Madrid, la comunitat amb menys temps d'espera per a operar-se amb la meitat de demora que la mitjana nacional

Segons l'últim informe del SISLE elaborat pel Ministeri de Sanitat, mentre que els espanyols tenen una demora mitjana de 120 dies per a una operació no urgent, els madrilenys han d'esperar de mitjana gairebé la meitat del temps, 63 dies

Madrid, la comunitat amb menys temps d'espera per a operar-se amb la meitat de demora que la mitjana nacional

Madrid, la comunitat amb menys temps d'espera per a operar-se amb la meitat de demora que la mitjana nacional

Servimedia

Les llistes d'espera sanitàries són un problema que afecta la gran majoria de sistemes de salut i que ocasionen greus conseqüències als pacients, ja que poden empitjorar la seva condició mèdica i reduir la seva qualitat de vida. Arran de la pandèmia del coronavirus, en la qual l'activitat sanitària es va centrar en atendre els pacients de covid, les llistes d'espera es van fer més llargues i, per això, moltes comunitats van decidir prendre mesures extraordinàries per a escurçar els temps d'espera.

La Comunitat de Madrid (CAM) va posar en marxa a finals de l'any passat el Pla Integral de Llistes d'Espera 2022-2024, amb l'objectiu de situar en un temps inferior a 45 dies de demora mitjana les esperes tant en intervencions quirúrgiques no urgents, com en consultes amb especialistes i en proves diagnòstiques. Les últimes dades de març registren una baixada generalitzada en les tres llistes, un progressiu descens que constata que les polítiques adoptades en aquesta matèria estan donant resultats.

Madrid s'ha convertit en la comunitat autònoma amb menor temps d'espera per a passar per quiròfan, tal com es recull en l'últim informe del SISLE elaborat pel Ministeri de Sanitat. Mentre que la mitjana espanyola per a ser intervingut d'un procés no urgent té una demora mitjana de 120 dies, la CAM opera en gairebé la meitat de temps, 63 dies, situant-se per davant d'Euskadi (73 dies) o Galícia (75 dies). En el costat oposat, les comunitats amb major demora mitjana per a una operació són Canàries (157 dies), Extremadura (156 dies) i Catalunya i Cantàbria (totes dues amb 154 dies).

De fet, la LEQ madrilenya (llista d'espera quirúrgica) segueix la seva desescalada per tercer mes consecutiu, segons reflecteix la web de Llistes d'Espera que la Comunitat de Madrid actualitza mensualment; al març la mitjana es va situar en 49,50 dies, 5 dies menys que al febrer (54,84 dies) i 12 menys que al gener (62,37) i que al març de 2022 (62,30). Actualment, un total de 74.791 madrilenys es troben en espera estructural, 3.541 menys que en el mateix període de l'any anterior.

Consultes externes i proves diagnòstiques

La Comunitat de Madrid també està disminuint el temps d'espera en les consultes externes i les proves diagnòstiques. Les xifres de març milloren les dels mesos anteriors, sumant, també, tres mesos de descens. D'aquesta manera, la demora per a visitar l'especialista pel servei públic de salut va ser de 53,64 dies enfront dels 60,77 de febrer o els 68,80 de gener.

D'igual manera, la mitjana de març és inferior al valor publicat en l'informe del SISLE referent al segon semestre de 2022, en el qual la regió presentava una xifra de 75 dies, per darrere d'altres comunitats com Euskadi (48), Castella-la Manxa (61), Balears i Galícia (64) i La Rioja (66).

Finalment, els pacients que esperen per a realitzar-se una prova com una ecografia, una ressonància o una mamografia van esperar un total de 50,26 dies al març, cinc dies menys que al febrer (55,63) i nou menys que al gener (59,82).

En resum, els últims valors publicats per la Conselleria de Sanitat mostren la millora en la gestió dels temps d'espera, col·locant a Madrid com la comunitat líder en la llista d'espera quirúrgica i com una de les regions en les quals menys cal esperar per a tenir consulta amb un metge especialista.

Cal apuntar que, a més d'escurçar a la meitat els temps d'espera, el Pla Integral de Llistes d'espera madrileny, dotat amb 215 milions d'euros, contempla enfortir la plantilla del Sermas amb la incorporació de més de 32.000 professionals abans que finalitzi 2024. A més, cerca una major integració entre l'atenció primària i els hospitals, perquè el metge de capçalera pugui sol·licitar un major nombre de proves diagnòstiques i que el procés per al pacient resulti més senzill. L'objectiu del Govern madrileny és, segons va esgrimir el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, “ser més ambiciosos” i que “els madrilenys continuïn sent els que menys esperen per a ser atesos”.