Transició ecosocial

Frugalitat, empatia i objectius compartits, aquestes sembla que són les mesures necessàries per a transitar cap a un món més equilibrat, tant socialment com ecològic, però... Ens costa acceptar la frugalitat, aquesta virtut que consisteix a passar amb el que és estrictament necessari, no abusant dels recursos, oposant-se al luxe i al consumisme. La frugalitat constitueix un dels valors fonamentals de la teoria del decreixement, paraula –i teoria– maleïda que sembla que no es pot pronunciar sense provocar rebuig. Però decréixer és la funció necessària per a disminuir el consum, tot frenant així l’ús abusiu dels recursos del planeta i evitant-ne l’esgotament.

També se’ns fa difícil practicar l’empatia. És veritat que som empàtics amb familiars i amics, però ens costa molt ser-ho amb desconeguts, sobretot si són nouvinguts i de cultures diferents, perquè l’empatia ens demana de comprendre les emocions i els sentiments de les altres persones tot reconeixent que l’altra és semblant a nosaltres, i ens demana de comprendre-la posant-nos a la seva pell, intentant entendre-la des del seu punt de vista, i no pas des del nostre. I això se’ns fa molt difícil de practicar...

"És veritat que està sorgint de nou el cooperativisme, que s’estan creant ateneus cooperatius, cooperatives agràries, habitatges compartits i d’altres projectes similars, però encara és una moguda minoritària que no arriba al gruix de la població..."

Quant als objectius compartits... avui dia tothom estira el carro cap a la seva via, i que resulta difícil consensuar projectes i treballar en equip. No obstant això, en el marc d’aquesta premissa, és veritat que està sorgint de nou el cooperativisme, que s’estan creant ateneus cooperatius, cooperatives agràries, habitatges compartits i d’altres projectes similars, però encara és una moguda minoritària que no arriba al gruix de la població...

També, últimament, s’està parlant molt de la transició energètica, però les energies renovables tampoc són innòcues, i la construcció dels enginys per a l’eòlica i la solar també necessiten recursos del planeta, i no es pot pretendre –a l’alçada de la pel·lícula en la qual ens trobem– pensar que podem seguir fent el mateix... però amb renovables. Perquè la transició energètica de la qual ens parlen, i de la qual diuen que depèn que ens adaptem al canvi climàtic que ens amenaça inexorablement, no podrà ser efectiva si no som capaços de ser frugals tot fent una transició social i ecològica responsable. Però evitant que una frugalitat mal entesa ens porti a l’egoisme, per la qual cosa tocaria no oblidar-nos de l’empatia i dels objectius compartits.