Gairebé 30 gironins donen el seu cos a la ciència cada any

La Facultat de Medicina de Girona n’ha rebut uns 340 des que va entrar en funcionament el 2009

Cada més la UdG rep una vintena de sol·licituds de persones que estan disposades a fer el gest

Homenatge als donants del cos a la ciència, ahir a la Generalitat de Girona. | MARC MARTÍ FONT

Homenatge als donants del cos a la ciència, ahir a la Generalitat de Girona. | MARC MARTÍ FONT

Laura Teixidor

El Servei de Donació del cos a la Ciència de la Universitat de Girona rep una mitjana de vint sol·licituds al mes de persones que volen fer-se donants per contribuir a la formació dels professionals de manera que repercuteixi en una millor atenció sanitària. El mateix Servei rep entre tres i quatre ingressos de cossos de mitjana mensual i, al cap de l’any, n’acaben rebent entre 25 i 30, tenint en compte que hi ha mesos que no hi ha cap ingrés nou. El Servei es coordina des de la Facultat de Medicina, a través del Grup de Recerca en Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència (NEOMA).

La donació del cos a la ciència és un acte voluntari, personal i altruista mitjançant el qual la persona cedeix el seu cos després de la mort amb finalitat docent i/o d’investigació en l’àmbit de l’Anatomia Humana. Aquesta disciplina conté l’estudi de les estructures del cos humà i constitueix la base pràctica del grau de Medicina i d’altres graus de ciències de la salut. El principal requisit per poder sol·licitar la inscripció per donar el cos a la ciència és que la persona sol·licitant ha de ser major d’edat. Hi ha un total de set facultats a Catalunya que gestionen el servei, entre les quals hi ha la Facultat de Medicina a Girona.

Les persones que fan el conentiment solen tenir entre 60 i 70 anys per tal de contribuir a millorar la investigació

Els investigadors Francisco Reina i Anna Carrera, membres del Grup de Recerca en Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència, subratllen que «la decisió d’una persona de fer donació del seu cos per a la docència i la investigació és un gest de gran generositat» que representa una «contribució molt important per avançar en el coneixement i per a millorar l’atenció mèdica dels pacients, en benefici del conjunt de la ciutadania». De fet, la investigació de l’anatomia fa possible l’avenç científic en les bases del diagnòstic i la millora dels tractaments, contribuint en l’actualització de la medicina i en el progrés global ciència.

La donació de cossos va patir una aturada degut a la pandèmia, però el servei de donació es va reactivar ap cap d’uns mesos i, des de llavors, les donacions estan estabilitzades. «Quan vam reactivar les donacions, fèiem PCR als donants per assegurar-nos que els cossos no estaven infectats de covid-19», matisa Francisco Reina.

Més de 300 cossos des del 2009

El servei es va posar en funcionament amb la creació de la Facultat de Medicina a Girona, el 2009, i des de llavors ha rebut uns 340 cossos. «Al principi hi va haver un augment de l’activitat per la proximitat territorial, ja que no calia fer la donació a Barcelona; però en els últims anys s’ha estabilitzat», afirma.

Per altra banda, des del 2009 fins ara hi ha prop de 2.000 sol·licituds de persones que estan disposades a donar el seu cos a la ciència. El perfil sol ser d’entre seixanta i setanta anys i el nombre de dones és lleugerament superior al d’homes.

Respecte a la possibilitat que s’acumulin els cossos, Reina matisa que «el més important és que es puguin aprofitar realment per a la docència i la recerca i que el professorat hi aposti, de moment mentre es mantingui l’activitat d’ara no hi haurà problemes; a més, és la manera de garantir la voluntat dels donants que han signat el consentiment en vida».

De fet, destaca que els principals motius pels quals es fa el pas de donar són ajudar en la formació dels metges, millorar l’atenció als malalts i promoure la recerca i la investigació. El metge defuig del tòpic que el fet d’estalviar-se els costos de l’enterrament sigui la principal motivació dels donants i posa l’accent en l’altruisme de les persones i en el fet que, en molts casos, «molts d’ells han patit una malaltia i l’han poguda superar; és per això que volen contribuir en la ciència perquè millorin els tractaments», conclou.

Girona acull el Congrés de la Societat Anatòmica Espanyola amb 150 ponents

L’àrea d’Anatomia Humana de la Facultat de Medicina ha organitzat enguany la 30a edició del Congrés de la Societat Anatòmica Espanyola, que ha reunit uns 150 professionals i acadèmics d’aquest àmbit de coneixement. El congrés, que finalitza avui, és el punt de trobada de professors, investigadors, personal tècnic i estudiants de Medicina per compartir experiències en el camps de la docència i la recerca en anatomia i embriologia humanes.

Segons expliquen els investigadors Francisco Reina i Anna Carrera, copresidents del congrés, fa més de 25 anys que la trobada anual de la Societat no se celebra a Catalunya. El fet que la Facultat Medicina de la UdG «és reconeguda arreu de l’Estat pel seu pla d’estudis innovador centrat en l’ús de l’aprenentatge basat en problemes (ABP)» ha estat un factor clau per a la reunió dels especialistes en anatomia a Girona.

[object Object]

Un de cada quatre donants morts d’òrgans de la Unió Europea va procedir d’Espanya l’any 2022. Espanya també va fer un de cada cinc trasplantaments de la regió europea durant l’any passat. Espanya manté la primera posició mundial en donació d’òrgans de persones mortes i, en activitat trasplantadora, només els Estats Units la superen. Així es desprèn del darrer informe de l’Observatori Mundial de Donació i Trasplantament que des de fa 17 anys gestiona l’Organització Nacional de Trasplantaments com a centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i les dades del qual es publiquen anualment.

L’activitat mundial de trasplantament d’òrgans va créixer un 9% respecte a l’any anterior, cosa que reflecteix l’important esforç realitzat per molts països per recuperar aquests programes després de l’impacte de la pandèmia. En concret, destaca l’increment del trasplantament renal (10%), particularment el trasplantament renal de donant viu (13%), seguit del trasplantament hepàtic (8%), cardíac (7%) i pulmonar (5%).

Subscriu-te per seguir llegint