A l’Alt Empordà, l’any 2020 hi va haver un total de 328 interrupcions d’embarassos, sigui per motius mèdics o personals. I a tot Catalunya, en van ser 19.800. Són xifres elevades, com es pot comprovar, però, en canvi, aquest continua sent un tema tabú. El dol gestacional i perinatal, un dol tan dolorós com qualsevol altre, sembla inexistent, queda invisibilitzat. Per això, amb la voluntat de canviar aquesta crua realitat, l’any 2020 neix l’associació A Contracor, la primera entitat d’Espanya que lluita per trencar el silenci, i perquè la societat autoritzi el seu dol i doni als seus fills i filles el lloc que els correspon. «Les persones quan senten la paraula interrupció pensen: ‘és perquè tu vols’. No, no és cert. A vegades no queda més remei. Hi ha molt desconeixement. A més, continua sent un dol, i a més se li suma un sentiment de culpabilitat», explica l’empordanesa Letícia Hernández, membre de l’associació, i una de les impulsores.
«Les persones quan senten la paraula interrupció pensen: ‘és perquè tu vols’, i no és cert. A vegades no queda més remei; hi ha molt desconeixement»
Perdre un fill, és sempre un fet dolorós. Ara bé, haver de prendre la decisió de posar fi a la seva vida, sigui per motius mèdics o per decisió pròpia, és quelcom que marca, que sacseja, que genera sentiments com la por, el dolor, la incertesa i la culpa. És per això que molts cops es busca suport, conèixer persones que han viscut o viuen situacions similars i que, per tant, poden ajudar-se mútuament. I de fet, aquesta és la llavor de l’associació A Contracor. «Ens vam trobar sense saber que ens estàvem buscant», recorda Ginesta Urbano, presidenta i fundadora de l’entitat. «A la majoria de companyes ens va passar el mateix», afegeix. «En el moment que vam haver d’interrompre l’embaràs, buscàvem algú que ens entengués. Vam coincidir en un grup de Facebook que era de dol general, i arran d’explicar les nostres experiències, vam veure que érem unes quantes les que havíem passat pel mateix», diu Urbano. És per això que en un moment donat, es va decidir crear un grup paral·lel, i en poc temps ho van tenir clar: «Volíem fer una associació per tal de donar veu a totes les dones que anaven buscant algú que els entengués al 100%», detalla Ginesta Urbano. És així com neix, entre finals de 2019 i principis de 2020, A Contracor.
De fet, la fundació oficial de l’associació data de febrer de 2020, el que vol dir que va ser a les portes de la pandèmia. Això va fer que l’entitat hagués de tirar endavant el projecte virtualment. Ara bé, per sort, fou un avantatge. «Estar en pandèmia va fer que moltes integrants estiguéssim en ERTO o de baixa, i això ens va permetre dur a terme molta feina. Va ser de forma virtual, però la vam fer i ens vam donar a conèixer per les xarxes socials. Vam créixer ràpidament», rememora Urbano. I és així com, sense imaginar-ho, l’entitat tira endavant, i a poc a poc agafa embranzida, tot teixint llaços, i aconseguint trencar, a poc a poc, silencis.
El suport mutu, un element clau
La majoria de dones que perden un fill per una interrupció d’embaràs, senten dolor, però també senten por. La por de sentir-se incompreses, de no poder expressar-se. Senten «l’obligació» de silenciar el dol. «És un problema la inexistent atenció psicològica abans, durant i després de la interrupció», reflexiona Hernández. És per això, que l’associació A Contracor, des d’un bon principi, va marcar un objectiu que no ha cessat: oferir Grups d’Ajuda Mútua, GAM, «un espai segur per a les famílies que es troben en aquesta situació. Un refugi on conversar, compartir, escoltar», detalla Cristina Romero, membre d’A Contracor, psicòloga, i una de les encarregades dels GAM.
En aquesta línia, la presidenta d’A Contracor, Ginesta Urbano, apunta que moltes dones es troben, massa sovint, en una situació que fa mal, però que ja es considera «natural»: la falta de comprensió de la societat. «És molt difícil que per una mare que ha perdut un fill vingui algú i li digui que no és mare perquè com que el bebè tenia quinze setmanes, no és un part, és un avortament. Això no és així», reflexiona. «Tot i que a vegades hi ha bona intenció per part de les persones, no et sents còmoda o et sents incompresa. Per això, el fet de compartir les teves vivències amb persones que estan vivint el mateix que tu, reconforta molt», declara Romero.
«És molt difícil que per una mare que ha perdut un fill vingui algú i li digui que no és mare perquè com que el bebè tenia quinze setmanes, no és un part, és un avortament»
Per aquest motiu, l’entitat A Contracor ofereix tres tipus de GAM. Dos es fan en format virtual i estan dedicats a les interrupcions d’embaràs per motius mèdics, i als problemes de fertilitat i reproducció. El tercer és presencial i es fa a Barcelona, està dedicat també a les interrupcions d’embarassos, i es tira endavant gràcies a la col·laboració de l’Associació Petits amb Llum. En tots els casos, aquests són serveis gratuïts, i estan dirigits per dones que han viscut un procés de dol perinatal o gestacional. «Normalment, el duem a terme les companyes de l’associació. Nosaltres sabem el que és la interrupció d’un embaràs, i empatitzem. És alliberador tenir la confiança de parlar amb algú que sap què està passant», destaca Cristina Romero. A més, en totes les sessions, siguin virtuals o presencials, marquen unes mateixes directrius: es deixa parlar, s’escolta, es pensa, es reflexiona. «Tot flueix. Conversem de les experiències de cadascú, sorgeixen qüestions, i reflexionem. És tot molt natural. L’objectiu és trobar un espai segur, respectuós i on no sentir-se jutjat; creiem que s’aconsegueix», destaca Cristina Romero.
