran part de la població sobre l'Alzheimer, sobretot, en dos aspectes fonamentals:

1. La prevenció. 
2. El diagnòstic en fases inicials
3. El 50% dels casos lleus encara no estan diagnosticats
4. Crida l'atenció que, tot i que a les consultes dels neuròlegs l'Alzheimer és la segona causa de consulta, els especialistes asseguren que es tracta d'una malaltia infradiagnosticada.

Tot i que avui dia es compta amb mètodes aprovats per aconseguir el diagnòstic precoç de la malaltia d'Alzheimer, el SEN estima que:

• A Espanya, més del 50% dels casos que són lleus encara estan sense diagnosticar.
• A la Unió Europea, la mitjana global de temps entre que es noten els primers problemes i es fa el diagnòstic pot ser de fins a 2,1 anys.
• I no només la manca de diagnòstic es relaciona amb aquesta patologia. Els experts asseguren que també hi ha molts errors de diagnòstic.

Així, entre el 30 i el 50% de les persones amb algun tipus de demència no són diagnosticades formalment.

I fins a un 30% de les persones que han estat diagnosticades en fases inicials només basant-se en l'avaluació clínica no patien realment Alzheimer.

Aquesta situació fa que els neuròlegs reclamin la necessitat de fer servir tècniques diagnòstiques complementàries, especialment en fases molt inicials dels símptomes, perquè detectar la malaltia a temps és crucial per millorar la qualitat de vida del pacient.

"Detectar la malaltia precoçment permet una millor planificació de les cures i una millor qualitat de vida per als pacients. Ja que, tot i que és una malaltia per a la qual no hi ha cura, els tractaments disponibles actualment per a la malaltia d'Alzheimer tenen un impacte positiu en els símptomes dels pacients. El diagnòstic en fases en què la persona és encara competent li permet, d'altra banda, prendre les mateixes decisions en la planificació de cures", conclou la doctora Raquel Sánchez del Valle.