Drets humans: 75 anys!

Aquest diumenge passat, 10 de desembre, es compleixen els 75 anys de la Declaració dels Drets Humans, proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a París. Amb 48 vots a favor, cap en contra i vuit abstencions, el document consta d’un preàmbul i trenta articles, amb els drets fonamentals de tota persona humana. Cada un dels set paràgrafs del preàmbul esmenta una raó per a l’adopció de la Declaració.

El primer paràgraf afirma que el reconeixement de la dignitat humana de totes les persones és el fonament de la justícia i la pau al món. «L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció».

L’any 1948 Europa acabava de viure la II Guerra Mundial, amb milions de morts i amb moltes ciutats destruïdes. Va sorgir un clima que feia necessari un canvi, una proposta de pau arreu. Entre els promotors d’aquesta Declaració, hi ha Eleanor Roosvelt, esposa del president dels Estats Units, i un jove de trenta anys, de pares jueus, nascut a Alemanya i nacionalitzat francès, Stéphane Hessel (Berlín 1917 – París 2013), en aquell moment secretari de la Comissió de Drets Humans.

De pare jueu, Stéphane Hessel, neix a Berlín el 1917, amb set anys, ell i la seva família es traslladen a París, i esdevé ciutadà francès. Va estar ben actiu en la Resistència francesa en la II Guerra Mundial, va caure en mans dels nazis (va estar al camp d’extermini de Buchenwald, d’on en va poder escapar); un cop acabada la guerra, culmina els seus estudis de diplomàcia, i va participar ben activament en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, que l’ONU va aprovar el 10 de desembre de 1948.

"Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Molt per fer!"

En aquests moments d’un nou enfrontament israelià a Gaza, vull recordar un text de S. Hessel del 5 de gener de 2009: «En realitat, el mot que escau és crim de guerra, i crim contra la humanitat. (...) Per part meva, havent estat a Gaza, havent vist els camps de refugiats amb milers d’infants, la manera com han estat bombardejats em sembla un veritable crim contra la humanitat».

Un home veritablement xocant: tot i la seva nacionalitat francesa va estar a favor del Front d’Alliberament d’Algèria, i tot i la seva sang jueva està a favor de Hamàs i de la defensa de la Franja de Gaza i d’un necessari estat palestí.

L’any 2010 va publicar un llibret titulat Indigneu-vos. «Indigneu-vos» diu als joves d’avui, un home que ha estat tota la seva vida (i estava encara als seus 93 anys) sent un defensor de causes «impossibles»: els drets humans, l’alliberament colonial, la lluita per la justícia i la no-violència. I el 2011 en publica un segon, amb el títol de Comprometeu-vos.

Un acte institucional de la Generalitat de Catalunya va tenir lloc el 15 de novembre passat al port de Palamós, amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Sra. Tània Verge, per recordar el 75è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans; un vaixell d’Open Arms va ser el punt de trobada d’un centenar de persones per viure amb emoció aquell acte, amb visita inclosa a la nau. A Palamós, va ser ocasió de concedir un premi en relació amb la defensa dels Drets Humans a la Coordinadora d’Entitats Solidàries de les Comarques gironines i el Maresme, de la qual l’Associació «Amb les Teves Mans» en formem part.

Al cap de setanta-cinc anys de la Declaració Universal ens queda molta feina per fer entre tots, governs, associacions i ciutadans: habitatge digne i per a tothom, treball remunerat dignament, dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat, a circular lliurement i a triar la residència dins de cada Estat; de sortit de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. El dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, de reunió i d’associació pacífiques; al descans i al lleure. Tothom té dret a l’educació.

I, finalment, tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. Molt per fer!