Tanmateix, un dels problemes més patents, i alhora latents, de les interrupcions perinatals, és l’oblit del nadó. «A vegades et diuen: ‘per què li poses un nom?’. O, ‘per què dones a llum, si ha mort’. És tot el contrari. Tot el que puguem fer amb aquest nadó abans del comiat final, són tresors que guardem sempre», afirma la presidenta, Ginesta Urbano. «A més, molts cops aquestes situacions cauen en l’oblit, i si no són els pares i les famílies qui les recorden, és com si no haguessin existit, els nadons», afegeix. De fet, és amb aquesta filosofia que neix el projecte Mi recuerdo, tu recuerdo, una iniciativa que, en el marc del 15 d’octubre, el Dia Mundial de Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal, permet que famílies que han patit un dol perinatal, puguin compartir vivències i homenatjar mútuament els fills desapareguts. «Es fa un homenatge que pot ser una il·lustració, o anar a la platja i dibuixar el nom del nen amb petxines, entre altres. Es crea un vincle molt bonic», diu Hernández. «Volem que tothom sàpiga que no estan sols, i que els seus fills els poden recordar molta més gent. El fet que una altra persona recordi el teu nadó, és molt gratificant quan has perdut un fill o filla», afegeix Urbano.
Un camí de petites grans victòries
Tot i que l’entitat va néixer l’any 2020, i en plena pandèmia, cal destacar que, en aquests dos anys de trajecte, han estat moltes les fites aconseguides. Una de les accions més destacades d’A Contracor ha estat la seva participació en l’argumentari per la creació d’una moció, juntament amb ERC, per tal de donar suport al dol gestacional i perinatal. Val a dir que el fet de participar en la creació de l’ideari va permetre que les integrants d’A Contracor es poguessin reunir, al parlament de Catalunya, amb Raquel Sans, diputada i vicesecretària general de Feminismes, i amb Alba Camps, diputada i membre de la comissió de Salut. «Va ser una trobada profitosa, on es va parlar del projecte i de la situació actual al territori català, i del dol silenciat de perdre un fill durant la gestació o al poc de néixer», subratlla Hernández. «Vam abordar com ens podíem ajudar, i sobretot va servir per donar-nos a conèixer i valorar-nos», afegeix Urbano.
Això no obstant, cal destacar que un dels punts principals de l’argumentari és la confecció d’un espai de dol perinatal als cementiris de totes les poblacions de Catalunya que ho desitgin. En aquest sentit, una de les poblacions on està previst crear-ne un, és Figueres. «La petició es va fer el desembre de 2020, i es va decidir tirar endavant la proposta», diu Hernández. De moment, però, el projecte no ha tirat endavant, tot i que hi ha el compromís de fer-ho. A la vegada, també s’ha plantejat impulsar aquesta proposta a altres poblacions de la comarca. «Hem fet diverses peticions, i amb alguns ajuntaments ja ens hem reunit, i amb altres encara no s’ha obtingut resposta. Estem treballant, però no podem dir noms», manifesta Letícia Hernández.
Actualment, aquesta iniciativa ja s’ha dut a terme als cementiris de Tordera, Vilanova del Vallès i Torroella de Montgrí, i estan en projecte al de Girona, Palafolls i Figueres. En tots els casos, la idea és la mateixa: crear un espai íntim, de record, de dol. Ara bé, tots seran diferents. «Des d’A Contracor ens reunim amb els consistoris, i els suggerim idees, però al final és cada població la que decideix. En alguns casos han instal·lat una placa i un banc tot creant un espai on seure i recordar, i en altres han volgut crear propostes més participatives i han posat estrelletes per escriure els noms, per exemple», anota Letícia Hernández.
«Els comiats han de ser pausats. No cal córrer, no cal tenir pressa. Només hi ha una oportunitat de conèixer-los. De fer-los una foto, fer-los un petó»
En aquesta línia, la interrupció d’un embaràs és quelcom que marca, que deixa empremta. Per això, els comiats són molt importants; són clau. A Contracor també ajuda en aquest procés. «Moltes persones primer no volen conèixer els seus fills, però un cop parlen amb nosaltres, veuen que no es volen perdre aquest moment, ja que poden crear records i fer-se càrrec del cos», explica Letícia Hernández. És una forma de recordar per no oblidar. En paraules de Ginesta Urbano: «Els comiats han de ser pausats. No cal córrer, no cal tenir pressa. Sempre, quan arriba una família que ha de fer una interrupció, els diem que només tenen una oportunitat de conèixer-los. Fer-los una foto, fer-los un petó».
Una associació formada per més de sis-centes dones
Actualment, l’associació A Contracor està formada per unes sis-centes dones d’arreu de Catalunya. «Tenim gent de Barcelona, de Tarragona, de Girona, de Figueres, etcètera», explica Letícia Hernández. Alhora, l’entitat està liderada per una junta conformada per nou dones. Són Ginesta Urbano, Lidia Larrosa, Cristina Romero, Maria Sàbat, Cristina Cruz, Cristina Benítez, Susanna Giménez, Núria Laspeñas i Letícia Hernández. «Tenim càrrecs, però en realitat totes som una», detalla Hernández. Val a dir que en els darrers temps s’han afegit integrants també d’altres punts d’Espanya, sobretot gràcies al fet que associacions de dol d’arreu s’han agermanat amb A Contracor.
